Illa, al nord de Formentera i a l’est de s’Espalmador, amb la qual forma un espai natural protegit,
Té 1.950 m de llargària i 27 m d’alt. màxima.
Al sud té l’illeta de s’Espardelló. Far.
Espardell, s’
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: fars
Ensiola, l’
Promontori (99 m alt) de la costa de l’illa de Cabrera, a l’extrem sud-oest.
Hi ha el far de l’Ensiola, de segon ordre, amb una estació climatològica.
Conillera, sa -Eivissa-
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Illa, una de les més extenses de l’arxipèlag de les Pitiüses. L’illa té un far i 68 m d’altitud màxima. És davant la badia de Portmany.
Entre el cap Blanc, al sud, i es Cavall, al nord, hi ha una distància de 2.125 m. El cap de s’Àguila avança a ponent.
Cavalleria, cap de sa
Promontori (90 m alt), situat al centre de la costa nord de l’illa. És l’extrem septentrional de les Illes Balears.
Forma una estreta península de calcàries juràssiques i amb penya-segats; tanca per tramuntana i llevant el port de Sanitja, al qual serveix de protecció. S’hi pesquen llagostes.
Hi ha un far de segon ordre, el més important de l’illa, de llum fixa, des del 1857.
Santa Pola (Baix Vinalopó)
Municipi del Baix Vinalopó (País Valencià): 58,6 km2, 6 m alt, 31.657 hab (2015)
Situat en un terreny pla, vora la costa del Mediterrani, el terme és envoltat pel d’Elx. Dins el terme municipal hi ha la serra de Santa Pola (141 m alt) on hi ha el cap de Santa Pola (amb el far de Santa Pola) que tanca pel nord la badia de Santa Pola i un sector de platges de forta atracció turística.
Predominen els conreus de secà (cereals, garrofers i ametllers) sobre els de regadiu. Hi ha adquirit una gran importància el turisme, fins al punt d’ésser la principal font de riquesa. Forns de calç. Important explotació salinera. Indústries frigorífiques i del sector terciari. Àrea comercial d’Alacant. Població en continu ascens.
La vila és situada vora el vell port protegit pel castell de Santa Pola (bastit el 1557) Església parroquial de Santa Maria.
El municipi comprèn, a més, la caseria de les Cases del Cap, el barri turístic de la Platja Llisa i les torres del Pinet, de l’Escaleta, de Tamarit i de la Talaiola.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme
Botafoc, es
Illot, a la sortida del port, damunt el qual hi ha un far.
Un dic l’uneix a l’illa Grossa.
Orpesa (Plana Alta)
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 26,42 km2, 33 m alt, 9.625 hab (2014)
(cast: Oropesa del Mar) Situat a la subcomarca del Desert de les Palmes, a la dreta del barranc de Xinxilla, vora el litoral mediterrani, on forma el cap d’Orpesa i s’aixeca el far d’Orpesa que tanca pel nord la platja d’Orpesa, i al nord-est de Castelló de la Plana. El sector nord és format per una plana on antigament hi havia l’albufera d’Orpesa. Aproximadament la meitat del territori municipal forma una àrea de boscos de pins i de matolls amb abundància de margalló.
El principal recurs econòmic és l’agricultura; les àrees de regadiu, assaonades amb aigua de pous, produeixen plantes d’horta i cítrics; entre els conreus de secà, molt més extensos, excel·leixen els garrofers, la vinya, els ametllers i les oliveres. Hi predominen les explotacions agràries petites. Pedreres. La proximitat de la costa afavoreix el turisme i els serveis. Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana.
La vila és als vessants d’un turó on hi ha les restes del castell d’Orpesa del temps de la dominació musulmana i que fou el centre de la baronia d’Orpesa. Durant els segles XVI i XVII estigué molt castigada pels pirates i hom bastí diverses torres de defensa: torre del Rei (o torre d’Orpesa), de Bellver, del Colomer, etc.
