Arxiu d'etiquetes: Fenolleda

Lançac (Fenolleda)

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 5,19 km2, 280 m alt, 107 hab (2012)

(fr: Lansac) Situat al sector muntanyós que s’estén entre la vall de l’Aglí i la riera de Maurí. Drena el terme el torrent del Boixar, afluent de l’Aglí. La part oriental del terme és coberta de boscs (bosc de Calridó i dels Llobats).

Agricultura, on destaca el conreu de vinya, amb denominació d’origen controlada i amb producció de vi de qualitat superior a base de garnatxa, macabeu, moscatell i carinyena. Hi ha una cooperativa vinícola. Explotació de jaciments de feldspat, un dels més grans centres productors de la vall de l’Aglí i que hom destina a la fabricació de vidre (Saint-Gobain), de porcellana (Llemotges) i de rajola. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble es troba al peu de l’anomenat roc de Lançac (500 m alt), prop de les ruïnes de l’antiga torre de Lançac.

Fossa (Fenolleda)

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 4,43 km2, 488 m alt, 39 hab (2012)

(occ: Fòssa, fr: Fosse) De llengua occitana. Situat al vessant sud de la serra de l’Esquerda, entre les valls de la Bolzana i de la Matassa. El sector muntanyós del nord del terme i una gran part de les bagues són cobertes de boscs de rouredes i alzinars.

La vida econòmica del municipi es limita a les tradicionals activitats agrícoles (sobretot vinya per a la producció de vi dolç de qualitat superior de les Corberes del Rosselló) i ramaderes (bestiar oví i boví), i la població, que sempre ha estat escassa, tendeix encara a disminuir.

El poble s’enfila per un pendent, al voltant de l’església parroquial. Sota el poble, prop de la riera de la Matassa, hi ha el nucli, més modern, de les Cabanes, antic caseriu; sobre la riera es troba l’antic molí de Perles.

Fenollet (Fenolleda)

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 18,75 km2, 444 m alt, 84 hab (2012)

(occ: Fenolhet, fr: Fenouillet) Estès per la vall de Fenollet o de Sant Jaume, entre el roc de Boissavila i la serra d’Arquieres, a través de la qual la vall s’obre pas cap a la Bolzana, tributària de l’Aglí. El territori és força montanyós i accidentat, amb boscos i pastures.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura de secà (vinya, cereals, hortalisses i arbres fruiters), fet que ha provocat una forta emigració. El cens ramader és molt pobre. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que amb els seus ravals, agrupa tota la població del municipi, és aturonat a la confluència dels dos torrents que formen la vall de Sant Jaume. Al nucli antic, o la Vilassa, és destacable el castell de Fenollet, conjunt de dues fortificacions anterior al segle XI; l’església parroquial és dedicada a sant Pere. A partir del segle XI esdevingué el centre del vescomtat de Fenollet.

Dins el terme hi ha les ruïnes del castell de Castellfisel.

Felluns (Fenolleda)

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 6,61 km2, 376 m alt, 54 hab (2012)

(occ: Felhuns, fr: Feilluns) Situat a la part més baixa de la vall de la Matassa i en un petit sector de la de l’Adasig, entre els pics de Laseró i la Pelada. El territori és molt accidentat i en part cobert d’alzinars i rouredes.

La base de l’economia local és el conreu de la vinya, que produeix un vi amb denominació d’origen controlada, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola. També hi ha pastures i farratges. La població, tanmateix, ha disminuït notablement a partir del darrer terç del segle XIX. Darrerament, hom ha bastit una resclosa damunt la Matassa amb finalitat esportiva, per tal d’afavorir el turisme.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és al fons de la vall de la Matassa, a l’esquerra del riu.

Dins el terme hi ha alguns dòlmens (La Cauna del Mòro).

Esquerda, l’ (Fenolleda)

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 15,67 km2, 350 m alt, 164 hab (2012)

(fr: Lesquerde) Estès per la vall de l’Aglí, aigua avall de la gorja de la Fou, notable bretxa oberta pel riu, després de la confluència amb la Bolzana, a la serra de l’Esquerda, llarga alineació muntanyosa de direcció oest-est que forma l’eix de la comarca. A la muntanya hi ha claps d’alzines, però a la resta del territori hi ha sobretot brolles, matolls i garrigues.

Economia basada en l’agricultura, sobretot la vinya (per a la producció de vi amb denominació d’origen controlada), i pastures i farratge. Hom hi havia explotat mines de ferro i mini; encara hi és extreta pedra de guix. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, a l’esquerra de l’Aglí, és en un coster, al vessant meridional de la serra de l’Esquerda. Al nord s’hi ha descobert un antic habitatge fortificat de l’edat del ferro.

