(Montagut i Oix, Garrotxa)
Poble i capital del municipi, es troba al pla de Montagut, hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic.
A ponent del poble s’aixeca, al cim del turó de Montagut, el santuari marià del Cós, prop de les ruïnes de l’antic castell de Montagut.
(Montagut i Oix, Garrotxa, segle XVI – )
Títol, creat el 1599, sobre la senyoria de Montagut a Guerau de Cruïlles de Santapau i de Cabrera, baró de Castellfollit, Mosset i Llagostera.
Passà per disposicions testamentàries i afinitat als Negrell, als Margarit, marquesos d’Aguilar, i als Bou.
(Albanyà, Alt Empordà / Beuda, Garrotxa)
(o de la Mare de Déu del Mont) Massís (1.115 m alt) del Pre-pirineu, a l’alta Garrotxa, format pels contraforts orientals del Pirineu, a la divisòria entre el Fluvià i la Muga.
Als seus vessants neix el Manol, afluent de la Muga. Hi predominen els materials calcaris.
La vegetació és de tipus mediterrani (bosc d’alzina, sotabosc de boix).
Al cim del pic del Mont hi ha el santuari romànic de la Mare de Déu del Mont.
(Montagut i Oix, Garrotxa)
Llogaret, dins l’antic terme d’Oix.
És situat al vessant meridional de la serra de Monars, dita també de la baga de Bordellat, que s’estén entre els colls de Malrem (oest) i de les Falgueres (est) i separa les conques del Fluvià (termes de Beget i d’Oix) i del Tec (terme de la Menera, al Vallespir); culmina al puig de Comanegra (1.558 m alt).
L’església de Sant Feliu de Monars (després, de Sant Sadurní) és d’origen romànic, i és sufragània de la parròquia d’Oix.
(Montagut i Oix, Garrotxa)
Masia i antic poble, dins l’antic terme d’Oix, a l’oest de Monars.
La seva església de Sant Miquel havia estat parroquial; el 977 fou donada pel bisbe i comte Miró II de Besalú a Santa Maria de Besalú.
(Mieres, Garrotxa, setembre 1484)
Revolta. Es produí en intentar l’algutzir reial Gilabert Salvà, acompanyat del veguer de Girona i Besalú i d’altres autoritats, d’executar els béns dels remences que es negaven a pagar censos i tasques a llurs senyors.
En arribar a la vall de Mieres foren escomesos i foragitats pels pagesos armats i dirigits per Pere Joan Sala.
El lloctinent de Catalunya, Enric d’Aragó i de Pimentel, hi acudí a restablir la pau, però tant bon punt hagué tornat a Barcelona els remences s’insurgiren de nou i estengueren el conflicte, que esdevingué l’anomenada segona guerra dels remences.
(Sant Ferriol, Garrotxa)
Poble, en un coster, al vessant sud de Sant Julià del Mont, damunt la vall de la riera de Junyell.
La parròquia fou traslladada al segle XV a l’església de Sant Miquel, l’actual parròquia, des de Sant Julià del Mont.
Prop del poble hi ha les restes de l’antic castell de la Miana.
(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)
Veïnat, a la capçalera de la riera de Llémena, al vessant oriental de la serra de les Medes, alineació muntanyosa de direcció nord-oest – sud-est, entre la serra de Finestres i el lloc de les Encies, que separa les valls d’Hostoles i de Llémena.
Contrafort occidental (1.045 m alt) del puig de Bassegoda, al nord dels cingles de Gitarriu i enfront dels de Talaixà, a l’esquerra de la riera de Sant Aniol.
Pertanyia a l’antic municipi d’Oix.
Vila (500 m alt), situada a l’esquerra del Gurn, prop del seu aiguabarreig amb el Fluvià, als vessants d’un turó, damunt el qual hi ha les ruïnes de l’antic castell del Mallol, esmentat ja el 1176, que fou residència dels vescomtes de Bas.
L’església de Sant Just és esmentada al segle XIV. L’actual església parroquial (Sant Bartomeu) fou bastida, probablement, damunt la del castell, al segle XVIII.
Fou la capital de l’antic terme de Sant Privat d’En Bas.
Dades dels Països Catalans 