(Girona, segle XII – vers 1238)
Cabalista. Figura central i original del cercle cabalístic de Girona.
Gendre d’Ezra ben Selomó, és autor de comentaris a les Hagadot talmúdiques.
Escriví també el Saàr ha-soel, catecisme cabalista a base de preguntes i respostes, un comentari a l’anònim Sefer Yesira, una llarga carta, comentaris al ritual de pregàries (o recull de prescripcions sobre la meditació mística) i altres texts fragmentaris, conservats en citacions d’autors posteriors.
(Girona, segle XIX)
Metge. Batxiller en filosofia a la Universitat de Cervera. Estudià medicina a Montpeller.
És autor d’un Essai sur la topographie médicale de Gerone (Montpeller 1801). A la “Revista de Gerona” en fou publicada la versió castellana.
(Girona, segle XIV)
Metge de la casa reial de Catalunya-Aragó.
El 1371 reconegué, a Besiers i per encàrrec de l’infant Joan, la promesa d’aquest, Joana de Valois, que morí de disenteria; i el 1374, a Girona, assistí el mateix infant i, a València, l’embaràs de la muller d’aquest, Mata d’Armanyac, sobre el qual informà minuciosament els reis.
Les seves cartes contenen bon nombre de detalls interessants per al coneixement de la ciència mèdica de l’època.
(Girona, segle XV)
Pintor. Ha estat identificat amb l’anomenat mestre de Banyoles gràcies a la documentació del retaule de la Verge de l’Escala, que hi ha al monestir de Sant Esteve de Banyoles, fet entre el 1437 i el 1439.
També pintà un retaule per a Maià de Montcal i un altre per a la capella del castell de Vilademany, que havia començat Francesc Borrassà, tots dos desapareguts.
Dades dels Països Catalans 