Arxiu d'etiquetes: gòtic

Querol, Nicolau

(País Valencià, segle XV)

Pintor gòtic. Documentat entre el 1422 i el 1441.

El 1440 féu el retaule de la Trinitat per a l’església d’aquest nom i el 1441 el de la Mare de Déu de l’Esperança i els Set Goigs per a l’església arxiprestal de Sagunt. Aquest mateix any policromà la creu coberta del Camí Reial de Madrid i la de Mislata.

Autor de moltes obres per a la seu de València, Benaguasil, la Pobla de Vallbona i Paterna.

Puig, mestre del

(País Valencià, segle XIV)

Pintor gòtic anònim. Autor d’una notable taula dedicada al Sant Enterrament, d’estil gòtic internacional, amb influències borgonyanes, flamenques i germàniques, que era al monestir del Puig (Horta) incendiat el 1936.

Alguns autors l’han relacionat amb el cercle artístic de Marçal de Sax, i d’altres l’han identificat amb Llorenç Saragossa.

Privilegis, mestre dels

(Illes Balears, segle XIV)

Pintor i miniaturista gòtic anònim. Autor de les miniatures del Llibre dels Privilegis de Mallorca (vers 1334) i de les del llibre de les Lleis Palatines de Jaume II de Mallorca, així com dels retaules de Santa Eulàlia i de Santa Quitèria.

El seu estil està íntimament relacionat amb el de les obres de joventut de Pietro Lorenzetti i conserva alguns reflexos del bizantinisme de Duccio.

Predel·les, mestre de les

(Illes Balears, segle XIV)

Pintor gòtic anònim. Autor d’una sèrie d’obres conservades incompletes a Mallorca. El seu art està relacionat amb Pere Niçard i Jaume Huguet, d’una banda, i amb l’italià Mantegna de l’altra.

Entre les obres més interessants que li han estat atribuïdes cal remarcar una predel·la dedicada a una santa màrtir no identificada i una altra amb escenes de la vida de Jesús i de la Mare de Déu.

Peris, Antoni

(València, vers 1365 – vers 1436)

(o Peres)  Pintor gòtic. Documentat entre el 1401 i el 1436. Col·laborà amb Marçal de Sax. Treballà un retaule de la Trinitat per a l’església de Gandia (1416). El 1419 havia contractat el retaule de la capella de Sant Gregori de la seu de València i s’obligà a dibuixar les escenes de la vida del sant i les de Sant Bernat d’Alzira, i el 1420 contractà el retaule de la vida de Crist per a Xèrica.

Les seves principals obres conservades són el retaules de Pego, el de la Mare de Déu de la Llet (Museu de València) i el dels cavallers de Montesa (Museu Diocesà de València i Museo del Prado de Madrid).

Se l’ha identificat amb el mestre de l’Olleria, autor del retaule del castell de Montesa, que passà al convent dominicà de l’Olleria.

El seu estil, derivat del de Miquel Alcanyís, entra dins el gòtic internacional, amb una clara accentuació italianitzant.

Perea, mestre dels

(País Valencià, segle XV)

Pintor gòtic anònim. Aquest nom deriva del fet que l’obra més important entre les que li són atribuïdes porta l’escut de la família Perea (1491). És creuen obra seva les taules de Sant Llàtzer, Santa Maria i Santa Magdalena i la de la Visitació.

En aquestes obres és palesa la influència del Renaixement, bé que encara amb clares pervivències flamenques.

Palau del Vidre, mestre de

(Rosselló, segle XV)

Pintor gòtic anònim. És autor del retaule de Sant Joan, conservat a la vila rossellonesa de Palau del Vidre.

La seva obra pot relacionar-se amb la d’Arnau Gacies i amb l’estil del retaule dels Sants Joans a la parròquia del Voló.

Olleria, mestre de l’

(País Valencià, segle XV)

Pintor gòtic anònim. Deixeble del versàtil artista Miquel Alcanyís.

Les seves obres importants són els retaules de l’Olleria, de Pego i de l’església de Sant Domènec de València, la taula de la Verge de Montesa i el bancal de la Iessa.

Oliveras, Guillem

(Illes Balears, segle XIV)

Arquitecte gòtic. Vers el 1388 fou mestre de les obres de la seu de Palma de Mallorca. És possible que, una vegada enderrocada la mesquita, sota la seva direcció fossin construïts els temples immediatament anteriors al portal del Mirador, obra iniciada per Pere Morey.

Morey, Pere

(Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca, 1394)

Arquitecte i escultor gòtic. Germà de Guillem. El 1389 començà les obres del Portal de Mar o de Mirador, de la seu mallorquina.

Aquesta obra polaritzà molt de temps els esforços dels escultors més interessants a Palma, i en el seu ambient es formà Guillem Sagrera. A partir del 1393 l’ajudaren Enric Alemany i Jean de Valenciannes.

No és coneix amb seguretat cap obra de la seva mà com a escultor.