(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 4 novembre 1914 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 15 març 1993)
Fotògraf. S’inicià en aquesta activitat a França. Retornà a Catalunya després de la guerra civil.
Com a repòrter gràfic fou col·laborador habitual de “Diari de Barcelona”, “Destino”, “Ya”, “La Vanguardia”, etc.
Donà el seu arxiu a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona.
(Tarragona, 23 març 1879 – Barcelona, 11 febrer 1970)
Fotògraf. El 1924 fundà l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, que presidí entre 1927 i 1930. Destacà en la pràctica dels procediments pigmentaris.
Les seves fotografies es van publicar a revistes com “Lux” i “Art de la Llum”, i va rebre diversos guardons internacionals: al Saló de Japó (1930 i 1931), al London Salon (1930), a la British Championship (1931) i a la International Photo-Biennale de Salzburg (1952, medalla d’Or).
Eren fills de Carlos Pérez de Rozas Masdeu, tots els quals han seguit la seva trajectòria.
Josep Lluís Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada (Barcelona, 1918 – Castelldefels, Baix Llobregat, 11 setembre 1988) Realitzador cinematogràfic, hoteler i redactor gràfic de “La Vanguardia”. Va realitzar dues pel·lícules i desil·lusionat pels resultats es dedicà al periodisme gràfic.
Carles Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada (Barcelona, 9 octubre 1920 – 1 març 1990) Fotògraf i periodista. A partir del 1932 va treballar a “El Día Gráfico”, i després de la guerra civil a “Solidaridad Nacional” fins al 1979 en que va entrar a “La Vanguardia”. Gran apassionat del beisbol, ha estat dirigent de diversos clubs i organismes oficials. Fills seus foren els periodistes Carles i Emili Pérez de Rozas i Arribas.
Manuel Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada (Barcelona, 1924 – segle XX) Redactor gràfic de “La Prensa”.
Enric Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada (Barcelona, 1930 – 30 setembre 2018) “Kike” Fotògraf. Aficionat a l’automobilisme i a les motos, estava especialitzat en fotografia esportiva. Va treballar per l’Agència EFE i “La Vanguardia”.
Rafael Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada (Barcelona, 1931 – Calafell, Baix Penedès, 1997) Cap dels serveis gràfics de l’agència EFE a Barcelona.
(Barcelona, 17 desembre 1897 – 31 octubre 1981)
Pintor, gravador i fotògraf. Format a Saragossa i a les Escoles d’Arts i Oficis i de Belles Arts de Barcelona.
Excel·lí com a gravador (primer premi de gravat, a Madrid, els anys 1930, 1935 i 1950); en aquesta especialitat són molt notables els seus treballs per a les edicions de bibliòfil.
Els seus paisatges també foren premiats amb la medalla d’or Masriera (1920) i amb la medalla Morera i Galicia (1951).
Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. El 1949 fou elegit president del Foment de les Arts Decoratives.
(Barcelona, 1948 – 30 juliol 2019)
Fotògraf. Ha estudiat enginyeria i història de l’art.
Fou professor de fotografia a l’Escola Massana de Barcelona (1976-77) i després a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya.
Professionalment realitza fotografies d’art i d’il·lustració i col·labora amb diversos artistes.
Ha exposat regularment d’ençà del 1970.
(Torí, Itàlia, 1860 – Barcelona, 1943)
Fotògraf. Després d’una estada a l’Argentina, s’establí a Barcelona (1889) on restaria per sempre.
Exercí de fotògraf professional i s’especialitzà en reportatges gràfics, de manera que cal considerar-lo com un dels pioners del periodisme gràfic a Catalunya.
Són molt conegudes, per exemple, les fotografies que obtingué al judici de Ferrer i Guàrdia (1909) i que foren publicades en bona part de la premsa internacional.
Treballs seus aparegueren a “Blanco y negro”, “La Ilustración Artística”, “Daily Mirror”, etc.
Personatge molt característic pel seu polifacetisme, es dedicà també a la invenció i a la tècnica aplicada.
(Barcelona, 3 juliol 1848 – 1 febrer 1938)
Escriptor, economista i fotògraf. Fou un dels socis fundadors de la Societat X (1872) i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876). Cofundador de la Societat Particular de Vistes, que edità l’Àlbum pintoresc i monumental (1878), on eren inclosos molts dels seus articles i de les seves fotografies.
També va inserir-ne a les Memòries de l’Associació, a “La Renaixensa” i a “La Ilustració Catalana”.
Obtingué una medalla d’Or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 per una col·lecció fotogràfica de monuments.
Conseller del Banc de Prèstecs i Descomptes de Barcelona i director del Ferrocarril de Medina del Campo a Orense i Vigo.
Va morir de congestió pulmonar.
Fou el pare de Manuel Massó i Llorens.
(Granollers, Vallès Oriental, 16 maig 1892 – Barcelona, 4 gener 1979)
Fotògraf. Obrí estudi a Granollers el 1914 i, quatre anys després, s’establí a Barcelona.
Assolí un gran prestigi com a retratista, especialment abans de la guerra civil.
També és autor de fotografies de creació, les quals constitueixen un clar testimoni de la plenitud del pictorialisme.
Treballs seus foren publicats a Art de la Llum i a Arte Fotográfico.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 17 març 1931 – Madrid, 4 març 2024)
Fotògraf.
Són seves les fotografies de coneguts llibres de crítica social com ara Neutral Corner (1962), la sèrie sobre els sanfermins o Un paseo por Madrid (1985), de Ll. Carandell.
Fou distingit amb el premi de Fotografia d’Avantguarda del 1957 i el Negtor del 1960.
S’ha especialitzat, també, en la direcció de documentals cinematogràfics (El que enseña, 1965; Topical Spanish, 1970) i de sèries (Conozca usted España, Raíces i Vísperas de nuestro tiempo).
Veure> Kim Manresa (fotògraf català, 1961- ).
Dades dels Països Catalans 