Arxiu d'etiquetes: espectacles

Nausica

(Caldetes, Maresme, 1908-10)

Obra teatral de Joan Maragall. Basada en el tema homèric i d’inspiració goethiana, escrita durant els estius.

L’obra, d’accentuat to líric, és un intent de fer reviure Homer, en un paisatge i ambient determinats, incorporant-li alhora el món sentimental de l’autor. Fou estrenada el 1912.

Carles Riba prologà l’edició d’aquesta obra amb un estudi important (1936), que fou després la seva tesi doctoral. La lectura d’aquesta tesi a la facultat de filosofia i lletres, el 12 de maig de 1938, constituí un dels darrers actes acadèmics de la Universitat de Barcelona durant la guerra civil.

Nats Nus

(Barcelona, 1987 – )

Companyia de dansa. Fundada pel ballarí i coreògraf Toni Mira.

Ha presentat les coreografies: Luns (1988), Strangers in the night (1989), Newton (1990), Pengim-penjam (1991), Somcinc (1992), Bolero (1994), Que dius que què? (1995), entre d’altres.

Han fet diverses incursions en el món del vídeo-dansa, com Graons (1993) i Concert (1994).

Mudances

(Catalunya, 1985 – març 2018)

Companyia de dansa contemporània, creada al voltant de la coreògrafa i ballarina Àngels Margarit.

Debutà amb l’espectacle Mudances al Festival de Teatre de Tàrrega, i el 1986 li fou atorgat el Premi Nacional de Dansa.

El 1988 estrenà Kolbebassar, el 1991 Atzavara i Solo per a habitació d’hotel, el 1992, Suite d’estiu, el 1993, Corolla, i el 1996, Arbre de te i Saó.

La companyia es dissolgué el 2018 pel nomenament d’Àngels Margarit com a directora del Mercat de les Flors.

Montjuïc, Estadi Olímpic de

(Barcelona, 1929)

Estadi esportiu. Fou construït arran de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 per l’arquitecte Pere Domènech i Roure.

Entre els anys 1986 i 1989 diversos arquitectes el reformaren i només en conservaren la façana. Pel que fa a les reformes, hom enfonsà el nivell de les pistes per tal d’augmentar la capacitat d’espectadors i substituí les graderies per una estructura de formigó, coronada per una gran marquesina metàl·lica.

El 1997 fou utilitzat provisionalment com a camp oficial del R.C. Espanyol de Barcelona després de l’enderrocament i la venda de l’estadi de Sarrià, a l’espera de la construcció d’un nou estadi a Cornellà de Llobregat.

Des del març de 2001 rep el nom d’Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys.

Molino, El

(Barcelona, 1939 – )

Teatre i cafè concert. Situat al carrer de Vila i Vilà, prop del Paral·lel.

Fou construït damunt el solar d’un barracó anomenat La Pajarera on, a la darreria del segle XIX, hom oferia espectacles de varietats.

Inicialment (vers 1909) s’anomenà Petit Palais; més tard Petit Moulin Rouge. El 1939 hagué de canviar aquest nom per l’actual.

Fou el darrer cafè concert en funcionament al Paral·lel i fou molt popular (a diversos nivells socials) pels seus espectacles de tipus eròtic.

El 1957 hom hi filmà El último cuplé, de Juan de Orduña.

Enllaç: El Molino

Minguet, Pau

(Catalunya, segle XVIII)

Prestidigitador. La seva habilitat li valgué molta fama.

Publicà un llibre titulat Juegos de manos.

Seguí la carrera eclesiàstica.

També és autor d’una obra de devoció mariana.

Metros

(Barcelona, 1985 – )

Companyia de dansa contemporània.

Fundada i inspirada pel ballarí i coreògraf Ramon Oller.

Les seves aportacions més significatives han estat Nofres (1987) i Sols a soles (1988).

Mercat de les Flors

(Barcelona, 1983 – )

Centre d’arts escèniques. Creat per l’ajuntament de Barcelona i situat al Palau d’Agricultura de la ciutat.

Adaptat de forma provisional (1983) per a l’escenificació de Carmen de Peter Brook, fou rehabilitat i inaugurat com a teatre estable el 1985.

Es format per dues sales (Maria Aurèlia Capmany i Ovidi Montllor), que acullen espectacles de dansa, teatre i música.

En un conveni del 1989 l’ajuntament cedí un espai al Teatre Lliure perquè hi ubiqués la seva seu.

El 1997 començaren les obres per instal·lar-hi el nou Institut del Teatre, que completà el conjunt anomenat la Ciutat del Teatre.

Enllaç: Mercat de les Flors

Maria Rosa -drama, 1894-

(Catalunya, 24 novembre 1894)

Drama en prosa d’Àngel Guimerà. Estrenat al Teatre Novetats de Barcelona. Amb Terra baixa i La filla del mar, forma la gran trilogia dramàtica guimeraniana.

Maria Rosa, la protagonista, és una dona instintiva que es debat entre la fidelitat al marit i l’impuls carnal.

L’obra ha estat traduïda al castellà, al francès, a l’anglès i a l’italià, entre altres llengües.

Margarita Guergué, Companyia

(Barcelona, 1987 – ? )

Companyia de dansa. Fundada per la coreògrafa i ballarina Margarita Guergué, després dels espectacles Roma i Gaudeamus.

Més tard presentà Plàstic i oli, Excuses (1987), Time to go (1991), Constanza (1992) i La rosa sin porqué (1996).