(Espot, Pallars Sobirà)
Llac dels Pirineus centrals. D’origen glacial, pertany a la regió lacustre dels Encantats, i es troba a 1.895 m alt, a la capçalera de la vall d’Espot. Té 450 m de longitud i 150 m d’ample.
La seva conca s’ha aprofitat per a la instal·lació d’una presa, amb 15.000 kW de potència, que compta amb una producció mitjana de 35.900.000 kWh.
És inclòs al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
També és conegut amb el nom de llac dels Encantats.
(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)
Conjunt d’estanys d’origen glacial al Pirineu axial, a la capçalera del riu de Ruda, al límit entre els municipis de Salardú i de la Mancomunitat dels Quatre Pobles, al nord del parc nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici.
És encerclat per una línia de crestes a ponent, al sud per la serra i tuc (o gran tuc) de Saboredo (2.840 m alt), i a llevant per les agulles de Saboredo (2.645 m).
Dels estanys de Saboredo destaquen l’estany de Dalt de Saboredo, estany Major de Saboredo i estany Gelat de Saboredo; els estanys occidentals de Saboredo són coneguts també com a estanys de Sendrosa.
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Estany de la coma de Baciver, a la capçalera del riu Malo, a 2.320 m alt, dins l’antic municipi de València d’Àneu, però al vessant aranès de la línia de crestes (tuc de Varimanha, el Muntanyó d’Àrreu, tuc dels Erculls) que separa les conques de la Garona i de la Noguera Pallaresa entre el port de la Bonaigua i el pla de Beret.
Al vessant pallarès hi ha l’estany de Rosari d’Arreu (o estany superior d’Àrreu), a 2.180 m alt.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Estany de la vall de Boí (2.282 m alt), a l’antic terme de Barruera, situat al vessant oriental de la collada de Fenarroi.
El seu emissari, el barranc de l’estany Roi, forma, conjuntament amb el dels estanys Gémenes, el barranc de la Sallent, afluent, per la dreta, de la Noguera de Tor.
Embassament de la capçalera de la riera de Riudecanyes, al peu de la serra de l’Argentera i el turó d’Escornalbou.
Té una longitud de 1.850 m, una amplada de 1.000 m i una superfície de 270.000 m2.
Començat a construir el 1907, fou acabat el 1918 amb una capacitat per a més de 3 milions de m3 i ampliat posteriorment l’any 1991 (més de 5 milions de m3). Rep reforços del Siurana per mitjà d’un túnel que travessa les muntanyes entre el Camp de Tarragona i el Priorat.
És utilitzat per al regatge i per subministrar aigua potable a Reus.
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Estany costaner al delta del Llobregat, Situat a la dreta del riu, en una àrea pantanosa i de maresmes.
És una antiga boca de la desembocadura del Llobregat, com assenyala la seva forma perpendicular a la costa.
És una reserva natural.
(Salardú, Vall d’Aran)
Estany d’origen glacial (2.270 m alt) dins l’antic municipi d’Arties, a la capçalera de la vall de Rencules (afluent, per la dreta, de la vall de Valarties).
És dominat pel tuc de Ribereta (2.670 m alt), al límit amb la vall de Boí (Pallars Jussà).
Estany de la vall de Rius, a l’antic municipi d’Arties, que es forma, amb aigua procedent de l’estany de Mar, en una vall afluent, per la dreta, al barranc de Rius.
És aprofitat, mitjançant una presa, per a la fabricació d’electricitat, al costat de la qual hi ha el refugi de la Restanca.
(el Prat de Llobregat / Viladecans, Baix Llobregat)
Estany costaner de la comarca, al delta del Llobregat, a la dreta del riu, al límit dels dos termes, al sud-oest de l’aeroport del Prat.
És la resta d’un antic braç (riu Mort) i es presenta com un grau estirat perpendicularment a la costa.
És una reserva natural.
(Viella, Vall d’Aran)
Estany de capçalera de la Noguera Ribagorçana, al vessant meridional del port de Viella.
A través del barranc de l’Escaleta desguassa a la vall de Conangles.
Dades dels Països Catalans 