(Barcelona, 1909 – 1969)
Pintor i gravador. Residí a Palma de Mallorca.
Féu la seva primera exposició a Barcelona el 1927.
N’ha fet moltes altres a Palma, així com a Manchester i Blackpool (Gran Bretanya).
(Barcelona, 1909 – 1969)
Pintor i gravador. Residí a Palma de Mallorca.
Féu la seva primera exposició a Barcelona el 1927.
N’ha fet moltes altres a Palma, així com a Manchester i Blackpool (Gran Bretanya).
(Barcelona, 1 abril 1929 – Girona, 25 octubre 1999)
Pintor i gravador.
Sota l’atmòsfera de Miró i del cubisme, la seva obra prengué un caràcter informal i ple d’ambigüitat, que culminà en les produccions posteriors als anys 1955-56, quan s’accentuen els caràcters simbòlics de la seva temàtica, misteriosa i molt agressiva.
Ha il·lustrat el Llanto por Ignacio Sánchez Mejías de F. Garcia Lorca i altres obres de poetes i dramaturgs.
Ha exposat principalment a Alemanya i a Suècia, així com a l’estat espanyol.
Li fou organitzada una exposició antològica el 1975 al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa.
(Ripoll, Ripollès, 1721 – Barcelona, 7 desembre 1788)
Gravador i tipògraf. Com el seu pare, Josep Pradell, fou encepador de l’armeria de Ripoll.
S’establí a Barcelona, on, a estones lliures, gravà punxons de lletres per a fer matrius de diferents cossos d’impremta, tot i que era illetrat.
El 1763 s’adreçà a la Junta de Comerç de Barcelona i li oferí de fer matrius en caràcters grecs i llatins en canvi d’una pensió.
El capità general, marquès de la Mina, el recomanà a Carles III, que li oferí una pensió important en canvi que s’establís a Madrid, cosa que féu (1765) encara que no sabia parlar castellà.
El 1767, a petició seva, fou admès com a membre de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona, de la qual fou el primer artesà ingressat.
(Barcelona, 28 gener 1912 – Río de Janeiro, Brasil, 3 juny 2002)
Pintora i gravadora. Formada a l’Escola de Llotja i a l’Escola Industrial de Sabadell, el 1947 es traslladà al Brasil, país del qual es nacionalitzà.
La seva obra, de forta personalitat, és propera a la nova figuració, amb elements presos de l’informalisme.
Ha exposat arreu del món i ha rebut nombrosos premis internacionals, com el de la II Biennal de Mèxic (1960) i el de gravat a la XI Biennal de Sâo Paulo (1971).
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1869)
Argenter, cisellador i gravador d’acer.
Des del 1843 burinà encunys de medalles per a exposicions i en homenatge a artistes i a generals.
D’entre els treballs remarcables en argenteria figuren les espases de gala regalades a O’Donnell i a Prim acabada la guerra d’Àfrica (1860), projectades per Tomàs Moragas, antic fadrí seu.
(Olot, Garrotxa, 29 octubre 1943 – 21 maig 2012)
Gravador, grafista i pintor. Inicialment exercí com a dibuixant i gravador.
Participà en alguns concursos i exposà amb el grup D’ara.
El 1972 s’introduí en l’edició de bibliòfil i d’aleshores ençà ha il·lustrat i editat nombrosos texts.
(Rubí, Vallès Occidental, 1914 – Barcelona, 7 desembre 1995)
Gravador, dibuixant i pintor.
Com a pintor exposà individualment i col·lectivament (Exposicions de Primavera, Saló de Montjuïc).
Durant uns quants anys, a partir del 1945, es dedicà sobretot al gravat, après de R. de Capmany; destaquen les il·lustracions a l’aiguafort que féu per a la col·lecció “La Rosa Vera”.
Publicà Tècnicas del grabador calcográfico y su estampación (1956) i diversos llibres sobre art contemporani. És autor també de De l’art i de l’artista. Dietari (1982-1992) (1996, pòstum).
(Barcelona, 5 febrer 1928 – la Floresta, Vallès Occidental, 13 desembre 2020)
Dibuixant, gravador i escultor. Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona.
És molt important la seva obra com a grafista dins el camp de la publicitat. Una gran part de la seva producció té influència del surrealisme.
El 1961 fou elegit president dels grafistes (FAD) i fou nomenat professor de l’Escola Massana. També fou elegit president per a Espanya de l’Alliance Graphique Internationale.
La seva obra, d’acurada tècnica, és personal i al marge de la moda. Influït pel surrealisme, n’és característic l’ús de parets com a elements compartimentador de l’escena, així com la fusió de figura i paisatge.
(Barcelona, 13 juny 1831 – Madrid, 17 juliol 1891)
Gravador i dibuixant. Germà del polític Francesc.
Gravà les col·leccions de dibuixos de Flaxman i féu làmines per a d’altres obres, com Monumentos arquitectónicos de España i Descripción general de las variedades hispano-cristianas.
(Barcelona, 1930 – )
Pintor, dibuixant i gravador.
Féu la primera exposició individual el 1957. També participà als Salons de Maig i a les Biennals Hispano-americanes.
La seva obra evolucionà des d’un inicial figurativisme primitivista fins a l’expressionisme abstracte.
Fou conegut per Lluís Pessa-Pesarrodona.