Llogaret (728 m alt), al nord del terme, al límit amb l’antic de Casserres del Castell. L’església parroquial (Sant Pere) depenia del convent dominicà de Benavarri.
Arxiu d'etiquetes: Estopanyà
Seganta
Poble, al sud-est del terme, al vessant septentrional del Montferrús.
La seva església depèn de la parròquia de Natjà.
Sant Quilis
Santuari (1.082 m alt), a l’oest del terme, al cim de la serra de Sant Quilis, termenal amb els municipis de Benavarri (Ribagorça) i Baells (Llitera).
Estopanyà, retaule d’
(Estopanyà, Ribagorça, segle XIV)
Tríptic gòtic, procedent de l’església parroquial de la vila i conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Dedicat a sant Vicenç, té escenes pintades de la vida d’aquest i de sant Valeri, d’una gran qualitat.
D’autor desconegut, presenta fortes característiques italianes postgiottesques que han fet pensar en un possible origen florentí (mestre d’Estopanyà).
És una de les peces clau de la penetració de l’italo-gòtic fora de Barcelona.
Casserres del Castell
Despoblat (725 m alt) i antic municipi (29,81 km2), incorporat el 1965 a l’actual, a la dreta del riu Guart, a tocar de l’antic castell de Casserres, incorporat al comtat de Barcelona a mitjan segle XI.
Estopanyà (Ribagorça)
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 88,70 km2, 780 m alt, 136 hab (2014)

(cast: Estopiñán del Castillo) Situat a l’extrem meridional de la comarca, entre les serres de Sant Quilis i el Montferrús i el riu Guart i la Noguera Ribagorçana, que limiten el terme per l’est, al sud-est de Benavarri. Relleu accidentat per les serres de Perpella i de la Tallada, que formen la paret occidental del pantà de Canelles.
La vida econòmica depèn bàsicament de l’agricultura de secà (cereals), de regadiu (patates i hortalisses), que aprofiten aigua de fonts, i de la ramaderia (bestiar oví) i l’avicultura. Mines de manganès. Àrea comercial de Lleida.
La vila és a l’esquerra del barranc de la Foradada; de l’església parroquial és originari l’important retaule gòtic d’Estopanyà, actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Dins el terme municipal hi ha, a més, el poble de Seganta, els despoblats de Perpella i de Soriana i el santuari de Sant Quilis.
El 1965 hi va ésser agregat l’antic municipi de Casserres del Castell.
