(València, 1844 – Madrid, 29 març 1901)
Escriptor. Residí des de jove a Madrid. Hi fou redator d'”El Globo”, en el qual firmava amb el pseudònim d’Andrés Corzuelo.
Va escriure peces teatrals còmiques com A primera sangre, El frac azul i Sin cocinera, i la novel·la Zaragata.
(Palma de Mallorca, 1903 – 1964)
Canonge de la seu de Mallorca.
És autor de Monografía histórica de Nuestra Señora de la Salud (1931), Cristianismo e islamismo (1934), Iconografía mariana (1955) i Guías de la seo de Mallorca. Palma de Mallorca monumental (1958), entre altres.
(València, 12 juliol 1618 – Madrid, 31 gener 1680)
Jurista i escriptor. Germà d’Isidor. Fou cavaller de l’orde de Montesa, jutge de causes civils, batlle de casa i cort de Madrid i membre del Consell d’Índies i del Suprem d’Aragó.
És autor de Tractatus de Regimine Regni Valentiae (1654), Crítica de reflexión y censura de las Censuras, fantasía apologética y moral (1658), en la qual combat el Criticón, de Baltasar Gracián, Tratado de la celebración de Cortes generales del Reino de Valencia (1677), etc.
(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Escriptor. El 1502 promogué a Palma de Mallorca un concurs poètic a honor de Ramon Llull. Durant l’acte de celebració llegí diverses composicions pròpies.
(Évol, Conflent, 7 gener 1900 – Perpinyà, 24 agost 1982)
Escriptor en francès. Mestre, exercí fins al 1940, que s’establí a Perpinyà.
És autor de nombroses novel·les, centrades en el país i la seva gent: Le mas des Oubells (1933), Ombres sur les champs (1934), La flamme sauvage (1936), Le vin pur (1945), la sèrie Les Grégoire, La terre du liège (1953), Le refus (1962) i Simon Roquère (1969).
Ha escrit també contes, i ha col·laborat a nombroses revistes, com “Vu”, “Regards”, “Prolétariat”, etc.
(Palerm, Itàlia, 1738 – Roma, Itàlia, 1810)
Escriptor i eclesiàstic. Jesuïta (1753), com els seus germans Baltasar i Joan Francesc.
La seva activitat fou a Quito (des del 1759) i a Popayán (on era el 1767), des d’on passà a l’exili italià: Ravenna (fins al 1773), Camerino (on ensenyà teologia a la universitat), Piacenza, dedicat al magisteri i a la preparació de la seva obra sobre sant Agustí (Divina gratia Augustini recuperata, Camerino 1791).
Deixà un manuscrit sobre alguns jesuïtes il·lustres de la província de Quito morts a l’exili i un tractat sobre teologia natural.
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1 abril 1910 – València, 19 agost 1977)
Escriptor. Ceramista de professió. Fou crític de cinema a “El Camí”.
A part d’alguns contes esparsos i diverses col·laboracions a publicacions periòdiques, és autor dels reculls poètics Verd i blau (1949) i Baladre (1959), de les narracions per a infants Joaquim i els seus amics (1953), de les narracions De la vall al cim (1958) i Romeu, un camarada (1991).
Destacà també com a divulgador (La vall de la Safor, 1977), i el curiós llibre Amics de Muntanya (1960), amb textos d’excursionisme i comentaris sobre plantes medicinals indígenes.
Nom real de l’escriptora mística mallorquina coneguda per Anna Maria del Santíssim Sagrament (1649-1700).
(Catalunya, segle XIX – Santos, Argentina, 5 març 1916)
Escriptor. Residí a l’Argentina, on fou periodista molt actiu i director de “Renacimiento”.
Publicà en castellà el recull poètic Canciones de vida (1905), les narracions Cuentos extraños (1907), i diversos assaigs.
Va morir en un naufragi.
(Deià, Mallorca, 8 febrer 1930 – Palma de Mallorca, 19 agost 1992)
Escriptor. Autor d’obres de teatre popular com ara Sa padrina (1953), En Tià Taleca (1955), El món per un forat (1961) i Un senyor damunt un ruc (1963).
Posteriorment, escriví obres de més modernitat, tant en la intenció com en el llenguatge teatral emprat: Escàndol a Camp de Mar (1966, premi Ciutat de Palma), la segona edició, modificada, d’El món per un forat (1974), Una dona és per a un rei (1975) i Molta feina i pocs doblers (1981), entre d’altres.
Dades dels Països Catalans 