Arxiu d'etiquetes: Grècia

Venjança Catalana, la

6 Respostes

(Grècia, 1305 – 1307)

Acció vindicativa. Nom amb què es coneix la lluita empresa pels almogàvers contra l’Imperi bizantí com a represàlia per l’assassinat a Adrianòpolis del seu cap, Roger de Flor, tota la seva escorta i diversos almogàvers i comerciants catalans.

Organitzada per Berenguer d’Entença i després per Bernat de Rocafort, i els altres caps almogàvers, es basà en ràtzies i saqueigs d’extrema violència que arribaren fins a les portes de Constantinoble.

Enfonsaren les seves naus al port de Gal·lípoli per evitar la temptació de fugir, i resistiren el setge de l’exèrcit romà d’Orient, al qual derrotaren, i estengueren el terror per tot l’Imperi.

Aquests fets han deixat una empremta en el folklore i les llegendes de diverses regions de Grècia, Bulgària i Albània.

Tous, Guillem de -cavaller-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Era incorporat a la Companyia Catalana d’Orient.

El 4 d’abril de 1305 es trobava amb les forces de Roger de Flor sorpreses a la traïdora matança d’Andrinòpolis. En fou un dels tres únics supervivents.

Amb Ramon Alquer i Bernat de Roudor es refugià en un campanar, on tots tres es defensaren amb tant d’heroisme que el fill de l’emperador manà que els deixessin anar en llibertat, i pogueren reincorporar-se a la Companyia, acampada llavors a Gal·lípoli.

El 7 de juny, com a senyaler de Bernat de Rocafort, era una figura destacada a la gran batalla en què els catalans s’obriren pas fora de la península de Gal·lípoli.

Torrelles i de Rosanes, Guillem (I) de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Grècia, 1385/1400)

Fill i successor de Ramon (I) de Torrelles i Marquet, i d’Elionor de Rosanes i de Llacera. Fet senyor de Rubí en casar-se amb una tal Violant.

Anà a Grècia, enviat per Pere III (1384), i hi morí en un intent de reconquerir Tebes. Fou el pare de:

Ramon (II) de Torrelles (Catalunya, segle XIV – després 1419)  Heretà del seu pare la senyoria de Rubí. Es casà amb Joana de Rosanes. Fou cambrer reial. Sembla que fou pare de:

Joan Agustí de Torrelles i de Rosanes (Catalunya, segle XV – després 1457)  Usà també, indistintament, els cognoms de Marc, Llacera i Rosanes, com a hereu de la seva mare, que era filla de Galceran de Rosanes i de Llacera (que havia estat hereu de Pericó Marc i de Llacera), i per aquesta raó Joan Agustí fou senyor de Sant Boi de Llobregat i de la Roca del Vallès. Probablement fou el mateix que Joan de Torrelles.

Torrelles, Ferrer de

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XIII – Grècia, segle XIV)

Militar i home de confiança de Berenguer d’Entença.

Serví d’enllaç, devers el 1303, entre Entença i el rei Jaume II per passar, de Sicília a Catalunya, la correspondència secreta sobre l’afer de l’expedició a Orient. Anà a Grècia, probablement amb el mateix Entença.

Segons Surita, fou un dels missatgers de la Companyia a l’emperador, després de l’assassinat de Roger de Flor i els seus, i ell també fou assassinat per ordre d’Andrònic quan ja tornava de la seva missió.

Tomàs, Guillem

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)

Militar. Fou figura destacada de la Companyia Catalana a Orient.

Quan morí el 1316 Bernat Estanyol, que havia estat nomenat vicari general d’Atenes per designació de Frederic II, Tomàs n’assumí provisionalment les funcions fins a l’arribada a Grècia del nou vicari general Alfons Frederic.

Quan aquest convingué una treva amb els venecians (1321), ell era un dels signants del pacte.

Talandi, baronia de

1 Resposta

(Grècia, segle XIV)

Territori de la Grècia catalana, fronterer amb el marquesat de Bodonitza i dins el ducat d’Atenes que pertangué a Pere de Puigpardines i als seus fills, Galceran i Francesc de Puigpardines, senyor de Karditza.

Siscar, Guillem de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)

Cavaller. Probablement fill de l’homònim. Fou figura destacada de la Companyia d’Orient.

A la darreria de maig de 1305, quan els catalans eren assetjats a Gal·lípoli i Berenguer d’Entença féu la seva terrible incursió per mar contra Heraclea, fou un dels sis cavallers que restaren a la primera de la ciutats esmentades, fent costat a Bernat de Rocafort i a Ramon Muntaner.

Aquest, a la seva Crònica, li diu Guillemó, segurament perquè era jove i per distingir-lo del seu pare.

Siscar, Guillem de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – Grècia, 1305)

Cavaller. Participà a l’expedició a Orient. El 1305, després de l’assassinat de Roger de Flor, fou encarregat per Berenguer d’Entença, esdevingut cap de la Companyia, perquè anés a Constantinoble i lliurés la declaració de guerra contra l’Imperi. De tornada, a Redeston, fou detingut i esquarterat per ordre de l’emperador.

La Crònica de Muntaner l’anomena només pel cognom. Es probable que es digués Guillem i que fos el pare del seu homònim, a qui Muntaner deià Guillemó per no confondre.

Sesfàbregues, Guillem

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cosí germà de Ramon Muntaner. Potser compartí amb ell l’expedició a Orient. L’acompanyà a la difícil campanya per pacificar Gerba (1309).

Assegurada l’illa, Muntaner anà a València per casar-se i el deixà governant les illes Quèrquens, anex de Gerba, durant la seva absència (1311).

Savall, Bernat

1 Resposta

(Grècia, segle XIV)

Ciutadà de Neopàtria. Personatge destacat de la Grècia catalana. Fou capità del castell de Neopàtria.

De geni turbulent, arrabassà al català Arnau Despuig la torre de Lespuleia o Spília, a Livàdia. Frederic III ordenà al vicari general i mariscal Roger de Llúria, el 1366, que fes restituir aquella possessió malgrat l’eventual oposició de Savall.

El qui després fou capità de Neopàtria, Berenguer de Villosa, tingué qüestions contra ell i el sotmeté a una exacció de 20.000 perpres, que la família recuperà en temps del seu fill.

Fou el pare d’Andreu Savall  (Grècia, segle XIV)  Ciutadà de Neopàtria. Autor durant el període 1377-80 de diverses violències i fins i tot morts al ducat de Neopàtria. Es mostrà partidari de lliurar els ducats catalans de Grècia al rei Pere III el Cerimoniós. El 1390, essent ell el capità del castell de Neopàtria (ho era des del 1381), la dita fortalesa i la ciutat d’aquest ducat caigueren en poder dels grecs.