(Molins de Rei, Baix Llobregat, 1921 – Barcelona, 4 febrer 2006)

Escultor. Es formà a l’Escola Massana de Barcelona (1937-38), on fou després professor de 1963 a 1985. Posteriorment amplià estudis a París amb una beca de l’Institut Francès (1952).

Es donà a conèixer com a escultor entre els anys 1950 i 1951 al Saló d’Octubre, a l’Exposició d’Art Religiós del FAD i als Cicles Experimentals d’Art Nou, a les galeries El Jardín, on realitzà la seva primera exposició individual, en la qual es distanciava del convencionalisme que dominava els primers anys del franquisme.

En tornar a Catalunya es dedicà també, tot i la seva formació inicial d’escultor, al gravat, la xilografia i la il·lustració. Destacà, en aquest àmbit, la col·laboració en publicacions infantils i juvenils com ara “Cavall Fort” i “Tretzevents”, en les quals col·laborà també com a narradora la seva dona Maria Rosa Barrera i Giralt (Barcelona 1924 – 2006), de qui il·lustrà contes amb la signatura Flum.

La seva escultura mostra una estilització arcaïtzant propera a l’abstracció, i és representada sobretot en obres concebudes per als espais públics urbans, sobretot a Barcelona, com ara l’estela en commemoració del papa Pius XII, l’escultura d’una guineu al parc de la Guineueta, el Rellotge de sol, al castell de Montjuïc, la decoració de Serveis Funeraris, i el conjunt d’esgrafiats de Via Augusta- Muntaner. Fora d’aquesta ciutat és autor d’un monument als enginyers forestals (Berga), entre altres.

(Catalunya, s XII)

Escultor romànic anònim. Autor de la magnífica façana del monestir de Santa Maria de Ripoll, que és una de les obres més importants dins d’aquest estil a Catalunya.

Consta d’un ampli parament rectangular, dividit en bandes horitzontals, decorades amb escenes de l’Antic i el Nou Testament, amb animals fantàstics i escenes de personatges molt vinculats a Ripoll, com l’abat Oliba i el comte Oliba Cabreta.

La porta té, als set arcs de l’arquivolta, temes sagrats, fauna, flora i decoració geomètrica, als brancals dos apòstols i la representació dels mesos de l’any; és coronada amb el Pantocràtor i els 24 ancians de l’Apocalipsi.

(Taradell, Osona, 6 juny 1925 – Barcelona, 29 març 2020)

Escultor. Té una producció abundant d’inspiració religiosa.

Ha exposat sovint a Barcelona. Li han estat atorgats premis d’importància.

(Tortosa, Baix Ebre, 27 gener 1859 – Barcelona, 1 febrer 1932)

Escultor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. És conegut sobretot com a imatger i autor de retrats de terra cuita.

Col·laborà amb Gaudí a la casa Vicens del carrer de les Carolines, modelant-ne molts detalls ornamentals, i ho féu també a la Sagrada Família.

Fou el pare d’Antoni i de Carles Riba i Bracons.

El seu germà fou Carles Riba i Garcia  (Tortosa, Baix Ebre, 1870 – Barcelona, novembre 1941)  Escultor. És autor de talles en fusta remarcables. Fou de formació autodidacta i producció escassa.