Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Pallarès, Francesc

(Barcelona, segle XV – 1462)

Alt funcionari municipal. A mitjan s XV residia a Barcelona.

El 1449 fou elegit administrador del pes de la farina i de les places del Blat i del Vi.

Elegit el 1461 conseller segon de la ciutat, en un clima de pre-guerra civil, l’any 1462, acusat de reialista i de conspirar a favor de Joan II i de Joana Enríquez, fou desposseït de la gramalla, i dut a la presó comuna amb altres acusats de conspiració.

No foren respectats els privilegis inherents al seu càrrec i, llegit el llarg procés a la diputació i al Consell de Cent, fou condemnat a mort i ofegat a l’interior de la presó.

Pagès, Joan

(Perpinyà, segle XV – Barcelona, 1484)

Vice-canceller de Catalunya (abans 1456-84). Fill del doctor en lleis i burgès de Perpinyà Galderic Pagès. Alfons el Magnànim el nomenà assessor del governador dels comtats de Rosselló-Cerdanya.

Conseller de Joan II, el 1462 era a la Força de Girona durant el setge del comte de Pallars. Arran, però, de la dominació francesa dels comtats, el 1466 hom li confiscà els béns (la baronia de Sant Joan de Pladecorts que havia comprat als Oms el 1459) i saquejà la seva casa de Perpinyà i hagué d’exiliar-se.

El 1469 era amb el rei en les negociacions del casament del príncep Ferran amb Isabel de Castella. Fou executor testamentari de Joan II. Ferran II el confirmà en el càrrec de vicecanceller i conseller reial.

Testà a Barcelona el 1481.

El seu fill fou Galderic Pagès (Catalunya, segle XV – Montornès del Vallès, Vallès Oriental, 1485), el qual fou mort pels remences.

paer

(Catalunya, 1214)

Nom donat a Lleida, Tàrrega, Cervera, Balaguer, Agramunt i altres poblacions, especialment de la regió de Lleida, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis.

Designació equivalent a la de jurat, conseller, cònsol o procurador que rebien en altres poblacions.

Llur nombre oscil·lava entre 3 i 4 i representaven els diversos estaments de la població.

Orís, Pere d’

(Catalunya, segle XI – 1088)

(o Pere de Manlleu) Fill d’Elderic Amat.

Fou el segon senescal dels comtes de Barcelona, càrrec en el qual succeï (1060) al seu pare, però pel fet d’ésser menor d’edat la senescalia passà al seu oncle Ramon Mir d’Aguada, i aviat a la família Montcada.

La seva vídua Guisla es reduí al domini del castell de Manlleu.

Els seus successors sembla que s’extingiren amb Obdúlia de Manlleu, muller de Ponç de Besora, i originaren la família dels castlans d’Orís.

Olzinelles, Bernat d’

(Catalunya, segle XIV)

Alt funcionari reial. Doctor en dret, fou tresorer del rei Pere III el Cerimoniós.

El 1344 participà en la segona campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca, i el 1345 fou un dels components de l’ambaixada que anà a Avinyó a veure el papa Climent VI, per tal de justificar aquella despossessió.

El 1348, un cop vençuda la Unió de València a Mislata, preparà l’entrada a València de Pere III. El 1351 prengué part, com a conseller reial, en les negociacions que decidiren l’aliança amb Venècia i la guerra contra Gènova.

Quan el 1354 el rei marxà a Sardenya, va restar a Barcelona com a primer ajudant i alhora assessor de l’infant Pere. El 1355 es traslladà a Sardenya amb els diners per a la tornada del rei.

Actuà en diverses negociacions amb Navarra i Castella, entre les quals destaca la pau de Terrer que va establir-se amb els castellans el 1361.

Olives i Roca, Marià

(Lleida, 1787 – 1845)

Polític liberal, funcionari i historiador. Cap de milícies (1836), contribuí a l’organització de la diputació provincial de Lleida.

