Arxiu d'etiquetes: Generalitat

Servei de Cooperació de la Generalitat

Deixa un comentari

(Catalunya, 1934 – 1939)

Organisme. Creat a fi de que les societats cooperatives existents al Principat (més de 2.000) i les de nova creació s’adaptessin a les normes establertes per les lleis de bases de la Cooperació (17 febrer 1934), de Cooperatives (17 març 1934) i de Mutualitats (22 març 1934).

El servei tenia funcions d’inspecció, de recollida d’estadístiques, d’assessorament legal i d’execució de les disposicions del Consell Superior de Cooperació, el cap del servei del qual era el secretari.

Durant la guerra civil conservà les seves funcions, ratificades pel reglament del departament d’economia de l’agost de 1937.

Servei de Biblioteques al Front

2 Respostes

(Catalunya, 1937 – 1939)

Organisme dependent del departament de Cultura de la Generalitat. Creat per iniciativa d’Antoni M. Sbert el 1937.

El seu objectiu era el de regular el trasllat de llibres al front, mitjançant una xarxa de biblioteques ambulants connectada amb la direcció tècnica de Biblioteques Populars de la Generalitat, vinculada a l’Institucó de les Lletres Catalanes, del departament de Cultura.

Així es recollia i regularitzava la iniciativa de l’Agrupació d’Escriptors Catalans, que des de l’agost de 1936 iniciaren remeses de llibres per als soldats del front d’Aragó.

Hom radicà dos grans dipòsits de 10.000 llibres a Cervera i Tarragona, a partir dels quals s’enviaven llibreries mòbils als diversos fronts. Les bibliotecàries eren les de la Generalitat.

Servei d’Arxius de la Generalitat de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1985 – )

Conjunt d’òrgans de l’administració catalana d’arxius i de normes i procediments per a garantir el tractament tècnic adequat a la gestió, preservació i difusió dels documents.

Els òrgans administratius són el Servei d’Arxius, adscrit a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, i la Comissió Nacional d’Avaluació i Tria de la Documentació; els arxius són els de la Generalitat de Catalunya, els de les diputacions provincials, els dels ajuntaments de més de deu mil habitants, l’Arxiu Històric de Protocols, els arxius històrics provincials de Lleida, Tarragona i Girona.

Segons la llei d’arxius i documents, també es consideren part del Servei, l’Arxiu de la Corona d’Aragó -actualment de titularitat i gestió estatal- i els arxius diocesans i capitulars de l’Església Catòlica.

Els arxius de la Generalitat són l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu del Parlament de Catalunya, l’Arxiu del Síndic de Greuges, l’Arxiu de la Sindicatura de Comptes, l’Arxiu del Consell Consultiu, els arxius centrals administratius dels diversos departaments de la Generalitat, els arxius de les entitats vinculades a la Generalitat i els arxius de la Xarxa d’Arxius Comarcals.

Aquesta xarxa és, juntament amb l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’estructura bàsica d’aquest sistema arxivístic i està en procés de creació, ja que aproximadament un terç de les comarques no disposa encara d’aquest equipament cultural, bàsic per a la protecció del seu patrimoni documental.

Enllaç web: Servei d’Arxius de la Generalitat

Servei Central d’Estadística

2 Respostes

(Catalunya, 1 juliol 1934 – 1939)

Organisme dependent de la presidència de la Generalitat. El dia 27 de juliol de 1934 en fou nomenat director J.A. Vandellòs. El servei continuà la publicació del “Butlletí Mensual d’Estadística”, que havia iniciat l’Institut d’Investigacions Econòmiques.

Recollí i publicà unes sèries molt acurades d’estadístiques del Principat: sobre la població el 1936, el moviment demogràfic, els pressuposts municipals i les produccions agro-pecuàries.

Durant els anys 1936-38 el director fou Jaume Alzina i Caules.

Servei Català de Col·locació

2 Respostes

(Catalunya, 1996 – )

(SCC)  Agència pública de la Generalitat, de caire gratuït i voluntari, que posa en relació l’oferta i la demanda de treball a Catalunya.

