Arxiu d'etiquetes: Grècia

Vilanova, Albert de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Militar. Fill de Ramon. Tenia la consideració aristocràtica de donzell.

El 1384, essent jove -era dit Albertí– havia d’anar amb algunes forces a Grècia. La seva anada era per afavorir la tornada del seu pare, tot i que Pere III s’oposava a aquesta mentre no es reintegrés al ducat d’Atenes el vicari general titular vescomte de Rocabertí, del qual Ramon era lloctinent.

Sembla que en realitat no anà a Atenes fins al 1387, amb l’aprovació del nou rei Joan I. Combaté a la darreria del domini català a Grècia.

Vilalba, Pere de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Militar. Tenia la categoria aristocràtica de donzell.

El 1387 anà al ducat d’Atenes, per ordre de Joan I, com a procurador del vicari general vescomte de Rocabertí i representant-lo en tot. Anà acompanyat del també donzell Albert de Vilanova.

Verona, Marula de

4 Respostes

(Grècia, segle XIV)

Filla de Bonifaci de Verona, senyor del Negrepont, que fou fet presoner per la Companyia Catalana a la batalla del Cefís (1311), amb els quals després tingué bones relacions.

Es casà amb Alfons Frederic (1317), recentment nomenat vicari general del ducat d’Atenes. Aportà en dot l’illa d’Egina i la senyoria de Càristos.

Alfons Frederic morí el 1330. Li donà sis fills; el gran, Jaume Frederic, fou comte de Salona, i el segon, Bonifaci Frederic, senyor d’Egina i de Càristos.

Ventallola, Bernat de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – Bulgària ?, segle XIV)

Mariner del Llobregat. Serví a l’estol de la Companyia d’Orient.

Esfondrades les naus a Gal·lípoli, per decisió de Bernat de Rocafort i de Ramon Muntaner, passà amb tots els seus companys a combatre en terra.

Home molt eloqüent, fou l’elegit per a adreçar la paraula a les forces abans de la decisiva batalla de l’istme d’Hexamílion, el 5 de juny de 1305.

Un any després, pel juny de 1306, es distingí a la gran batalla contra els alans, a Bulgària, on matà, amb l’ajut de l’adalil Arnau Miró, un dels millors cavallers enemics. Resultà malferit en aquest encontre.

Venjança Catalana, la

6 Respostes

(Grècia, 1305 – 1307)

Acció vindicativa. Nom amb què es coneix la lluita empresa pels almogàvers contra l’Imperi bizantí com a represàlia per l’assassinat a Adrianòpolis del seu cap, Roger de Flor, tota la seva escorta i diversos almogàvers i comerciants catalans.

Organitzada per Berenguer d’Entença i després per Bernat de Rocafort, i els altres caps almogàvers, es basà en ràtzies i saqueigs d’extrema violència que arribaren fins a les portes de Constantinoble.

Enfonsaren les seves naus al port de Gal·lípoli per evitar la temptació de fugir, i resistiren el setge de l’exèrcit romà d’Orient, al qual derrotaren, i estengueren el terror per tot l’Imperi.

Aquests fets han deixat una empremta en el folklore i les llegendes de diverses regions de Grècia, Bulgària i Albània.

Tous, Guillem de -cavaller-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Era incorporat a la Companyia Catalana d’Orient.

El 4 d’abril de 1305 es trobava amb les forces de Roger de Flor sorpreses a la traïdora matança d’Andrinòpolis. En fou un dels tres únics supervivents.

Amb Ramon Alquer i Bernat de Roudor es refugià en un campanar, on tots tres es defensaren amb tant d’heroisme que el fill de l’emperador manà que els deixessin anar en llibertat, i pogueren reincorporar-se a la Companyia, acampada llavors a Gal·lípoli.

El 7 de juny, com a senyaler de Bernat de Rocafort, era una figura destacada a la gran batalla en què els catalans s’obriren pas fora de la península de Gal·lípoli.

Torrelles i de Rosanes, Guillem (I) de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Grècia, 1385/1400)

Fill i successor de Ramon (I) de Torrelles i Marquet, i d’Elionor de Rosanes i de Llacera. Fet senyor de Rubí en casar-se amb una tal Violant.

Anà a Grècia, enviat per Pere III (1384), i hi morí en un intent de reconquerir Tebes. Fou el pare de:

Ramon (II) de Torrelles (Catalunya, segle XIV – després 1419)  Heretà del seu pare la senyoria de Rubí. Es casà amb Joana de Rosanes. Fou cambrer reial. Sembla que fou pare de:

Joan Agustí de Torrelles i de Rosanes (Catalunya, segle XV – després 1457)  Usà també, indistintament, els cognoms de Marc, Llacera i Rosanes, com a hereu de la seva mare, que era filla de Galceran de Rosanes i de Llacera (que havia estat hereu de Pericó Marc i de Llacera), i per aquesta raó Joan Agustí fou senyor de Sant Boi de Llobregat i de la Roca del Vallès. Probablement fou el mateix que Joan de Torrelles.

Torrelles, Ferrer de

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XIII – Grècia, segle XIV)

Militar i home de confiança de Berenguer d’Entença.

Serví d’enllaç, devers el 1303, entre Entença i el rei Jaume II per passar, de Sicília a Catalunya, la correspondència secreta sobre l’afer de l’expedició a Orient. Anà a Grècia, probablement amb el mateix Entença.

Segons Surita, fou un dels missatgers de la Companyia a l’emperador, després de l’assassinat de Roger de Flor i els seus, i ell també fou assassinat per ordre d’Andrònic quan ja tornava de la seva missió.

Tomàs, Guillem

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)

Militar. Fou figura destacada de la Companyia Catalana a Orient.

Quan morí el 1316 Bernat Estanyol, que havia estat nomenat vicari general d’Atenes per designació de Frederic II, Tomàs n’assumí provisionalment les funcions fins a l’arribada a Grècia del nou vicari general Alfons Frederic.

Quan aquest convingué una treva amb els venecians (1321), ell era un dels signants del pacte.

Talandi, baronia de

2 Respostes

(Grècia, segle XIV)

Territori de la Grècia catalana, fronterer amb el marquesat de Bodonitza i dins el ducat d’Atenes que pertangué a Pere de Puigpardines i als seus fills, Galceran i Francesc de Puigpardines, senyor de Karditza.