Caseria, a la costa, al nord del Grau de Gandia, vora el petit estany que porta el mateix nom.
Clot de la Mota, el
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Gandia (geo)
Carròs, sèquia d’en
Sèquia de l’horta, que pren l’aigua al riu d’Alcoi, per l’esquerra a l’assut d’Alcoi (o assut d’en Carròs) aigua avall de Vilallonga de la Safor i dins el seu terme municipal.
Del mateix assut, per la dreta, l’aigua és desviada cap a la sèquia reial d’Alcoi.
Benipeixcar
Poble (25 m alt) i antic municipi, incorporat a l’actual el 1962, del qual és un suburbi.
Antiga alqueria islàmica, fou de la jurisdicció del duc de Gandia. Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 90 famílies.
L’església parroquial de Sant Cristòfor depengué de la del Real de Gandia i de la de Benirredrà.
Beniopa
Barri i antic municipi: 1,24 km2, 19 m alt. Incorporat a l’actual el 1965.
Fou lloc de moriscs. El 1609 era habitat, juntament amb Benicanena, per 136 famílies. Pertangué al ducat de Gandia des del segle XIV. El 1535 fou erigit en rectoria de moriscs, i més tard en parròquia independent (Santa Magdalena), amb l’annex d’Alcodar.
L’església actual fou construïda entre el 1804 i el 1837.
Gandia (Safor)
Municipi i capital comarcal de la Safor (País Valencià): 60,83 km2, 22 m alt, 76.497 hab (2014)
El 1965 hi foren annexats els municipis de Beniopa i de Benipeixcar. Situat al litoral, a la plana regada pel riu d’Alcoi, que drena el terme, juntament amb el riu de Sant Nicolau. El sector nord-occidental del terme és accidentat per la continuació de la serra Grossa.
ECONOMIA.- La font de riquesa tradicional del municipi és l’agricultura de regadiu (principalment taronges i hortalisses), amb una mitjana de tres collites a l’any, que s’estén per l’anomenada horta de Gandia i s’alimenta de la sèquia reial d’Alcoi (que a través de la sèquia comuna de Gandia, rega les terres de la dreta del riu, mentre que la de Vernissa rega les de l’esquerra). La ramaderia és marginal, només destaca l’aviram. Les principals activitats industrials estan també relacionades amb l’agricultura (embalatge, transport de mercaderies, etc.), que antigament eren exportades a través del port de Gandia, inaugurat el 1893, i que és el primer port taronger del País Valencià. Darrerament, però, el turisme ha impulsat el sector de la construcció i ha esdevingut el principal recurs econòmic del municipi, localitzat a la façana marítima del municipi, que enclou l’ampla platja de Gandia, al nord del riu d’Alcoi, i la de Venècia, al sud. La pesca s’ha convertit en una activitat secundària.
POBLACIÓ.- El creixement de la població, a causa d’un fort corrent immigratori, ha estat espectacular, sobretot a partir del 1960.
LA CIUTAT.- Era una antiga alqueria islàmica, comprèn dos sectors: el nucli primitiu, que conserva part de les antigues muralles, i la Vila Nova, expandida a partir del segle XVI. Al nucli primitiu destaquen l’església arxiprestal i antiga col·legiata de Santa Maria, el palau ducal, el convent de Santa Clara, amb una capella gòtica, i la casa de la ciutat, amb façana neoclàssica. A la Vila Nova es destaquen l’edifici de l’antiga Universitat (segle XVI), actualment col·legi de les Escoles Pies, i el raval de la moreria.
EL TERME.- El municipi comprèn, a més, els barris de Santa Anna de Gandia i del Grau de Gandia, les caseries i llogarets de la Marjuquera, el Clot de la Mota i Martorell, i, entre altres, els despoblats d’Alcodar, l’Assoc, Benicanena, Morera, Rafalcait i l’Alqueria d’En Foixet.
HISTÒRIA.- El 1521, durant les Germanies, hi tingué lloc la decisiva batalla de Gandia, el dia de sant Jaume, on fou derrotat l’exèrcit del lloctinent Rodrigo Hurtado de Mendoza; els agermanats saquejaren i incendiaren el palau ducal i atacaren la moreria.
Enllaços web: Ajuntament – Consell dels Joves – Federació de Falles
Bairén -Safor-
Antic castell, anomenat actualment castell de Sant Joan de Gandia. Era cap d’un dels quatre termes en què era dividit el ducat de Gandia quan aquest fou creat el 1399; la capitalitat del terme anà passant, tanmateix, a Gandia.
Antiga ràpita en època musulmana, el 1097 prop seu fou lliurat la batalla de Bairén entre els almoràvits, comandats pel nebot de l’emir Yüsuf, i una coalició establerta entre el Cid i Pere I d’Aragó, que tornaven a València després d’haver anat en ajuda del castell de Benicadell, en la qual foren derrotats els primers.
El 1240 hi fou lliurada la batalla decisiva per a la reconquesta de la zona del País Valencià al sud del Xúquer.
Era situat en un turó, a tocar de la mar, dominant el camí de València a Dénia; actualment, els dipòsits del riu d’Alcoi i les rambles veïnes hi ha allunyat la mar.
Amb el nom de vall de Bairén era coneguda antigament la conca de la Safor.
Assoc, l’ -Safor-
Despoblat, situat a l’esquerra del riu d’Alcoi, aigua amunt de la ciutat.
Era lloc de moriscs habitat el 1609 per 14 famílies.
Dades dels Països Catalans 