Centernac (Fenolleda)

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 6,6 km2, 306 m alt, 121 hab (2012)

(ort trad: Sant Arnac, fr: Saint-Arnac) De llengua occitana, situat a la vall de l’Aglí, aigua avall de la gorja de la Fou, accidentat al sud per la serra de Verges (584 m alt), en part coberta de bosc (roures i alzines).

Agricultura dominada per la vinya. Al vessant meridional de la serra de Verges hi ha jaciments de feldspat. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és en un replà al vessant meridional de la serra de Verges, a l’esquerra de l’Aglí; església parroquial de Sant Pere, esmentada ja el 899. Prop del riu, hi ha el molí de Centernac, que fabrica farina amb una sèrie d’instal·lacions que formen un petit nucli.

Pertangué als templers des del 1137, els quals hi constituïren una preceptoria (existent ja el 1214) dependent de la comanda rossellonesa del Masdéu.

Cauders de Fenollet (Fenolleda)

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 36,45 km2, 345 m alt, 642 hab (2012)

(occ. Caudiérs de Fenolhet) Situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, a la vall mitjana de la Bolzana, afluent de l’Aglí, al peu de les Corberes. El terme és molt accidentat i cobert de boscs, que són explotats econòmicament.

L’agricultura és dedica bàsicament a la vinya. També hi ha activitat ramadera (bestiar boví i oví) i una gran empresa minera de feldspat. Àrea comercial de Perpinyà.

La vila és a l’esquerra de la Bolzana, prop de la font d’aigües termals que li va donar nom; l’església parroquial conserva un retaule del segle XIV.

Dins el terme es troben les restes dels antics castells de Fenollet (o Castell dels Moros) i de Castellfisel, el santuari de la Vall, la capella de Santa Anna i els veïnats de Conat, Vila-rasa i Malabrac.

Cassanyes (Fenolleda)

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 15,15 km2, 540 m alt, 255 hab (2012)

(fr: Cassagnes) Situat a la dreta del riu l’Aglí, entre la seva vall, la de la Tet fins a l’Aglí, que en forma el límit nord-occidental, i drenat a més per diversos torrents, entre els quals la riera de la Teixonera, al límit amb el Rosselló, al nord-oest de Perpinyà. Part del terme és accidentat pel pic Albell Gros, amb boscos d’alzinars, brolles i pasturatges.

El conreu predominant és la vinya i produeix vi dolç natural de les Costes de l’Aglí i vi de qualitat superior de Corberes del Rosselló. Àrea comercial de Perpinyà. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

El poble és en un coster a la part alta del municipi, sota la carretera d’Illa a la Tor de França.

Dins el terme hi ha el poble i antic castell de Coixós, a l’Albell Gros, i una font d’aigües ferruginoses.

Caramany (Fenolleda)

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 14 km2, 280 m alt, 148 hab (2013)

(occ: Caramanh) Situat a la vall mitjana del riu Aglí, que travesa el terme d’oest a est. Al sector muntanyós, al sud, és accidentat pels vessants septentrionals de la serralada que separa la Tet i l’Aglí (coll de les Colomines, 699 m alt) i és en part cobert de bosc.

La base de l’economia local és l’agricultura, el secà dedicat sobretot a la vinya, com és propi de la zona, i amb la producció de vi de qualitat superior denominada Corberes del Rosselló (hi ha una cooperativa vinícola), i el regadiu, alimentat amb aigües de l’Aglí, amb petites extensions d’hortalisses i arbres fruiters. Àrea comercial de Perpinyà. La població, amb tot, ha disminuït constantment des de mitjan segle XIX.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba en un coster sobre la riba dreta del riu de l’Aglí.

Campossí (Fenolleda)

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 17,04 km2, 635 m alt, 46 hab (2012)

(o Camporsí, fr: Campoussy) Situat a la dreta de l’Adasig, aigua avall de Sornià, en un terreny aspre, al límit amb el Conflent. El terme és en part accidentat per la roca Geler.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura (vinya, cereals, farratge) i la ramaderia. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és situat en un planell; l’església parroquial és dedicada a Santa Maria i va ser construïda en diverses etapes, entre els segles XIV-XVII, sobre les restes d’un antic castell.

Dins el terme hi ha alguns monuments prehistòrics, com el dolmen de la collada de la Femma Mòrta i el de la Cauna del Missèr, i comprèn, a més, l’antic lloc de Palmes.