Arxiu d'etiquetes: Grècia (bio)

Desllor, Roger

1 Resposta

(Rosselló, segle XIII – Salona, Grècia, 1318)

Cavaller. Al servei del duc francès d’Atenes, Gautier de Brienne (1301-11), contractà la Gran Companyia Catalana (1310) contra els atacs del despota de l’Epir i del senyor de Blàquia.

Un cop rebutjats els enemics, el duc llicencià una part de la Companyia. Les dissensions provocades per l’actitud del duc no foren resoltes, malgrat els bons oficis de Desllor, el qual captà les simpaties dels catalans.

Les hostilitats acabaren amb la victòria catalana del Cefís (1311) i el ducat d’Atenes passà al domini de la Companyia Catalana, que nomenà Desllor comandant suprem.

Governà el ducat fins a l’arribada de Berenguer Estanyol (1312), vicari general en representació del nou duc Manfred I d’Atenes.

Clara, Peric de Na

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Grècia ?, segle XIII)

Almogàver veterà de la guerra de Sicília. Passà a Orient, amb dos fills seus, ja combatents, formant a la Companyia Catalana.

El 1305, quan la força era a Gal·lípoli, Peric sofrí pèrdues de joc. Per rescalabar-se tingué la gosadia d’anar amb els seus fills a Constantinoble, creuant territori enemic.

A la capital bizantina segrestà dos mercaders genovesos, i els portà a Gal·lípoli sense cap dany. N’obtingué un rescat de 3.000 porpres, equivalents a 30.000 sous barcelonins.

Caldes, Guillem Peris de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)

Cavaller. Fou figura destacada de la Companyia Catalana a Orient.

A la darreria de maig de 1305, quan els catalans eren assetjats a Gal·lípoli i Berenguer d’Entença féu la seva terrible incursió per mar contra Heraclea, ell fou un dels sis cavallers que restaren a la primera de les ciutats esmentades, fent costat a Bernat de Rocafort i a Ramon Muntaner a la direcció de la defensa.

Després de la captura d’Entença, participà al consell de guerra de Gal·lípoli on fou decidit de restar a Orient i de venjar els companys caiguts.

Li fou confiada la senyera catalana a la decisiva batalla de l’istme d’Hexamílion, el 5 de juny de 1305.

Ballester, Bernat -militar Grècia-

Deixa un comentari

(Tebes, Grècia, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Militar. Pertanyia a una família d’origen valencià establerta a Tebes des de la conquesta catalana.

Participà, al costat de Roger de Lloria, en la revolta del 1362 a Tebes contra el lloctinent del governador Pere de Pou, que portà aquell al poder. Cap al 1367 era capità de la terra de Livàdia.

El 1379 es traslladà a Catalunya com a ambaixador dels ducats d’Atenes i Neopàtria per oferir-ne la sobirania a Pere III el Cerimoniós, i novament el 1380, per prestar homenatge al rei en nom de Livàdia, Salona i Tebes -que havia caigut ja, el 1379, en poder dels navarresos-, mentre que altres procuradors ho feien en nom d’Atenes. El rei li recompensà aquests serveis amb donacions a Grècia i terres catalanes i amb la confirmació de la possessió del castell de l’Estir (Grècia).

Anà de nou a Grècia el 1381 amb el vescomte de Rocabertí, nomenat vicari general dels ducats, en tornà el 1382. Entre el 1383 i el 1386 s’ocupà activament, des de terres catalanes, dels afers de defensa dels ducats.

Alquer, Ramon

1 Resposta

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)

Cavaller. Fill de Gilabert Alquer. Militava a la companyia de Roger de Flor, amb el qual entrà a Andrinòpolis.

Assassinat el capitost i iniciada la persecució i la matança dels qui l’havien acompanyat (1305), es refugià amb un campanar amb dos companys. Hi resistiren tots els atacs, fins que el co-emperador Miquel, fill de l’emperador Andrònic II, els atorgà salconduit.

Almenara, Guillem d’

1 Resposta

(Grècia ?, segle XIV – Livàdia, Grècia, 1380)

Cavaller. Figura destacada de la Grècia catalana. A la segona meitat de la centúria XIV era capità del castell de la Livàdia i un dels més decidits partidaris de reconèixer la sobirania directa de Pere III el Cerimoniós, establerta oficialment en 1380.

Aquest mateix any féu una defensa heroica de la Livàdia contra les companyies de mercenaris navarresos. Finalment fou traït i mort per uns grecs, i tant el castell com la ciutat caigueren en poder dels atacants. Livàdia era la tercera ciutat del ducat d’Atenes.