(Zalamea de la Serena, Extremadura, 20 febrer 1954 – Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 27 setembre 1975)
(Juan Paredes Manot) Militant d’ETA-PM.
Detingut (1975) i acusat de la mort d’un policia, fou condemnat a la pena capital al mateix temps que un altre militant d’ETA i tres del FRAP, tots els quals foren afusellats.
Txiqui fou el darrer executat, a Catalunya, sota el franquisme.
(Ardèvol, Solsonès, 16 maig 1814 – Lorda, Gascunya, 17 juny 1899)
Guerriller carlí. Havent-se començat a distingir a la darreria de la guerra dels Set Anys, a la guerra dels Matiners va posar-se, juntament amb el seu oncle Mossèn Benet, al capdavant d’una partida a la muntanya catalana, fins que l’any 1849 hagué de traspassar la frontera; aquest mateix any, amb la mort del baró d’Alella, el seu nom va començar a obtenir una certa celebritat.
Durant l’última lluita carlina (1872-75) formà part de la legió de guerrillers catalans que, en proclamar-se l’alçament del 1872, es revoltaren contra la República.
La seva actuació autònoma i la manca de submissió a les directrius de l’alt comandament, exercit per l’infant Alfons, va restar eficàcia a la seva col·laboració amb la resta de les forces carlines.
Al final de la guerra (novembre 1875) fou nomenat capità general de les forces carlines a Catalunya, però no va poder impedir el triomf dels liberals. L’any següent emigrà a França. Va morir a l’exili.
(Ardèvol, Solsonès, 6 març 1794 – Solsona, Solsonès, 17 maig 1847)
Canonge i guerriller carlí. Assolí el grau de mariscal de camp i fou conegut generalment per Mossèn Benet. Obtingué celebritat per primera vegada arran de l’aixecament reialista català del 1822, designat també amb el nom de guerra dels Malcontents.
A la mort de Ferran VII (1833) es revoltà contra el govern liberal. Apoderant-se de Solsona (abril 1837), permeté a la Junta Superior Governativa de Catalunya d’instal·lar-se per primera vegada en una ciutat. Després de la retirada de Cabrera, va voler continuar la lluita de guerrilles, però hagué d’emigrar a França (1840).
A la primavera del 1847 prengué part en l’alçament conegut amb el nom de guerra dels Matiners. Després d’aconseguir alguns èxits, com l’entrada a Cervera, fou fet presoner i afusellat per les tropes del general Pavía, capità general de Catalunya.
La seva execució, unida a la d’altres guerrillers importants, contribuí al desenllaç de la guerra favorable als isabelins.
Fou germà seu Miquel Tristany (Catalunya, segle XIX – Lloberola, Segarra, 1834) Guerriller carlí. Ajudà al seu germà a les operacions inicials de la primera guerra Carlina. El 1833, al front de quaranta homes, hostilitzava les forces del general Llauder. La seva partida passaria a ser comandada aleshores pel seu germà.
(Prats de Molló, Vallespir, 1630 – Barcelona, després 1689)
Guerriller. Es féu cèlebre en 1667-68, quan va ésser cap d’una partida de guerrillers que actuaven contra l’ocupació francesa del Rosselló, anomenats Els angelets.
Més tard ingressà a l’exèrcit espanyol per tal de continuar aquesta lluita d’una manera més regular, actuant a les ordres del futur general Josep Bonau (1675).
Sobrenom del guerriller català Josep Tabescà (1806-33).
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 1806 – Barcelona, 5 juny 1833)
“el Tei“ Guerriller. Formà part d’una partida de malcontents, però, arran del viatge de Ferran VII al Principat, s’acollí al seu indult (octubre 1827).
El 1833 era voluntari reialista i s’alçà en armes a Sant Vicenç dels Horts (2 març) contra la imminent liberalització de la monarquia. Fracassat l’intent, fugí a Rubí on el repetí. Detingut, fou executat poc després.
(Catalunya, segle XIX – ?, segle XIX)
“el Muchacho“ Guerriller carlí.
Sobresortí a la primera guerra, tot i que abans d’acabar-la deixà les armes i se n’anà a l’estranger. Ja no tornà.
(Traiguera, Baix Maestrat, 1846 – Tortosa, Baix Ebre, 21 juliol 1895
Militar i guerriller carlí. El 1860 ingressà en l’exèrcit i més tard passà a la guàrdia civil.
El 1873 s’adherí a les forces carlines i participà a la tercera guerra carlina en una partida que actuà a la zona del Maestrat i de la serra de Prades.
Apartat de la lluita a causa de la derrota soferta a Terol, formà més tard una altra partida que actuà a Beseit fins a la fi de la guerra (1876). Assolí el grau de coronel.
(Valls, Alt Camp, 23 febrer 1793 – Catalunya ?, segle XIX)
Guerriller, conegut amb el motiu Caragol. Era soldat de marina.
Durant el trienni constitucional organitzà una partida reialista que actuà pels voltants de Montserrat i dels cingles de Bertí. El 1823, en recuperar Ferran VII el poder absolut, fou ascendit a coronel.
Fou un dels capitosts de la guerra dels Malcontents; reclutà gent i entrà a Igualada i Martorell. Quan els reialistes s’apoderaren de Manresa, hi creà la Junta Superior Provisional de Govern del Principat de Catalunya i publicà una cèlebre proclama.
Rivalitzà amb Josep Bussons (Jep dels Estanys) per la direcció del moviment. En retre’s Manresa (octubre), fugí a França.
El 1833 el capità general Manuel de Llauder impedí que s’unís als carlins.
(Torrent d’Empordà, Baix Empordà, 1816 – Palafrugell, Baix Empordà, 1874)
Guerriller. Era mestre d’escola, però s’uní als carlins el 1834 i aviat fou conegut pels atacs per sorpresa que realitzava contra les tropes isabelines.
En diverses ocasions fou pres i condemnat a mort, però sempre aconseguí de fer-se escàpol.
Indultat després del conveni de Bergara (1839), passà a l’Havana, on es dedicà al comerç i reuní una fortuna notable.
Dades dels Països Catalans 