Funcionà conjuntament amb l’INEM fins al 1998, quan els serveis d’aquest darrer organisme foren traspassats (exceptuant-ne, però, la gestió del subsidi d’atur) a la Generalitat; aquesta a partir d’aleshores gestionà els serveis del SCC a través de les Oficines de Treball.

A partir de l’1 d’abril de 2004 passà a anomenar-se Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

Enllaç web: Servei d’Ocupació de Catalunya

Sanitat i Assistència Social, conselleria de

2 Respostes

(Catalunya, 1934 – 1939)

Organisme de la Generalitat. Creat en ésser-li traspassats els serveis de sanitat i assistència social, en establir-se l’Estatut del 1932.

El conseller de sanitat, J. Dencàs, presentà al Parlament un projecte de llei de bases per a organitzar aquests serveis a Catalunya. La llei, aprovada per l’abril de 1934, feia dependre les funcions sanitàries i d’assistència de la Generalitat, que controlaria i coordinaria les activitats privades i crearia centres públics.

Hom establí la divisió sanitària de Catalunya en vint centres sanitaris, a les principals ciutats del Principat, cadascuna de les quals disposaria d’un laboratori, un hospital comarcal i una casa d’assistència. A cada municipi funcionà una Junta Local de Sanitat i Assistència Social, i hom hi impulsà campanyes importants: lluita antituberculosa, antivenèria, anticancerosa, contra la mortalitat infantil, etc.

Arran de la guerra civil de 1936-39, la Generalitat decomissà els establiments particulars; hom creà nous serveis i amplià els assistencials (refugiats, proveïments, etc). Des del setembre de 1936 fins a la fi de la guerra, la conselleria estigué dirigida per la CNT. El 1937 publicà un “Butlletí de Sanitat i Assistència Social” (SIAS), dirigit per Fèlix Martí i Ibáñez, aleshores director general de la conselleria. N’aparegueren tres números.

L’any 1977, amb l’establiment de la Generalitat provisional, la conselleria entrà novament en funcionament, bé que amb atribucions molt escasses. L’any 1980 fou substituïda pel departament de sanitat i seguretat social.

Residència d’Estudiants

2 Respostes

(Barcelona, 1919 – 1939)

Institució. Dirigida per M. Ferrà. Col·locada sota el patrocini de la Mancomunitat, durant la Dictadura continuà funcionant amb caràcter privat. Des del 1931 depengué de la Generalitat de Catalunya.

A partir del 1933 fou incorporada a l’Institut d’Acció Social Universitària i Escolar, però continuà dirigida per Ferrà fins el 1936.

Institució modèlica, va esdevenir un important centre cultural i residència de noms il·lustres com ara Pierre Vilar o Bartomeu Rosselló-Pòrcel, entre altres.

Creà també les Edicions de la Residència, que publicaren la Imitació del foc de Rosselló-Pòrcel (1938).

Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya

(Catalunya, maig 1996 – )

Registre territorial de la Generalitat. Empara la propietat intel·lectual mitjançant la inscripció o anotació dels drets dels autors sobre les seves obres literàries, artístiques o científiques.

També empara els actes i contractes realitzats entre vius o per causa de mort que es refereixen al dret de propietat intel·lectual i estiguin inscrits en aquest registre.

Enllaç web: Registre de la Propietat Intel·lectual

Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya

(Catalunya, vers 1980 – )

Entitat pública en la qual s’han d’inscriure totes les associacions que són competència exclusiva de la Generalitat.

El registre ha de trametre una comunicació de la inscripció de totes les associacions i de la resta d’inscripcions als censos i registres que correspongui dels departaments de la Generalitat. També pot remetre la informació als censos dels consells comarcals, dels municipis i d’altres administracions.

La funció principal del registre és custodiar i conservar tots els documents que se li presentin. El registre ha d’estar sempre actualitzat i també ha de facilitar les dades generals per a fer investigacions i estudis que tractin de la realitat associativa.

Enllaç web: Registre d’Associacions

Regional Planning *

Veure> Pla de Distribució de Zones del Territori Català (pla d’ordenació territorial, 1932-39).