(Catalunya, 1933 – 1939)
Nom adoptat per la Lliga Regionalista arran de les noves incorporacions que en van fer l’alternativa a l’Esquerra Republicana de Catalunya, a la qual s’oposà en les eleccions del novembre de 1933.
Intervingué en els governs de la Generalitat del 1935 i del 1936, fins que la guerra civil espanyola en provocà la desaparició.
(Catalunya, 1967 – )
Catàleg anual de la producció editorial en català que inclou les novetats de l’any i el fons comercial. Aparegué per primera vegada editat per l’Instituto Nacional del Llibro Español, si bé a iniciativa de l’editor Frederic Rahola i elaborat per Maria Ballester.
El de l’any 1981 i el corresponent als anys 1982-84 han estat editats pel Servei del Llibre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya.
El 1979 i el 1980 fou editat un catàleg específic sobre llibres infantils, juvenils i didàctics en català.
(Catalunya, 29 abril 1931)
Decret dictat per Marcel·lí Domingo a instàncies de la Generalitat de Catalunya, que regulava l’ensenyament en llengua materna a totes les escoles primàries de la República Espanyola.
A Catalunya el comitè creat per a la seva aplicació (7 maig 1931) era format pels òrgans de cultura de l’ajuntament de Barcelona i la Generalitat i pel seminari de pedagogia de la universitat.
Joaquim Xirau fou president d’aquest comitè, i Alexandre Galí, secretari, i els seus principals objectius foren el control en la publicació dels nous texts escolars i de l’ensenyament en català.
La utilització de la llengua materna a l’escola fou també tractada en el decret de la Generalitat del 12 de setembre de 1936, que hi donà un sentit pedagògic i d’afirmació nacional.
(Barcelona, 1934 – 1938)
Productora cinematogràfica. Nascuda per iniciativa del Servei Cinematogràfic de la conselleria de cultura de la Generalitat.
Des del 1934 produí força documentals, i establí un ambiciós pla de producció de films d’argument, que fou col·lapsat per la guerra civil.
Jaume Miravitlles, Josep Carner i Ribalta i Miquel Joseph i Mayol en foren els col·laboradors principals.
(Catalunya, 1984 – 2002)
(LGAI) Empresa de la Generalitat. Adscrita al Departament d’Indústria i Energia. Entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, gaudeix d’autonomia funcional i de gestió consubstancial a la seva finalitat de prestació de serveis a la indústria.
La seva existència es remunta al 1907, any en què fou creada a iniciativa de la diputació i l’ajuntament de Barcelona. El 1984 fou traspassat a la Generalitat mitjançant un conveni amb la diputació, a la qual era adscrit fins aleshores.
Té com a finalitat bàsica la de col·laborar amb la indústria, mitjançant la realització dels assaigs i les investigacions sobre problemes tècnics específics que li són proposats per les empreses privades, per particulars o per l’administració pública.
L’any 2002 fou privatitzada com una filial d’Applus+.
(Catalunya, 1922 – 1939)
Laboratori de la Universitat Industrial, dependent de la Mancomunitat de Catalunya.
Tenia cinc seccions: Laboratoris de l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades, de l’Institut de Química Aplicada, dels Serveis Tècnics d’Agricultura, de l’Escola d’Adoberia i de l’Escola Tèxtil.
Durant el govern de la Generalitat depengué del departament tècnic d’indústria i comerç.
(Catalunya, 28 abril 1931 – 1939)
Departament ministerial de la Generalitat. Creat amb el nom de Conselleria de Justícia i Dret, per decret de la presidència.
Les seves funcions eren la relació entre els governs provisionals de la República i de la Generalitat en tot allò que afectés l’administració de la justícia i l’estudi i aplicació del dret en el territori de Catalunya.
Després de l’estatut d’autonomia del 1932 tingué a càrrec seu la legislació i l’organització i l’administració de la justícia en totes les jurisdiccions, excepte la militar.
Fins pel setembre de 1936 els principals consellers foren de l’Esquerra Republicana de Catalunya.
El 6 d’agost canvià el seu nom pel de Conselleria de Justícia. Els mesos de juliol-setembre de 1936 el conseller Josep Quero hagué d’acceptar situacions de fet, especialment la creació de l’Oficina Jurídica (17 agost) i la creació dels jurats populars (13 octubre).
(Catalunya, 28 juny 1995 – )
Òrgan col·legiat permanent.
Té caràcter administratiu, amb funcions de taxació, peritatge i fixació del preu just en els procediments d’expropiació que porten a terme l’administració de la Generalitat de Catalunya, organismes que en depenen, els organismes autònoms i els ens locals de Catalunya que tinguin potestat d’expropiació.
Enllaç web: Jurat d’Expropiació de Catalunya
(Catalunya, 1 agost 1995 – )
Òrgan col·legiat, dependent de la Generalitat de Catalunya.
Té com a funció determinar, distribuir i liquidar l’haver líquid de les herències que rep aquesta administració. En aquests casos la Generalitat és declarada com a hereva intestada.
Totes les esmentades funcions només les podrà exercir la Junta en el supòsit que no siguin competència de la Direcció General del Patrimoni.
El president de la Junta és a la vegada el director general del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, el qual té la funció d’executar les decisions de la Junta.
(Catalunya, setembre 1936 – 5 juny 1937)
Organisme polític al servei de la conselleria de l’interior de la Generalitat.
La seva finalitat era la de garantir l’ordre interior. El comprenien delegats de les organitzacions polítiques i sindicals, de les patrulles de control i de la guàrdia nacional republicana.
En fou secretari general Aureli Fernández.
Fou dissolta arran dels fets de Maig.
Dades dels Països Catalans 