Veure> Santa Anna de Mont-ral (capella).
Veure> Sant Salvador de Montpedró (església).
Església i col·legi de jesuïtes. Continuació d’una antiga sinagoga convertida en capella el 1314 sota l’advocació de Nostra Senyora de Monti-sion, al voltant de la qual sorgiren les escoles lul·lianes que donaren lloc el 1483 a l’Estudi General Lul·lià. El 1561 els jurats de Palma donaren escoles i capella als jesuïtes per a llur instal·lació.
L’Estudi General, traslladat a un altre edifici, hagué de sofrir la competència del col·legi dels jesuïtes, que es dedicaren intensament a la formació i captació de la noblesa i tingueren una època d’esplendor, especialment al segle XVII.
Amb l’expulsió dels jesuïtes, el 1767, el col·legi fou ocupat per la universitat del 1769 al 1816, i novament del 1820 al 1824. Dissolta de nou la Companyia el 1835, fou ocupat el col·legi per l’Institut Balear (1837-1916) i per la biblioteca Pública (1835-55). Els jesuïtes hi tornaren el 1919, llevat d’un lapse del 1932 al 1936.
(Figaró-Montmany, Vallès Oriental)
Veure> Sant Cristòfol de Monteugues (antiga església).
Veure> Sant Vicenç de Montclar (antic castell i església).
(o Bonbac) Veure> Sant Jaume del Barretó (església).
el Mont (Amer, Selva) Veïnat, situat a la dreta de la riera d’Amer, a l’oest de la vila.
el Mont * (Castellfollit del Boix, Bages) Veure> Sant Pere del Mont (antic priorat benedictí).
el Mont * (Riudaura, Garrotxa) Veure> Sant Miquel del Mont (església).
el Mont * (Santa Pau, Garrotxa) Veure> Sant Julià del Mont (monestir benedictí).
Església (Sant Joan de Monestrells, actualment Sant Joan de Missa) i antic poble, situat al sud-est de la ciutat.
Fou una de les set parròquies establertes en el pariatge atorgat per Jaume II de Mallorca en 1301-11.
Masia i església (Santa Margarida de Molars).
Nom popular del campanar de la catedral de València, de planta octagonal.
Els primers projectes són del 1367; les obres començaren el 1381, dirigides per Andreu Julià. El 1402 les dirigí J. Franch. Varen ésser acabades el 1424, i foren revisades per Pere Balaguer. L’espadanya data del segle XVIII.
Dades dels Països Catalans 