Arxiu d'etiquetes: guerra Joan II

Sant Dionís, Narcís de

2 Respostes

(Girona, segle XV)  Cavaller. Pare de Pere i de Dalmau Gabriel. El 1462 prengué partit per Joan II.

Fou un dels directors, malgrat la seva edat avançada, de les obres de fortificació de la Força gironina, poc abans que l’exèrcit de la generalitat hi posés setge. Fou inclòs en una de les relacions d’enemics de la terra publicades per la generalitat.

Al segon setge de Girona, pel novembre de 1462, el comandant de la plaça, Pere de Rocabertí, el nomenà cap de les obres militars.

En recompensa als seus serveis li foren concedits els aigualeixos del Ter on es troba avui la Devesa gironina.

Sant Dionís, Dalmau Gabriel de

2 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Eclesiàstic. Fill del cavaller Narcís de Sant Dionís i germà de Pere. Era canonge de Girona.

El 1462 es pronuncià activament per la causa de Joan II. Contribuí a la defensa de la Força de Girona contra l’exèrcit de la generalitat. Prengué personalment les armes.

El 26 de juny de 1462, amb Benet Gabriel Xammar, manava els joanistes que guarnien l’església de Sant Feliu quan s’hi produí l’intent dels assetjants d’entrar per sorpresa.

La reina Joana Enríquez, sol·licitaria per a ell la dignitat de canonge degà de Barcelona.

Sant Climent, Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. El 1462, en esclatar la guerra contra Joan II, es declarà partidari d’aquest. Per l’octubre de 1462 la generalitat l’inclogué en una llista d’enemics de la terra.

El 1471 anà d’ambaixador a Nàpols. Hi concertà el matrimoni entre Frederic, el fill segon del rei Ferran de Nàpols, i Joana, filla de Joan II.

Sanespleda, Francesc

Deixa un comentari

(Girona, segle XV)

Cavaller. El 1462 prengué les armes contra Joan II.

Participà al setge de la Força de Girona. El mateix any fou nomenat capità del castell d’Anglès. Més tard fou lloctinent del procurador general dels castells i els llocs que conservava la Generalitat en territoris del comtat d’Empúries.

Poc abans de morir Pere de Portugal, la Generalitat li ordenà que s’apoderés de la persona de Ferran de Silva, el comandant portuguès al front del nord, que havia comés abusos greus d’autoritat.

Salvatierra, entrevista de -1462-

2 Respostes

(Salvatierra, País Basc, 3 maig 1462)

Reunió celebrada entre Joan II de Catalunya-Aragó i Lluís XI de França.

El rei francès oferí ajut a Joan II, seriosament amenaçat per la guerra que contra ell havia esclatat al Principat; aquest ajut era a canvi d’un pagament pel qual les rendes del Rosselló i la Cerdanya restaven obligades per valor de 200.000 escuts.

Aquest pacte inicial fou modificat, al cap de pocs dies, per unes condicions més oneroses, en el tractat de Baiona.

Sagarriga, Gaspar

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Era fill de Roger Alemany de Bellpuig, senyor de Pontós, Creixell i Borrassà.

El 1462 prengué les armes a favor de Joan II. Fou un dels qui estigueren assetjats a la Força de Girona amb la reina Joana Enríquez. El seu pare es trobava, en canvi, entre els assetjants.

Els dies 22 i 23 de juny figurà a la delegació dels reialistes que tingué converses amb la de la Generalitat. A la darrera participava el seu pare.

Per la seva actitud favorable al rei fou declarat enemic de la terra.

Rubinat, batalla de -1462-

10 Respostes

(Sant Pere dels Arquells, Segarra, 23 juliol 1462)

Combat lliurat a l’inici de la guerra contra Joan II, entorn del castell de Rubinat, entre les forces reialistes refugiades al castell i ajudades pel mateix rei Joan II, que hi acudí des de Balaguer -un total de més de 2.000 combatents- i el de la Generalitat, que pujava a uns 1.800 combatents, la gran majoria de peu.

L’exèrcit reialista restà victoriós. De l’exèrcit del Principat, moriren els principals capitostos, molts fugiren i caigueren presoners uns 600 homes.

No fou, amb tot, un fet d’armes decisiu que canviés la situació militar general, però el retrocés, per part de la Generalitat, fou difícil de remuntar.

Remences, Primera Guerra dels -1462-

(Catalunya, 1462)

Conflicte social que inicià la guerra civil catalana del segle XV.

Al començament del 1462 molts pagesos de la muntanya gironina deixaren llurs masos decidits a aconseguir per la força la solució de la qüestió remença. Pel març els revoltats entraren a Castellfollit i amenaçaren Besalú.

Mentre la rebel·lió s’estenia cap al Lluçanès i l’Alta Muntanya, els senyors s’adreçaren al consell del Principat. El reclutament d’un exèrcit per part d’aquest organisme, considerat il·legal pel rei, fou causa immediata de la guerra contra Joan II.

Tant aquest com els seus oponents intentaren aconseguir l’aliança dels remences. El monarca fou més afortunat i aconseguí que la majoria d’ells, comandats per Francesc de Verntallat, abracessin la seva causa.

La diputació, gràcies a un projecte de concòrdia entre senyors i pagesos (maig), aconseguí el suport dels remences del bisbat de Barcelona, la Plana de Vic, la Selva i l’Empordà, on el més gran benestar econòmic feia que la pagesia fos menys intransigent.

Queralt, Guerau de

(Catalunya, segle XV)

Baró de Queralt. Figura entre els membres del llinatge que s’oposaren al monarca des que esclatà la guerra contra Joan II (1462).

Posà el lloc de Santa Coloma de Queralt al servei de la Generalitat. Capitanejà la guarnició que hi fou establerta. Al bàndol reialista hi havia, per contra, el seu fill Dalmau.

Aquest pot ser l’homònim que posseïa en penyora la baronia de Tresserra, la qual li fou confiscada pels francesos quan aquests ocuparen el Rosselló (1468).

Queralt, Dalmau de

(Catalunya, segle XV)

Noble. Fill del baró Guerau.

Contràriament a aquest, fou un dels Queralt que es mostraren addictes a Joan II. La generalitat el declara enemic de la terra (1462). Fou destituït aleshores del seu càrrec de conseller de la generalitat,

Seguí el bàndol reialista amb actuacions d’un cert relleu. El 1468 era un dels consellers de l’infant Ferran, el futur rei Catòlic. Ocupà el castell de Concabella, que fou lliurat als joanistes pels soldats portuguesos que el guarnien.