Arxiu d'etiquetes: farmacèutics/ques

Salvà i Miquel, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Berga, Berguedà, 3 març 1918 – Barcelona, 28 maig 2007)

Metge i farmacèutic. Membre de l’Acadèmia de Medicina (de la qual fou vicepresident) i de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona.

Fou catedràtic de farmacologia de les facultats de medicina de Cadis (1965), València i de la Universitat Autònoma de Barcelona (1971) de la qual ha estat degà i vice-rector.

Autor d’un gran nombre de publicacions científiques, ha treballat principalment en temes de farmacologia i medicaments.

Fou director de la revista “Avances en terapéutica”.

Ronquillo i Vidal, Josep Oriol

1 Resposta

(Barcelona, 1806 – 1876)

Farmacèutic. Fill del metge Carles Ronquillo i Pau.

Editor de publicacions de divulgació científica i redactor d'”El Constitucional”, fou regidor (1843) de l’ajuntament de Barcelona i president del Col·legi de Farmacèutics.

Publicà un Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola (1851-66) i l’aplec de remeis casolans Mil doscientos secretos… (1844).

Fou el pare de Carles Ronquillo i Morer.

Roig i Raventós, Emerencià

2 Respostes

(Sitges, Garraf, 1881 – Barcelona, 1935)

Escriptor, col·leccionista i farmacèutic. Fill del pintor Joan Roig i Soler, i germà de Josep. Es llicencià en farmàcia el 1906.

Dedicat a l’estudi de la cultura marinera catalana, fou, sens dubte, el millor especialista català sobre temes mariners. Va escriure, entre altres obres, Blanes marítim, notes històriques (1974), Blanes marítim, apèndix (1929), La pesca a Catalunya (1927), La marina catalana del vuit-cents (1929) i Sitges dels nostres avis (1934).

Amb Joan Amades i Gelat publicà, en el “Butlletí de Dialectologia Catalana”, Vocabulari de l’art de la navegació i de la pesca (1924) i Vocabulari de la pesca (1926).

El 1923 va guanyar el premi atorgat per l’Institut d’Estudis Catalans al millor vocabulari marítim. Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya en 1899-1901.

Puigpiqué i Raurich, Francesc

(Manresa, Bages, 29 març 1861 – Barcelona, 12 gener 1943)

Farmacèutic.

Membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia i president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

És autor, entre altres obres, de Los alimentos, sus alteraciones y falsificaciones (1895), Importancia social de la farmacia (1899), Corrientes terapéuticas (1901) i Modo de evitar la elaboración de especialidades extranjeras en España (1902).

Puig i Sureda, Francesc

(l’Escala, Alt Empordà, segle XIX – Barcelona, 1957)

Farmacèutic. Destacà pels seus coneixements professionals.

A la seva mort era president del Col·legi de Farmacèutics barceloní.

Puig i Muset, Pere

(Molins de Rei, Baix Llobregat, 23 març 1912 – Barcelona, 3 març 1983)

Farmacèutic.

Fundà un laboratori farmacèutic on desenvolupà investigació original, especialment en l’estudi de la vitamina E, de la cianazida i d’alguns enzims.

Fou membre de les acadèmies de Farmàcia i Medicina, i primer president de la Societat Catalana de Farmacologia.

Puig i Jofré, Enric

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1880 – Estats Units ?, segle XX)

Farmacèutic i metge.

El 1921 era nomenat professor de mèrit de la facultat de farmàcia i ciències químiques de Washington.

És autor de bon nombre d’articles de premsa i de monografies notables sobre temes de química i sobre pràctiques higièniques contra agents nocius per a l’agricultura i la ramaderia.

Pou i Camps, Joan Maria

(Girona, 1 setembre 1801 – Madrid, 16 octubre 1865)

Farmacèutic i metge. Estudià farmàcia a Barcelona.

Ocupà la plaça de catedràtic del Colegio de Farmacia de Pamplona (1829-38), ciutat on es llicencià en medicina (1837) i de química i d’anàlisi química de la Universidad Central de Madrid.

Havia estat diputat per Girona a les corts espanyoles (1838).

Revisà i amplià una nova edició de la Filosofía de la elocuencia, d’A. de Capmany (1836) i de la traducció castellana de la Histoire Naturelle de Buffon.

Interessat per les primitives tècniques fotogràfiques, publicà una Exposición… y descripción del daguerrotipo y del diorama (1839).

Intervingué activament a Madrid durant l’epidèmia de còlera del 1865 a causa de la qual morí.

Plans i Pujol, Fructuós

(Barcelona, 13 octubre 1832 – 10 gener 1890)

Farmacòleg. S’especialitzà en l’estudi de la botànica i féu estudis sobre la fauna i la flora de Catalunya.

Guanyà un lloc de numerari a l’Acadèmia de Ciències i Arts. L’any 1862 guanyà la càtedra de nocions d’història natural de l’Institut de Girona, d’on passà a la Universitat de Santiago. També com a catedràtic, l’any 1865, es traslladà a la Universitat de Barcelona.

És autor d’Historia natural farmacéutica. Teoría de la farmacología natural (1869), Lecciones de Botánica farmacéutica (1869-70) i d’uns Apuntes de Agricultura (1879).

Pla i Dalmau, Josep Maria

(Girona, 1904 – 1981)

Doctor en farmàcia i editor. Exercí com a metge a Girona i va ser membre de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de l’Historia de Madrid.

Es dedicà extensament a l’estudi de la palinologia, especialment del pol·len de la flora catalana, especialitat sobre la qual va escriure diverses obres, com Polen (1961), i sobre farmacologia, com La farmacia de Llívia (1974), Comentarios sobre la influenza… (1972), i d’altres.