(País Valencià, segle XIX – Damasc, Síria, segle XIX)
Beat. Pertanyia a l’orde franciscà. Era llec.
Amb el seu company Carmel Volta fou martiritzat a les persecucions desfermades a Damasc pels musulmans drusos.
Fou beatificat pel papa Pius XI el 10 d’octubre de 1926.
Veure> Antoni Peyrí i Aulèstia (missioner franciscà català, 1769-1840).
(Catalunya, segle XIV)
Frare franciscà, citat com a autor d’un Tractat de beatitud.
(Palma de Mallorca, 1723 – Querétano, Mèxic, 1789)
Missioner franciscà i escriptor. El 1739 entrà al convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús de Palma, on estudià filosofia amb Ginebró Serra i, més tard, el 1743, fou ordenat de sacerdot. Sis anys després, amb aquest i d’altres companys d’estudis, també mallorquins, anà a Amèrica per treballar-hi com a missioner.
El gener de 1750 arribà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando de la capital de Nova Espanya. Cinc mesos més tard, Palou, Serra, i vuit missioners més, foren enviats pel pare Velasco, custodi del col·legi de San Fernando a les missions de la Sierra Gorda, a Querétaro, entre els indis pames i jonaces.
Exercí com a subprefecte de missions, destinat a la missió de Santiago de Jalpan, on restà vuit anys. Hi treballà entre els indis amb un enfocament d’atenció integral, tant material com espiritual, que després també aplicaria a l’Alta Califòrnia. Després d’aquest primer i llarg període de missions, fou vicari del col·legi de San Fernando (1761-64), conseller (1764-67) i comissionat de la Inquisició durant sis mesos a la missió de la Huasteca (finals de 1766).
Després de l’expulsió dels jesuïtes (1767), arran del decret de Carles III de Borbó, els franciscans fernandinos foren enviats a la Baixa Califòrnia. Quan arribà a la badia de Loreto (1768), fou destinat a la missió de San Javier, on romangué durant un any. Posteriorment, fou nomenat president de les missions de la Baixa Califòrnia; residí a Loreto fins el 1773.
En voler reunir-se amb els seus companys missioners de Sierra Gorda, demanà el trasllat a les missions de l’Alta Califòrnia a San Diego, on arribà el mateix any. Poc després fou destinat a la missió de San Carlos del Río. Quan Juniper Serra hagué d’anar a la capital de la Nova Espanya, la jurisdicció de les noves missions correspongué a Palou, fins el 1774. Més tard, fou enviat com a cronista de les dues grans expedicions del capità Fernando de Rivera y Moncada a la recerca de la badia de San Francisco (1774 i 1775).
A la mort de Juniper (1784), es convertí en president en funcions de les missions californianes fins el 1785. El 1786 tornà a la capital de Nova Espanya, on fou designat guardià del col·legi de San Fernando.
Remarcable cronista, és autor d’una biografia de Juniper Serra, intitulada Relación histórica, i del llibre Noticias de la Nueva California, que el converteixen en el primer historiador de les missions de Califòrnia.
(Dénia, Marina Alta, segle XVI – segle XVII)
Frare franciscà. Visqué al convent de Sant Sebastià, de Cocentaina. És autor d’algunes pintures i escultures per al convent esmentat.
(Inca, Mallorca, 10 octubre 1769 – Misión Purísima, Califòrnia, EUA, 28 abril 1823)
Missioner franciscà. El 1793 es traslladà a Mèxic i el 1796 començà la seva tasca en diverses missions. El 1815 fou nomenat president de les missions de Califòrnia, i el 1819 comissari prefecte.
Fou un bon administrador de les comunitats indígenes que es formaren entorn de les missions i impulsà la ramaderia i el comerç de pells.
(Elx, Baix Vinalopó, segle XVIII – Villena, Alt Vinalopó, 1768)
Frare franciscà. Ocupà diversos càrrecs dins el seu orde i tingué gran fama per la seva vasta cultura.
(Maó, Menorca, segle XVIII – segle XIX)
Frare franciscà. Escriví Discursos sagrados para profanos, Mapa eclesiàstico, Compendio de filosofía del padre Alfieri i Comentarios a la filosofía del padre Guevara.
(Campos, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1780)
Frare franciscà. Publicà uns Sermones varios i unes Notas y exposiciones para ilustrar la Santa Bíblia.
(Palma de Mallorca, 7 agost 1711 – Buenos Aires, Argentina, 31 maig 1787)
Frare franciscà i escriptor. Fou professor de filosofia i teologia, secretari provincial de l’orde i notari apostòlic. Va caure malalt per excés de feina, i, el 1751, en recuperar-se, anà a les missions del Perú. Hi fundà el col·legi de Tarija, i fou nomenat visitador del Tercer Orde en aquell país.
Va escriure en llatí i en castellà, i compongué algunes poesies en català. Traduí l’Eneida de Virgili, les poesies líriques d’Horaci i els Epígrames de Marcial. Confegí un Vocabulario trilingüe mallorquín, castellano y latino, que restà inèdit, un Rethoricae institutionis epitome (1746), un Tractatus Theologico-practico-moralis de praeceptis i Las costumbres de los niños, una història de la província franciscana que incloïa una sèrie biogràfica d’alguns membres destacats i altres escrits, que restaren inèdits.
Dades dels Països Catalans 