(València, 1822 – Madrid, 1898)
Gravador. Amplià estudis a París. Fou deixeble de Calamatta i de Rafael Esteve. Participà en diverses Exposicions Nacionals i obtingué una primera medalla el 1864. Copià amb èxit moltes obres de Murillo.
De la seva producció cal destacar La batalla de La Sagra i El somni del patrici.
Fou director dels tallers de gravat del Banc d’Espanya.
(Illes Balears, segle XVIII – l’Havana, Cuba, segle XIX)
Pintor i gravador. Es formà amb Joan Muntaner i Cladera i amb el gravador valencià Francesc Jordan (1812).
Pintà retrats de Martí I l’Humà i Carles IV per al consolat de Palma de Mallorca, un Ecce Homo i diversos aiguaforts.
El 1827 anà a Gibraltar, i més tard passà a l’Havana, on residia encara el 1839.
(Xàtiva, Costera, 22 abril 1761 – Lisboa, Portugal, 8 juliol 1827)
Taquígraf, escriptor i gravador. En el camp de la taquigrafia edità el 1800 la Stenografia o arte de escribir abreviado, de S. Taylor, i va escriure Taquigrafía o arte de escribir con tanta velocidad como se habla y con la misma claridad de la escritura (1803). Ensenyà aquesta matèria a Madrid i a ell se li’n déu l’extensió a tota la Península.
Estudià gravat a l’Acadèmia de Sant Carles de València i n’ensenyà a l’Academia de San Fernando de Madrid, quan s’hi establí,
Conreà també el teatre: El día dos de Mayo, La entrada de Riego en Sevilla, La Constitución vindicada, Quijote de la Mancha y Sancho Panza en el castillo del duque, entre d’altres.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 8 desembre 1861 – 27 setembre 1944)
Escultor, gravador i pintor. Estudià pintura i escultura a l’Escola de Belles Arts de París. L’any 1886 muntà a Banyuls un taller de tapissos. En els tapissos, com en els dibuixos i les pintures de la primera època, mostrà la influència dels nabís (La dona de l’ombrel·la, 1896).
Es dedicà a l’escultura quan ja tenia quaranta anys i la seva aportació, des del principi, s’oposà marcadament a l’impressionisme distorsionat de Rodin amb una objectivitat quasi arquitectònica. La seva escultura és un cant al cos femení (Eva, 1900; La nit, 1904).
Un viatge a Grècia (1901) refermà la seva adhesió al classicisme hel·lènic, si bé la incorporació de l’harmonia clàssica en la seva obra no el dugué mai a l’academicisme. Al costat d’escultures despullades de tota mena d’expressionisme líric, com el Monument a Cézanne (1912-25) i el Monument a Debussy (1935), n’hi ha d’altres que es caracteritzen pel seu dinamisme (Acció encadenada, 1905; Monument a Blanqui).
L’obra de Maillol influí de manera fonamental en el desenvolupament del noucentisme català.
Fou el pare de Llucià Maillol (Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1896 – 1972) Pintor. Exposà a París el 1924, a Berlín el 1928 i a Zuric el 1929. Feia nus, escenes d’esports, balladores i retrats. Era secretari del Salon d’Automne.
(Catalunya, segle XVII)
Argenter i gravador que treballà a Barcelona.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XVIII)
Gravador. Publicà una sèrie de 172 estampes sobre temes de l’Antic Testament (1774) i una altra de 78 sobre la del Nou Testament (1778).
(València, 21 desembre 1773 – Madrid, 5 octubre 1814)
Gravador. Germà de Josep. Deixeble de les acadèmies de San Fernando de Madrid i de Sant Carles de València, esdevingué acadèmic de mèrit de totes dues institucions i gravador de cambra del rei (1806).
És autor de nombrosos retrats i paisatges de ciutats espanyoles (Godoy, Ferran VII, El Dos de Maig a Madrid, etc) i il·lustrà diversos llibres.
(València, 21 novembre 1751 – Madrid, 7 agost 1812)
Pintor i gravador. Germà de Tomàs. Format a l’Academia de San Fernando de Madrid, de la qual fou acadèmic de mèrit, i pintor de cambra del rei.
És autor de dues Natures mortes, de les làmines de l’edició del Quixot del 1797 i de les il·lustracions per a diverses obres didàctiques.
(Dolores, Baix Segura, 1812 – País Valencià, 1882)
Gravador. En la seva joventut es dedicà a la pintura.
Excel·lí gravant retrats de personalitats polítiques importants de la seva època.
(Maó ?, Menorca, segle XVIII)
Gravador i religiós. Li són coneguts alguns gravats remarcables, tots ells sobre temes religiosos.
Dades dels Països Catalans 