(Palma de Mallorca, 1836 – Barcelona, 1924)
Escriptor. Llicenciat en filosofia i lletres.
És autor de nombroses obres, especialment sobre història religiosa: Ensayo para una biblioteca de escritores agustinos españoles, El padre Juan de Mariano (1887, 1897), Fray Luis de Granada (1889), La mujer en la historia (1896), Los benedictinos de San Mauro, noticia histórico-literaria (1899), El doctor don José Miralles y Sbert (1916), Dues crisis en la vida de Ramon Llull (1934), entre moltes altres.
(Illes Balears, segle XV – 1476)
Escriptor. És documentat des del 1440. Mantingué relacions literàries amb humanistes italians, principalment amb Leonardo Bruni d’Arezzo, de qui fou deixeble, i Antonio Beccadelli Il Panormita, i escriví en un llatí prou correcte epístoles en prosa i poesies, algunes d’elles en versos sàfics.
En català la seva obra conservada es redueix a un parlament pronunciat al desembre de 1467 davant el consell de Mallorca i d’una traducció, molt al peu de la lletra i en un català sense trets dialectals, de les Paradoxes de Ciceró, feta vers l’any 1450.
En el seu pròleg, fa una breu exposició sobre els traductors i els escriptors en llengua vulgar i hi cita amb elogi Dante, Petrarca, Boccaccio, Ceco d’Ascoli, Arnaud Daniel (que considerava català), Ramon Llull i Bernat Metge, del qual assenyala dues de les principals fonts de Lo somni (les Tusculanes, de Ciceró, i el Corbaccio, de Boccaccio).
(Perpinyà, 1763 – París, França, 1829)
Escriptor. Es dedicà a l’ensenyament, que exercia a París des del 1785. S’adherí al moviment revolucionari. Fundà l'”Athénée de la Langue Française”.
És autor de poesies i de nombrosos escrits en francès, entre els quals sobresurten: De la garantie sociale considérée dans son opposition avec la peine de mort (1796), Code moral pour servir à l’instruction de la jeunesse (1799) i Lettres acadèmiques (1811-12).
(Illes Balears, segle XV)
Escriptor. És autor del tractat Summa vitulina, segons Gregori Maians, i de diverses poesies.
Era membre de l’Acadèmia de la Gaia Ciència de Tolosa.
(Vila-real, Plana Baixa, 13 abril 1963 – )
Escriptor. Historiador de l’art, ha conreat el periodisme, el conte, el guió i, sobretot, la novel·la, amb una prosa àgil i intensa que va des de la intriga i l’erotisme fins a la psicologia i la història.
En novel·la ha publicat La cançó de la terra estimada i I en els arbres i en el vent (novel·les publicades el 2002 en el volum La memòria del vent), La mirada de Nicodemus (1994), Tan oberta com sempre (1998), Maig era un mes sense pluja (2000), L’herència del vent del sud (2002), Crònica d’una devastació (2002), Les ales enceses (2005), Els inconvenients de la felicitat (2006) i El músic del Boulevard Rossini (2008).
Ha escrit diversos contes en diaris, revistes i reculls, alguns dels quals han estat premiats; en destaca La taverna del cau de la lluna (2001). El 1996 començà a col·laborar amb el grup Xarxa Teatre, per al qual escriví, entre d’altres, el guió València, llum del Mediterrani i el guió del documental L’illa habitada (2000).
Col·laborador habitual del diari “Mediterráneo” i de la revista “Caràcters”.
Pseudònim de l’escriptor en castellà Pere Joan Rejaule i Rubio (1578-segle XVII).
(Tuïr, Rosselló, segle XVIII)
Grup de dramaturgs. Les obres dels quals foren representades a la fi del segle XVIII en el cicle organitzat per Guillem Agel per tal de beneficiar la construcció de l’església.
Entre altres noms, hom ha de destacar el d’Antoni de Banyuls i de Forcada, Sebastià Sibiuda i, sobretot, Miquel de Ribes i de Vilar.
(Guardamar del Segura, Baix Segura, 1928 – ? )
Escriptor. Doctor en dret, col·laborà a la premsa d’Alacant, Múrcia, Madrid, etc.
És autor dels reculls narratius Entre los muros sombríos (1958), Los vencidos (1959), Fiesta en la aldea (1960) i Piernas de drapo (1963), així com el llibre-reportatge Una semana con Camilo José Cela (1960).
(València, 1566 – 1626)
Religiós. Havia estudiat grec, llatí, hebreu, siríac i caldeu. Fou qualificador del Sant Ofici i examinador de Sagrades Escriptures a la universitat valenciana.
És autor d’uns Comentarios sobre los profetas Jeremías, Daniel y Abacuch i del treball De sensibus Sacrae Scripturae. Hi destaca la seva perspectiva de lingüista per restablir el recte sentit de diversos passatges bíblics.
(València, 1869 – Madrid, 1910)
Escriptor. Residí a la capital espanyola, on col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
Escriví poesies en castellà, que en bona part són aplegades al recull Amores (1904), prologat per Echegaray.
Dades dels Països Catalans 