(Corró d’Avall, Vallès Oriental, 1866 – Barcelona, 22 octubre 1898)
Músic i cal·lígraf. Era germà de Pius.
És autor de peces musicals, com la gran marxa Les vestales (1888), premiada per l’Académie Lamartine, de París, el poema musical Manfred (1892), per a piano, estudis, etc.
Fou cal·lígraf del capítol de la catedral de Barcelona (1883-98).
(les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental)
Poble i cap del municipi, a la dreta de la riera de Corró, prop del seu aiguabarreig amb el Congost.
El lloc és esmentat el 984, i la parròquia (Santa Eulàlia), el 1022; la primitiva església ha sofert diverses modificacions.
Fou el nucli principal de les Franqueses del Vallès i, com la resta d’aquest territori, carrer de Barcelona (1381); d’aquest privilegi subsisteix l’exempció de lluïsme en les alienacions a títol lucratiu de béns situats a l’antic territori emfitèutic.
Dins el seu terme i al límit amb la ciutat de Granollers, es formà el barri del Lledoner, que fou agregat el 1922 a aquella ciutat; amb tot, una part del nucli urbà de Granollers (barri de Bellavista, en expansió) és encara dins el terme de Corró d’Avall.
Al voltant de l’estació del ferrocarril de les Franqueses s’ha format també un nou barri, que ha pres el nom del municipi.
(les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental)
(ant: Corró Sobirà) Poble, vora la riera de Corró.
L’església parroquial (Sant Mamet), d’origen romànic, fou reformada al segle XVI.
El lloc és esmentat ja el 1008; pertangué a les antigues Franqueses del Vallès i fou carrer de Barcelona.
Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 29,14 km2, 181 m alt, 19.417 hab (2016)
Situat a l’esquerra del Congost i de la riera de Corró, al nord de la ciutat de Granollers, amb la qual forma una conurbació per la banda de Corró d’Avall, actual capital del municipi. La zona forestal està ocupada per pinedes i alzinars, i pasturatges.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, vinya, oliveres, patates i llegums) i regadiu (patates, cereals, llegums i farratges), la ramaderia (bovina i porcina), l’avicultura i sobretot la indústria, bastant diversificada (química, metal·lúrgica, tèxtil, adoberies, construcció) i afavorida per la proximitat de Granollers i causa també de l’espectacular creixement demogràfic de les darreres dècades. Àrea comercial de Granollers.
A la vila destaca la Casa del Comú, considerable obra modernista.
Dins el terme, que comprèn, a més, els pobles de Corró d’Amunt, Llerona i Marata, hi ha diverses esglésies romàniques, el santuari del Pla, del segle XI, la masia i església de Santa Digna i restes d’una vil·la romana, a més de diverses urbanitzacions.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 