(Vilassar de Mar, Maresme, 2 novembre 1892 – Figaró-Montmany, Vallès Oriental, 28 octubre 1954)
Gravador, dibuixant i pintor. Estudià a Llotja i s’especialitzà en el gravat.
Gravà moltes vistes de Barcelona i també de Palma de Mallorca.
Una planxa, feta en colors, de Santa Maria del Mar, és considerada com la primera d’aquest tipus a Espanya.
(Sabadell, Vallès Occidental, 25 setembre 1896 – Matadepera, Vallès Occidental, 8 juny 1976)
Gravador. Especialitzat en el boix.
Un dels més sensibles representants de la placidesa noucentista, col·laborà a “L’Almanac de les Arts” (1924-25).
Il·lustrà goigs, L’aire daurat, de Marià Manent (1928), i un Quixot per a una societat de bibliòfils de Nova York (1933).
El 1937 dissenyà el paper moneda de l’ajuntament de Sabadell.
Ha conreat també la pintura mural, l’escultura, la ceràmica i l’orfebreria.
(Girona, 17 juny 1847 – Barcelona, 30 maig 1898)
Gravador. Format als tallers de Guillot, a París.
Introduí la tècnica del fotogravat a Catalunya.
Fou un dels fundadors de la Societat Heliogràfica Espanyola.
(Barcelona, 10 juliol 1880 – París, França, 6 gener 1946)
Pintor, aquarel·lista i gravador. Nebot d’Aristides Maillol.
El 1889 anà a viure a París. Pertanyia a l’associació del Salon d’Automne.
Es dedicà a la pintura, sobretot al paisatge i a la figura femenina, i al gravat per a revistes de la capital francesa.
(Barcelona, segle XIX – 2 febrer 1891)
Militar, geògraf i gravador. Assolí el grau de coronel per mèrits de guerra.
Per encàrrec del Ministeri de la Guerra féu un mapa militar d’Europa.
Fou director general de correus i president de l’Ateneu Barcelonès.
Introduí a la Península la tècnica del fotogravat, amb la qual reproduí en 1871-73 la primera edició del Quixot.
(Melilla, 1926 – Barcelona, 4 setembre 2007)
Pintor, escultor i gravador. Format a Barcelona.
Les seves primeres exposicions són del 1942; participà en la major part de les exposicions organitzades per l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya i el Saló de la Tardor de Barcelona de l’any 1951.
En el seu art hi ha una combinació de figuració i abstracció.
(Murato, Itàlia, 1825 – Barcelona, 21 febrer 1878)
Litògraf i gravador. Establert a Barcelona des de jove.
Aviat excel·lí en la reproducció de dibuixos, sobretot els d’E. Planas i T. Padró; també reproduí els del setmanari “Un Tros de Paper”.
Estudià un quant temps a París, on aprengué la nova tècnica del gravat fotomecànic, i després (1864) aplicà el sistema als almanacs “El Tiburón” i “Lo Xanguet”.
Treballà sovint per a l’editorial Montaner i Simon.
(Gràcia, Barcelona, 20 maig 1882 – els Baus, Provença, 2 gener 1968)
Gravador i pintor, germà de Ramon. Després d’una formació a l’Escola de Belles Arts de Barcelona es traslladà a París.
L’escriptor Anatole France li demanà que il·lustrés les seves obres (Les opinions de Jerôme Coignard, entre altres), cosa que motivà que s’establís a la capital francesa, on portà a terme una tasca important, sobretot referent al gravat al boix. Més tard s’instal·là a Baus (Provença).
El 1948 il·lustrà amb 500 boixos l’edició Kramer del Quixot. El 1950 féu els cartells del primer Festival Casals de Prada.
Fundà la revista “Scherezade”, en col·laboració amb Jean Cocteau.
(Barcelona, 1850 – segle XIX)
Dibuixant i gravador. Estudià dibuix a l’Escola de Belles Arts i gravat amb Rossend Gelabert.
Destacà per les seves planxes d’enquadernació i per dibuixos especialitzats per a brodats.
Obtingué diversos premis d’importància.
(Girona, 28 març 1843 – Barcelona, 15 febrer 1910)
Fotogravador. Germà d’Adolf. Abandonà la seva carrera d’enginyer per dedicar-se al gravat.
Fundà el primer taller d’aquesta especialitat que existí al país.
També fou germana seva Júlia Joarizti i Lasarte (Girona, segle XIX) Poetessa. És autora de poemes diversos i alguna traducció del francès.
Dades dels Països Catalans 