(ant: les Aguges) Santuari dedicat a la Mare de Déu de les Agulles, situat al vessant meridional del puig de Bassegoda, dins l’antic terme de Riu.
L’església és romànica (segle XII), d’una sola nau, allargada posteriorment.
Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 90,67 km2, 510 m alt, 3.018 hab (2017)
(ant: Sant Privat del Mallol) Situat a la plana d’en Bas, a la capçalera del Fluvià, en una plana lacustre envoltada de muntanyes, a l’oest de la comarca, al límit amb el Ripollès.
Agricultura de secà (cereals, patates i farratge). Ramaderia bovina, porcina i ovina. Explotació forestal. Petita indústria tèxtil i les derivades de l’agricultura (pinsos, embotits). Centre turístic i d’estiueig. Àrea comercial d’Olot.
El municipi fou creat el 1968 per la unió dels antics de Sant Privat d’en Bas, Sant Esteve d’en Bas, la Pinya i Joanetes.
El municipi comprèn, a més, la vila del Mallol, els pobles de Puigpardines, els Hostalets d’en Bas, Falgars d’en Bas i Sant Joan dels Balbs, els veïnats de Cireres, Pocafarina del Mallol (cap del municipi), Vilallonga i Can Trona, els santuaris de les Olletes i Santa Magdalena del Mont, les esglésies de Sant Antoni de Puigpardines, Sant Miquel de Castelló i Sant Quintí d’en Bas, la masia i el bosc de Verntallat, l’antic castell del Castelló d’en Bas, el despoblat de Murrià i la masia i església de Pujolriu.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 93,62 km2, 367 m alt, 1.265 hab (2017)
Situat a la vall de Bianya i format el 1969 per la unió dels antics termes de Sant Salvador de Bianya i la Vall del Bac. El territori és força accidentat.
Agricultura amb predomini dels conreus de secà (blat de moro i farratge). Ramaderia (bovina, ovina i porcina); Cunicultura. Indústria tèxtil, alimentària, de la fusta i química. Àrea comercial d’Olot.
El centre real del municipi és el veïnat d’Hostalnou de Bianya.
El terme comprèn, a més, els pobles de Clocalou i Capsec, i els antics llocs i parròquies, algunes d’origen romànic, de Santa Margarida de Bianya, Sant Pere Espuig, Sant Martí de Bianya, Sant Martí del Clot, Porreres, Llogarriu, Sant Feliu del Bac, Sant Miquel de la Torre i Santa Magdalena del Coll, el poble i castell de Castellar de la Muntanya i el terme separat de la Canya.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
(Olot, Garrotxa)
Santuari marià (Santa Maria del Tura) situat dins la ciutat. Des del 872 existia ja al seu actual emplaçament una església de Santa Maria que es trobava sota el domini de Sant Aniol d’Aguges i que, tot i que no fou mai la parroquial del lloc (que era Sant Esteve, situada en un puig veí), aglutinà des de molt antic un nucli de poblament, que s’anomenà la vila vella i que des del 1221 fou voltada de muralles. El domini del lloc passà a Ripoll des del 1097.
L’església de Santa Maria fou reedificada al pas del segle XI al XII, sofrí molt en els terratrèmols del 1427 i fou reedificada poc abans del 1636. El temple actual fou construït entre el 1737 i el 1748.
El 1936 l’església fou profanada i es perderen el retaule de Joan Carles Panyó (1786) i una bona part de les escultures de Ramon Amadeu.
Una vella tradició vol que la imatge fos trobada per un bou del mas Caritat, que és representat als peus de la Mare de Déu; aquesta és una talla romànica dels segles XII o XIII, molt modificada i amb el Nen Jesús renovat per haver-se mutilat quan hom el vestia amb postissos. Ha estat coronada canònicament i la seva devoció és molt estesa a les contrades d’Olot.
Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 11,07 km2, 276 m alt, 783 hab (2017)
Situat a la riba esquerra del Llierca fins poc abans de la confluència amb el Fluvià, accidentat pels darrers contraforts meridionals del massís del puig de Bassegoda. Terreny muntanyós.
Agricultura de secà (cereals, farratges, llegums i patates). Predominen les petites explotacions agràries. Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria del calçat i alimentària (pastes de sopa, xocolata); treballs artesanals de fusta (culleres de boix) en decadència, ja que només resten petits artesans que s’hi dediquen. Àrea comercial d’Olot.
El poble és a la dreta de la riera de Juliàs, centrat per l’església parroquial de Santa Maria, bastida al segle XVIII sobre el primitiu temple romànic. La població sofrí greus danys en el terratrèmol del 1428 i fou incendiada per les tropes carlines el 1873.
Dins el terme hi havia la força de Bellpuig.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 49,01 km2, 496 m alt, 1.549 hab (2017)
Situat al sud-est d’Olot, als vessants de la serra de Finestres, a la riba del Ser, afluent del Fluvià. Forma part de la regió volcànica d’Olot, i té alguns dels seus antics volcans més importants.
Agricultura amb conreus de secà (blat de moro, patates, farratges, llegums, hortalisses i sègol). Ramaderia bovina, porcina i aviram. Petites indústries alimentàries, tèxtils i de la construcció. Turisme. Bona part de la població viu disseminada.
La vila és una de les més típiques de la Catalunya medieval, declarat monument històrico-artístic; destaquen el castell de Santa Pau, gran palau fortificat que fou edificat durant els segles XIII i XIV; l’església parroquial de Santa Maria, un dels exemplars més antics del gòtic català (1340) i que conserva un magnífic retaule d’alabastre amb escenes de la Passió; el Firal dels Bous, plaça porticada, etc; també conserva alguns trams de les muralles medievals.
