(Barcelona, 11 setembre 1852 – 27 abril 1899)

Escultor. Fill de Francesc Pagès i Cabañeras  (Barcelona, segle XIX – 1886), també escultor, el qual treballà com a imatger.

Format a l’Escola de Llotja, on fou deixeble de Jeroni Suñol. Conreà l’escultura monumental i la imatgeria religiosa, típic exponent de l’eclecticisme escultòric de la segona meitat del segle XIX.

Entre les seves obres destaquen un Pacientíssim Job que presentà a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876, un bust de Pius IX a la del 1878 i a l’Exposició Universal de París, la Madona de Ripoll, que presentà a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1891, Sant Lluís Gonzaga a la del 1896, dos retrats a la del 1898.

També és autor d’escultures públiques, com la d’Alonso Martínez i l’al·legoria del Ferrocarril, a la façana del Palau de Justícia, una Al·legoria per a la cascada del parc de la Ciutadella i l’estàtua del Ferrer de Blanes per al monument a Colom, totes elles a Barcelona.

Té diverses estàtues al cementiri de Buenos Aires i altres obres a Montevideo.

(Cervera, Segarra, 1809 – Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 17 agost 1876)

Escultor. Fill de Tomàs Padró i Marot. Estudià a l’Escola de Nobles Arts i fou deixeble i col·laborador de Damià Campeny, per indicació del qual realitzà alguns dels baixos relleus exteriors dels Pòrtics d’En Xifré, a Barcelona. També se li atribueixen alguns dels medallons dels mateixos pòrtics.

És autor de nombroses maquetes en terra cuita, especialment la que havia de rematar la nova façana de l’ajuntament barceloní, avui al Museu d’Art Modern de Barcelona. Conreà, especialment, la imatgeria religiosa.

Fou el pare de Ramon i Tomàs Padró i Pedret.

(Calders, Moianès, 1720 – Manresa, Bages, 1803)

Escultor. Seguidor de la línia estètica del recocó tardà, molt afrancesat.

Obrà l’altar de la cripta de la seu de Manresa (1771). Posteriorment s’establí a Cervera, on l’any 1775 dirigí el trasllat del cor de l’església de Santa Maria a la capella major del mateix temple. L’any 1786 projectà l’ampliació del palau de la Paeria, que realitzà Marca Gaudier.

L’obra més important que realitzà (1777-87) fou l’altar de la Puríssima Concepció, a la Universitat de Cervera; la imatge de la Verge i dels àngels que l’acompanyen formen un grup d’una qualitat excepcional i destaquen entre les tristes formes neoclàssiques de l’art oficial del seu temps.

També són obra seva diversos retaules de les esglésies parroquials de Santpedor (1773) i de Sant Martí de Maldà i del santuari de la Bovera (1788).

Fou el pare de Tomàs Padró i Marot.

Foren germans seus, Miquel Padró i Cots, i Macià Padró i Cots  (Catalunya, segle XVIII)  Boter. El qual fou el pare de Jaume Padró i Carsi (Manresa, Bages, 1768 – 1825)  Escultor, que fou el pare de Macià Padró i Galobart (Manresa, Bages, 1801 – 1871)  Escultor. Féu abundant obra dispersa de tema religiós i fou el darrer representant del taller familiar manresà.

(Maó, Menorca, 27 març 1888 – Barcelona, 17 agost 1945)

Escultor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Pensionat, pogué viatjar per França, Bèlgica, Holanda, Anglaterra i Itàlia.

Féu, sobretot, escultura aplicada a l’arquitectura, participà en certàmens i fou premiat diverses vegades. Estilísticament, es mou dins el decorativisme propi de la fi del segle.

Entre les seves obres destaquen el monument a Isabel la Catòlica, destinat a Bolívia, i la font monumental de la plaça de Catalunya, de Barcelona.