Vall, que conflueix al pla dels Aigualluts amb la vall de Barrancs.
Entre la línia de crestes que la limita amb la Vall d’Aran i el contrafort de la Maladeta que culmina al pic de l’Escaleta o dels Aigualluts (2.710 m alt).
A la capçalera hi ha els estanys de l’Escaleta.
Vall de la parròquia, afluent, per l’esquerra, de la Valira d’Encamp, la capçalera de la qual forma un circ lacustre (estany d’Ensagens, a 2.416 m alt) que dominen els pics de Llops i de Pessons (2.865 m), el pic d’Ensagens (2.824 m) i l’alt del Griu.
El riu d’Ensagens, després de rebre per l’esquerra la coma de Llops i el riu dels Agols, s’uneix al riu dels Cortals a la seva confluència amb la Valira, prop de la Mosquera.
(o Sant Miquel d’Engolasters) Despoblat i estany d’origen glacial, situat a l’esquerra de la Valira, a 1.616 m alt.
S’aprofita com a barratge natural per a la central elèctrica de les Forces Hidroelèctriques d’Andorra, i que és alimentada per aigües de l’alta Valira, a través del canal de Ransol, i del riu Madriu, pel canal de Ràmio.
Vall del massís de la Maladeta, tributària, per l’esquerra, de l’Éssera, prop dels banys de Benasc.
És separada, al sud, de les valls Hiverna i de Corones, i per les crestes d’Estatats, d’Aragüells (amb el pic de Cregüenya, de 3.009 m alt) i la cresta de Cregüenya (entre el coll de Cregüenya, a 2.910 m alt, i el coll Maleït), i, al nord, de les valls de Paderna i d’Alba, per les crestes de la Maladeta i d’Alba.
Sota el coll Maleït hi ha la petita gelera de Cregüenya, que alimenta el gran estany de Cregüenya (2.657 m alt). Entre l’estany i l’Éssera els vessants del riu de Cregüenya són coberts pel bosc de Cregüenya, important avetar.
Cim (2.798 m alt) de la cresta de Pessons, que domina el circ de Pessons i, pel sud, vers Canillo, l’estany del Covil (2.300 m alt), a la capçalera de la coma del Covil.
El pic de Sanrera, contrafort en direcció nord-est, rep també el nom d’el Covil Petit (2.685 m).
Vall del massís de la Maladeta, la capçalera de la qual es constituïda per les seves crestes del Mig i de Cregüenya.
Formen la primera cresta el pic d’Aneto, el coll de Corones (3.173 m alt) -vora el qual hi ha el petit estany glaçat de Corones-, el pic de Corones (3.310 m) -que Henry Russell ascendí per primera vegada el 1864-, el coll del Mig, la punta d’Astorg i el pic Maleït, i la segona, el pic Maleït i el pic d’Aragüells.
Adossada a aquesta línia de crestes s’estén la galera de Corones, sota la qual hi ha els estanys de Corones (l’estany Gran de Corones és a 2.560 m alt), l’emissari dels quals, el barranc de Corones, després de passar per l’estany d’Aragüells, aflueix al riu de Vallhiverna, per la dreta.
Estany de capçalera de la vall d’Angostrina, a l’est del Carlit.
El seu emissari és el Mesclant d’Aigües.
(ant: Ribera de Combret) Vall situada al vessant meridional del Canigó, des de la pica fins a la vall del Tec.
La capçalera, on hi ha l’estany de la Comalada, és dominada pels pics de Sethomes (2.661 m alt), de Rojat (2.724 m) i de Tretzevents (2.731 m). El paisatge desolat dels cims canvia a partir dels 2.000 m amb els primers boscs de pi negre, on hi ha l’ermita de Sant Guillem de Combret.
Al curs baix hi ha diversos masos dedicats a la ramaderia i finalment el poble del Tec, a l’aiguabarreig del riu de la Comalada, que drena la vall, amb el Tec.
Cims culminants dels contraforts meridionals del Carlit -el pic oriental de Collroig (2.806 m alt) i el pic occidental de Collroig (2.836 m)-, que formen part de l’interfluvi entre la vall d’Angostrina, on dominen els estanys de Collroig, i la vall de Querol.
Dades dels Països Catalans 