(Costera)
Territori de la comarca, a l’oest de la Foia de Cerdà, on hi ha els enclavaments de Fontanars i la Font (del municipi de Cerdà), del Borrego i de la Cresta del Gallec (del de Torrella de la Costera), de Barrana (del de Llanera de Ranes) i del Realenc de la Plana (del de Xàtiva).
Sector, entre Crevillent, Elx, Guardamar, Rojals, Formentera del Segura, la Pobla de Rocamora, Almoradí, Catral i Albatera, d’unes 5.500 ha, inicialment d’aiguamolls, que fou dessecat i colonitzat a partir del 1715 pel bisbe de Cartagena Luis Belluga per tal d’obtenir ingressos per a unes projectades fundacions pies de Múrcia i de Motril, consistents en cases de maternitat, d’orfes i de joves extraviades, seminaris, escoles, etc.
Per aquesta finalitat cedí la ciutat d’Oriola, el 1715, 25.000 tafulles, la vila de Guardamar, el 1720, 13.000, i Felip V de Borbó, el 1725, les 222 ha que constituïren La Majada Vieja. El 1729 els possibles beneficis foren cedits a la diòcesi de Cartagena.
Els colons, que procedien en gran part del regne de Múrcia, formaren les tres poblacions de Dolores, que n’era el centre, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri, declarades viles el 1732.
Nom tradicional del sector de regadiu de la comarca, en certa contraposició al camp d’Oriola, sector de secà. Les 22.360 ha de regadiu (200.000 tafulles) continuen el regadiu de la Vega Media murciana, amb una esplendorosa fecunditat, malgrat una estructura de la propietat prou desequilibrada.
Els conreus tradicionals, entre els quals figuraven les fibres tèxtils (cànem, lli i, modernament, cotó) han cedit lloc als cítrics i a d’altres de més comercials, com les carxofes i els tomàquets.
Un dels trets més originals és la població disseminada. Aquest hàbitat corresponia en bona part a cases de llauró aïllades i a les barraques (Catral, Benejússer, Oriola) de fang i canyes, cobertes d’albardí, més pobres i senzilles que les de l’horta de València.
Contrada, coneguda també amb el nom de la Terreta.
(Mallorca)
Unitat paisatgística de l’illa, que correspon a la serra de Tramuntana amb el litoral que origina (costa brava mallorquina, fins a les badies de Palma i de Pollença) i les valls intramuntanyoses (longitudinals i transversals).
Espai natural protegit de l’illa, que comprèn el litoral entre sa Barca Trencada i la punta des Nius de s’Àguila, a més dels barrancs que formen les cales de s’Amarador i d’en Reieta.
El 1992 fou declarat parc natural.
Enllaç web: Parc Natural de Mondragó
Zona, la més alta (202 m alt) i a l’est de l’illa.
Nom donat al sector de Migjorn de l’antic terme parroquial de Ferreries que romangué sota la mateixa jurisdicció en independitzar-se la parròquia des Migjorn Gran.
(Menorca)
Sector de l’illa, constituït per un planell calcari miocènic, no superior als 50 m alt, pedregós, on abunden els fenòmens càrstics. Ocupa els termes des Castell, Ciutadella i Sant Lluís, i la part meridional dels restants.
S’oposa al sector de Tramuntana, de distinta geomorfologia, però des del punt de vista agrícola el mot té un sentit més restringit, car les terres pregones del centre de l’illa són anomenades sa Mitjania.
Dades dels Països Catalans 