(Barcelona, 13 gener 1947 – )

Futbolista. La seva activitat esportiva s’ha desenvolupat en el Futbol Club Barcelona dins totes les categories: infantil, juvenil, afeccionat en el filial Comtal i professional des del 1966.

Participà en la consecució dels títols de Copa el 1968 i 1971 i el de la Lliga de la temporada 1973-74. En la de 1970-71 fou el màxim golejador de la Lliga espanyola, juntament amb Gárate.

Considerat un dels millors extrems d’Europa, assolí diverses vegades la internacionalitat amb la selecció espanyola.

Retirat el 1981, es dedicà a la preparació tècnica de l’equip juvenil del F.C. Barcelona, i des del 1988 va ser segon entrenador de J. Cruyff al primer equip.

Després de la destitució del tècnic holandès continuà vinculat al “Barça”, però posteriorment marxà a la lliga japonesa com a entrenador.

(Barcelona, 1 juliol 1924 – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 30 juliol 2013)

Porter de futbol. Destacà a diversos clubs com el Girona o el Mallorca, el 1946 fitxà pel Futbol Club Barcelona, on va jugar 473 partits.

Internacional amb la selecció espanyola a partir del 1950, fou considerat un dels millors porters del món.

Retirat el 1961, treballà posteriorment com a entrenador.

(Barcelona, 5 gener 1933 – )

Alpinista. Membre del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès i del Grupo Alta Montaña Español, formà part dels organismes tècnics oficials relacionats amb l’alpinisme.

Ha realitzat diverses escalades difícils als Dolomites i als Alps, entre les quals destaquen la famosa paret nord del Cervin (1962), de l’Eiger (1964) i les Grandes Jorasses (1967), les dues darreres amb Josep Manuel Anglada.

Amb aquest i Guillamon formà la cordada de l’Expedició Barcelona als Andes del Perú, l’any 1963, en què s’assoliren cotes de més de 6.000 m, com el difícil Siulá Grande (6.356 m).

El 1974 assolí l’Annapurna Est (8.078 m), que va suposar la conquesta, per primer cop, d’un cim de 8.000 per part de l’alpinisme català. Altres vuit mil foren: el Dhaolagiri I (1979), el Xo-Oyu (1984) i el Gasherbrun II (1988).

(Barcelona, 9 novembre 1959 – )

“Sito Pons” Motociclista. Assolí dos títols mundials de 250 cm³ el 1988 i el 1989, primer espanyol a fer-ho en les grans categories.

El 1990 es passà a 500 cm³, però un any després anuncià la seva retirada de la competició com a pilot i formà la seva pròpia escuderia, amb pilots de la importància d’Àlex Crivillé i Carles Checa.

(Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 18 març 1928 – Barcelona, 6 abril 2013)

Ciclista. Actiu del 1944 al 1962, guanyà 22 títols espanyols, 34 etapes de la Volta a Catalunya, 3 etapes del Tour de França i 22 etapes del Giro d’Itàlia.

Assolí dues victòries a la cursa Milà-San Remo i fou guanyador d’unes altres de clàssiques, com el Midi Libre i la París-Roubaix.

Ha estat president de la Federació Catalana de Ciclisme.

(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 3 juliol 1966 – )

Atleta. Especialista en la modalitat de marxa.

Aconseguí la medalla d’or en la prova dels 20 km marxa als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, distància en la qual ja havia estat sotscampió europeu el 1990.

Va aconseguir també la medalla de bronze als campionats del món del 1993.

(Marsella, França, 31 desembre 1883 – Barcelona, 27 setembre 1970)

Nedador.

Organitzador dels primer Campionat d’Espanya de natació el 1907, aquest mateix any fundà el Club de Natació Barcelona i n’ocupà la presidència.

President de la Federació Espanyola de Natació, impulsà aquest esport a tot l’estat espanyol.