Arxiu d'etiquetes: Fenolleda

Saquera

(Trevillac, Fenolleda)

Despoblat recent, al centre d’un altiplà d’una altitud mitjana de 600 m. És al sector oriental del terme, vora les restes del castell de Saquera, esmentat ja el 1023, juntament amb el veí castell de Palma, del terme de Campossí.

El 1420 era senyor d’aquests castells Bernat Berenguer de Perapertusa.

Sant Pere, castell de -Fenolleda-

(Fenollet, Fenolleda)

Un dels castells de la vila, identificable amb l’antic castell de Fenollet.

Sant Pau de Fenollet, monestir de

(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)

Abadia benedictina i més tard col·legiata, situada a la vila. S’anomenava abans Sant Pau de Monisat o Sant Pau de Valloles i fou cedit a l’abat de Cuixà, Guifre, pel comte Bernat I Tallaferro l’any 1000 perquè hi edifiqués un monestir. Aquest restà fins a la mort de l’abat Oliba (1046) sota la dependència de Cuixà.

El 1078 el comte Bernat II de Besalú l’uní a l’abadia de Moissac, a la qual pertangué tres segles. Tenia en aquest temps uns vuit monjos, i les seves propietats s’estenien per la Fenolleda, Fossa i altres indrets del Rosselló. El 1318 el papa Joan XXII el transformà en col·legiata en crear la diòcesi d’Alet i li confirmà tota l’antiga dotació, i com a tal subsistí fins a la Revolució Francesa.

En resta l’església, d’estil gòtic tardà, molt abandonada, composta d’una nau amb capelles laterals i absis pentagonal, construïda al segle XVII i amb un campanar poligonal. El claustre és avui un simple pati envoltat de cases construïdes sobre el solar de l’antiga abadia.

Sant Lluís, coll de -Fenolleda-

(Cauders de Fenollet, Fenolleda)

Depressió (687 m alt) de les Corberes, entre aquest municipi i el de Sant Lluís (Rasès), a l’est del tuc d’en Fauret.

Sant Jaume, vall de * -Fenolleda-

(Fenollet, Fenolleda)

Veure> vall de Fenollet  (vall del municipi).

Sant Arnac *

(Fenolleda)

Ortografia tradicional del poble i municipi de Centernac.

Sant Antoni de Galamús

(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)

Santuari, al nord de la vila. Construït en una de les coves de tradició eremítica, habitades des del segle V fins al 1850, obertes a la paret de l’esquerra de les gorges de Galamús, damunt l’Aglí.

Del 1480 a la fi del segle XVI hi hagué una comunitat de franciscans observants.

Són tradicionals els aplecs del dilluns de Pasqua i de Pentecosta.

Sabardà

(Fenollet, Fenolleda)

(o roca Samardana)  Castell, el més antic dels dos castells, al sud del poble, probablement el primitiu castell de Fenollet esmentat el segle XI.

Rosselló, roc del

(Sornià, Fenolleda / Mosset, Conflent)

Cim (1.314 m alt) de la serra que separa la vall de l’Adasig de la vall de la Castellana, límit històric entre Catalunya i Occitània.

Rocaverd -Fenolleda-

(Trevillac, Fenolleda)

Antic castell, al nord-oest del poble, dominant l’Adasig, que estigué infeudat als Perapertusa.