(Blois, França, 12 desembre 1509)
Tractat entre Ferran II de Catalunya i Maximilià d’Àustria.
Ferran II concedí ajuda econòmica i militar marítima a Maximilià per tal que pogués dur a terme l’acord estipulat per la lliga de Cambrai (1508) contra el territori venecià i, en canvi, Maximilià reconeixia Ferran II com a regent de Castella.
(Blois, França, 12 octubre 1505)
Acord entre Ferran II de Catalunya i Lluís XII de França.
El rei Ferran pactà el seu matrimoni amb Germana de Foix, neboda del rei francès, el qual renuncià en ella els drets que tenia sobre el tron de Nàpols si tenia descendència d’aquest matrimoni, i en cas contrari els drets havien de tornar a França.
També es comprometé el rei català a pagar 500.000 ducats en deu anys en concepte de despeses fetes pels francesos a la guerra de Nàpols, i a restituir els béns confiscats als barons napolitans del partit angeví.
Ferran II no complí les estipulacions polítiques del tractat, i el papa Juli II el dispensà del compromís en ésser constituïda la lliga de Cambrai (1508).
(Baiona, França, 9 maig 1462)
Acord signat per Joan II el Sense Fe a Saragossa el 21 de maig i per Lluís XI de França a Chinon el 15 de juny en plena guerra civil catalana. Complementava el de Salvatierra, signat el 3 de maig pels mateixos reis.
La clàusula de l’obligació general, segons la qual les rendes dels comtats de Rosselló i de Cerdanya restaven obligades al pagament de 200.000 escuts, era modificada per la cessió temporal al rei francès, fins a l’extinció del deute, dels drets sobirans, la jurisdicció i els emoluments sobre els mencionats comtats, així com dels castells de Perpinyà i de Cotlliure.
(Baiona, França, 23 abril 1463)
Resolució donada per Lluís XI de França, que actuava de jutge, amb la finalitat de posar fi a l’antagonisme existent entre Joan II de Catalunya i Enric IV de Castella, el darrer dels quals la Generalitat, en rebel·lia contra el primer, havia proclamat sobirà de Catalunya.
En virtut de la sentència, Enric IV havia de retornar a Joan II les places que li havia pres dins Navarra i es comprometia a deixar d’ajudar la Generalitat.
Per la seva banda, Joan II havia de lliurar Estella i la seva merindad a Castella, havia de renunciar a les seves rendes castellanes i de comprometre’s a concedir una amnistia general als catalans, i d’acceptar els privilegis del Principat, en el cas que Lluís XI aconseguís, en el termini de tres mesos, que la Generalitat cedís en la seva hostilitat a Joan II.
La sentència que fou admesa a Castella (29 d’abril) i a Aragó (4 de maig), no aconseguí amb tot de posar fi a la guerra civil catalana, que era, en definitiva, la causa que l’havia feta necessària.
Dades dels Països Catalans 