El terme comprèn, a més, els pobles del Sallent, la Cot, les caseries i veïnats de Sant Martí Vell, Can Font, Pujolars, Mascou, les Fages, Santa Llúcia de Trenteres, l’antic monestir de Sant Julià del Mont, el santuari dels Arcs, l’església de Santa Margarida de la Cot, així com la coneguda fageda d’en Jordà.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme
(Besalú, Garrotxa)
Canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d’Avinyó, creada a l’església del castell comtal de Besalú pel comte Bernat II de Besalú el 1086, quan volgué reformar l’antiga canònica aquisgranesa de Santa Maria de Besalú.
Una sèrie de dificultats inicials retardaren l’establiment definitiu de la nova comunitat fins el 1114, que el comte de Barcelona i el bisbe de Girona els confirmaren la possessió de l’església del castell. A mitjan segle XII reedificaren l’església del castell, de la qual resta la capçalera, amb tres absis i el transsepte, rica d’ornamentació escultòrica.
La desaparició de l’antiga canònica de Santa Maria la Vella féu que la nova casa n’heretés els antics béns, entre aquests l’església parroquial de Sant Vicenç, refeta també al segle XII. La comunitat de Besalú tingué força vitalitat als segles XII i XIII; al segle següent inicià un període d’estancament, que acabà amb la secularització del 1592.
El bisbe de Girona intentà d’unir els seus béns al seminari de Girona, i Roma els cedí a l’ardiaca de Vic.
Una sèrie de plets feren que l’antiga canònica subsistís com a col·legiata fins al segle XIX, per bé que sense gens de vitalitat i amb el culte traspassat a l’església de Sant Vicenç.
Enllaç web: Santa Maria de Besalú
(Beuda, Garrotxa)
Priorat benedictí, situat sobre un petit pujolet, dins la parròquia de Palera.
El lloc existia ja el 977, i vers el 1075 els seus senyors, Arnau Gonfred i la seva muller Bruneguilda, feren edificar l’actual basílica, que fou consagrada el 1085, amb assistència de l’abat de la Grassa. El 1107 la seva possessió fou confirmada a l’abat de la Grassa, que hi fundà un petit priorat benedictí.
Fou un centre viu de devoció i de pelegrinatge, per les indulgències i gràcies que enriquien la seva església. A mitjan segle XVI es trencà la subjecció a la Grassa i els seus priors, aprovats per Roma, foren en endavant monjos de diferents monestirs del país.
La seva comunitat, que inicialment era de sis monjos, es reduí ara a tres, un d’ells sacerdot beneficiat. Els tres darrers priors eren de Sant Pere de Besalú, al qual es confià a partir del 1816 el priorat. Fou secularitzat el 1835.
Li resta l’església basilical, de tres naus i tres absis, de murs llisos, amb la nau central més enlairada. Els darrers temps hi augmentà la devoció a sant Domènec, constatada des del segle XVI, i se’n digué també Sant Domènec de Palera.
Fou restaurada, amb no gaire encert, fa pocs anys, i s’hi apleguen els moderns cavallers del Sant Sepulcre, que l’han presa sota llur patrocini. Del claustre i dependències antigues no roman pràcticament res; només alguns capitells.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Poble (542 m alt), situat a l’esquerra del Gurn, a l’inici del sector muntanyós, centrat per l’església parroquial de Sant Privat, de tres naus, molt refeta al segle XVIII, que només conserva algun capitell del primitiu edifici romànic. El 1017 fou cedida a la col·legiata de Santa Maria de Besalú, i depengué posteriorment del priorat de Puigpardines.
El lloc, esmentat ja el 904, formà part del vescomtat de Bas. Municipi independent fins el 1968, forma juntament amb els municipis veïns de Sant Esteve d’En Bas, Joanetes i la Pinya, el nou municipi de la Vall d’En Bas, amb capital a la vila del Mallol, que ja ho era del primitiu Sant Privat.
L’antic terme comprenia, a més, el poble de Puigpardines, els veïnats de Cirera i Pocafarina del Mallol, els santuaris de les Olletes i de Santa Magdalena del Mont (antic priorat de Sant Corneli), l’església de Sant Antoni de Puigpardines i la masia i el bosc de Verntallat.
(Santa Pau, Garrotxa)
Monestir benedictí, situat al cim de la serra de Sant Julià del Mont (903 m), al nord del terme, al límit amb el de Sant Joan les Fonts. La serra, continuació vers l’est de la serra de Batet, separa la vall del Ser (o de Santa Pau), al sud, de la vall del Turonell i de les altres valls, tributàries del Fluvià, al nord.
El monestir fou fundat vers el 866 per l’abat Rímila, que a precs del comte Otger de Girona obtingué aquell any un precepte de Carles el Calb d’immunitat i confirmació de béns. Aleshores era dedicat a sant Julià i sant Vicenç. Mort Rímila, s’uní en qualitat de priorat o cel·la monàstica a Sant Esteve de Banyoles.
Consta com de Banyoles entre el 878 i el 1175. Des del segle XIV fou una simple parròquia de l’ardiaconat de Besalú, que més tard (segle XVII) era sufragània de Sant Miquel de la Miana (la Parròquia de Besalú).
L’església de Sant Julià té una nau romànica, amb capelles laterals posteriors, un campanar sobre la façana i un pòrtic.
Dades dels Països Catalans 