Durant les germanies hi tingué lloc la batalla d’Orpesa.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme
Formentera (Eivissa)
Illa i municipi d’Eivissa (Illes Balears): 83,24 km2, 11.545 hab (2014)
Junt amb les illes de s’Espardell, s’Espalmador i uns quants illots forma un arxipèlag al sud d’Eivissa, separada d’aquesta pels Freus. És una illa plana, formada per dos massissos una mica elevats: sa Mola (122 m) a l’est, que forma uns impressionants espadats, i el promontori del cap de Barbaria (107 m), a l’oest, units per una llenca sorrenca d’uns 5 km que fa d’istme, on hi ha les platges de Tramuntana i Migjorn. Al nord hi ha l’estany des Peix i l’estany Pudent i, entre tots dos, el port de la Savina. Clima subàrid i vegetació xeròfila, amb predomini de la garriga. Agricultura de secà. Pesca i explotació de salines.
A partir dels anys 1960 rebé l’impacte del turisme, que hi ha modificat el sistema tradicional de vida. Conté els pobles de Sant Francesc, Sa Mola, Sant Ferran i els caserius de ses Salines, la Savina i es Caló.
Anomenada Pitiüsa Menor pels romans, fou abans una colònia púnica. Ocupada pels sarraïns, fou conquerida pels catalans (1235) i estigué deshabitada des de final del segle XIV fins a final del XVII, que tornà a ésser poblada per eivissencs. El cap del municipi és Sant Francesc de Formentera.
Dins el terme, a les terres altes de sa Mola, a l’est, hi ha el far de Formentera. El port, dit de la Savina, és a la part occidental de l’illa. Dins el terme han estat trobades restes prehistòriques, púniques i romanes.
Enllaços web: Consell Insular de Formentera – Turisme
Barbaria, cap de
Cap de l’illa, situat a l’extrem sud-oest. Els penya-segats del Puig Guillem (105 m) són el punt més meridional de l’arxipèlag.
Prop es troba una torre de defensa i un far. Al seu voltant hi ha la vénda d’es Cap de Barbaria.
Cullera (Ribera Baixa)
Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 53,82 km2, 2 m alt, 22.461 hab (2014)
Situat a la costa, que és centrat per la muntanya de Cullera (233 m alt), a la plana al·luvial del Xúquer i de la seva zona deltaica que forma el cap de Cullera, sobre el promontori hi ha la torre de Cullera i el far de Cullera, i al sud hi ha la rada de Cullera i la platja de Cullera; des del sud de l’Albufera fins al peu de la serra de Corbera (on hi ha l’estany de Cullera). El municipi comprèn, a més, els llogarets del Brosquil i del Mareny de Sant Llorenç i, entre d’altres, el santuari de Sant Llorenç de la Bassa.
ECONOMIA.- Els recursos es basen en el turisme i en l’agricultura de regadiu (cítrics, cotó, arròs), que són possibles gràcies a la sèquia mare de Cullera, que pren l’aigua de l’assut de Cullera, amb aigües procedents del Xúquer. Es manté l’activitat pesquera, si bé en regressió. Àrea comercial de València.
POBLACIÓ.- L’ascens demogràfic, constant des de mitjan segle XIX, ha estat espectacular del 1960 al 1980 a causa del turisme, que ha propulsat la indústria de la construcció i també l’hotelera, que han canviat completament la fesomia de la costa i que ha donat lloc a la creació de nous barris turístics: Sant Antoni de Cullera, el Racó de Santa Marta, la Punta dels Pensaments, etc.
LA CIUTAT.- La ciutat és a l’esquerra del Xúquer, al peu de l’antic castell de Cullera, d’origen islàmic, diverses vegades modificat, al costat del qual fou construït, en 1891-97, el santuari neoromànic de la Mare de Déu del Castell, amb una imatge gòtica (segle XIV) de marbre blanc; hi destaca l’antiga església parroquial de Sant Joan, bastida al segle XVII sobre un primitiu temple gòtic. Els hospitalers hi establiren la comanda de Cullera, i al segle XIX, la ciutat va ser un important focus anarquista; hi va tenir un gran ressò la vaga general de setembre de 1911, en que tingueren lloc els tràgics fets de Cullera.
Enllaços web: Ajuntament – Rugby Club – Falles
Dades dels Països Catalans 