Escriví una Historia de Lérida i alguns treballs sobre beneficència i sobre lleidatans il·lustres, que han restat inèdits.

La “Revista de Lérida” (1875) publicà les seves Memorias sobre la Agricultura, la Industria y el Comercio que se sabe ha tenido Lérida. La revista “Ilerda”, l’any 1944, també publicà el seu treball Lérida en la primera mitad del siglo XIX.

Oliver, Galceran

(Catalunya, segle XV)

Funcionari reial. Fou tresorer de la reina Joana Enríquez.

El 1453 era membre de l’ambaixada que tractà la pau conjunta entre els regnes de Catalunya-Aragó, Navarra i Castella.

El 1462, acompanyant la reina, es trobava assetjat, amb tres fills seus, a la Força de Girona. Aquests tres fills defensarien pel rei el castell de la Roca conquerit per la Generalitat el 19 d’abril de 1463, i el gran, anomenat també Galceran Oliver, fou escapçat després de caure presoner.

Muntaner, Ramon -cronista-

(Peralada, Alt Empordà, 1265 – Eivissa, Eivissa, 1336)

Cronista, funcionari i soldat. La seva vida va estretament vinculada a la història de la corona catalano-aragonesa en una fase de clara expansió pel Mediterrani.

Ciutadà de Mallorca entre els anys 1287 i 1300, va intervenir en la conquesta de Menorca i, enfront dels Anjou, en la defensa de Sicília.

Acompanyà Roger de Flor en l’expedició a Orient el 1303 i prengué part en les campanyes catalanes a l’Àsia Menor i a Tràcia; redactà el conveni entre l’emperador bizantí i la companyia, i fou capità i administrador a Gal·lípoli. Després d’uns quants anys a l’illa de Gerbes, per comissió del rei de Sicília, s’establí a Xirivella (València).

El 1323 va compondre en vers provençal el Sermó, incorporat més tard dins la Crònica, en el qual exposava la seva opinió sobre la millor manera d’aconseguir la conquesta de Sardenya.

Elegit jurat, formà part de la representació valenciana en la coronació d’Alfons el Benigne. El 1329 es traslladà a Mallorca, on fou conseller de Jaume III.

La Crònica, iniciada el 1325, sintetitza el període comprès entre el 1208 (naixement de Jaume I, tema exposat a base de la prosificació de cançons de gesta) i el 1328 (coronació d’Alfons III), amb dos nuclis temàtics: el regnat turbulent i heroic de Pere el Gran i l’expedició catalana a Orient. Aquesta crònica, que és, per tant, un llibre de memòries redactat amb una concepció ideal de la història, va esdevenir l’únic document de l’expedició catalana a Orient. El material és gairebé autobiogràfic.

Muça de Portella

(Tarragona, segle XIII – Catalunya, 1286)

Funcionari reial jueu. El 1273 fou batlle de Tarassona i el 1276 de Morvedre i de moltes localitats de Castelló.

En temps de Pere el Gran, amb el títol de batlle de Tarassona (i, esporàdicament, d’altres localitats) o el genèric de batlle, exercí activitats administratives en un territori cada cop més ampli, que, des de mitjan 1283, fou tot el regne d’Aragó (quan ja hi havia un batlle general), i així fins al principi del regnat d’Alfons II.

En la seva actuació l’ajudaren els seus germans Salomó, Abrahim i Ismael (aquest serví també Jaume II).

Morí assassinat.

Morenés i de Caçador, Carles de

(Tarragona, 1729 – 15 maig 1809)

Noble. Primer baró de les Quatre Torres (1790).

Fou majordom i tresorer de propis de Tarragona (1757), ciutadà honrat de Barcelona i cavaller del Principat de Catalunya (1773), regidor perpetu (1778) de Tarragona i diputat a les antigues corts de Castella per Tarragona.

Era fill de Tomàs Morenés i Móra (Tarragona, 1687 – 1776)  Noble. Majordom i tresorer de propis i administrador de la taula de canvi de Tarragona.