(Sanet i els Negrals, Marina Alta, 14 desembre 1945 – València, 26 juny 1992)
“Isa Tròlec“ Escriptor. Col·laborador en diverses revistes, el 1976 guanyà el premi Andròmina amb Ramona Rasbif i el 1977 el Ciutat d’Alacant amb Mari Catúfols (publicada el 1978).
Posteriorment publicà les novel·les Cabo de palos (1979), Bel i Babel (1980), 7×7=49 (1983) i Ploure a la mar (1995). La seva biografia Vicent Andrés Estellés, serví de pròleg al volum de bibliòfil La marina d’aquest poeta.
(Perpinyà, 1249 – 1316)
(dit Vidal Selomó) Talmudista, exegeta i comentarista jueu. Tingut pel més brillant entre els medievals, per la claredat d’exposició.
Entre els seus escrits hi ha un comentari a tot el Talmud, el Qiryat Séfer, que és un escrit massorètic, comentaris als Salms i als Proverbis -on empra mots catalans per explicar el sentit d’alguns mots hebreus- i el Hibbur ha-Tesubà, sobre la penitència.
Durant les lluites ideològiques del seu temps es posà a favor de l’estudi de la filosofia i de les ciències profanes, posposades, però, a l’estudi del Talmud.
(València ?, segle XV)
Escriptor i cavaller. Fou capità de cavalleria i serví Ferran II el Catòlic en la campanya de Perpinyà.
Entre el 1479 i el 1493 va escriure un tractat sobre les lleis del torneig titulat Lo cavaller, editat a València el 1532.
(Artà, Mallorca, 19 març 1939 – Alcúdia, Mallorca, 22 juliol 2000)
Escriptor i polític. Llicenciat en dret, fou procurador en corts per elecció familiar. Periodista notable, s’ha especialitzat en temes polítics.
Després de crear, sense èxit, el Partit Nacionalista de Mallorca (1976), s’incorporà a la UCD i fou delegat de govern a Catalunya (1980-81).
Assagista brillant, ha publicat Cap a una interpretació de la història de Mallorca (1967), Els mallorquins (1967), Primer llibre de notes (1967, articles), La Renaixença a Mallorca (1968), Informe sobre la llengua catalana (1971), Estimem la nostra llengua (1973), Joan Miró, vida i gest (1973), La nació dels mallorquins (1977), Así cayó Adolfo Suárez (1981), Aquella al·lota ajaguda (1984).
Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
(el Cabanyal, València, 1885 – València, 22 maig 1974)
Escriptor. Estudià nàutica. Amb el pseudònim Pigmalión publicà articles de divulgació sobre temes d’astronomia a la premsa local.
Col·laborador de Ràdio València, algunes de les seves conferències foren després publicades en forma de llibre amb el títol Una velada astronómica en Peñíscola y seis conferencias radiofónicas.
Publicà també Blasco Ibáñez, novelista (1963), obra reeditada, amb correccions i ampliacions, el 1967, amb el títol Blasco Ibáñez novelista y su Universidad Popular.
Veure> Francisco Mejía de Molina (dominic i teòleg castellà del segle XVI).
(Illes Balears, segle XVII – 1687)
Escriptor. Era teòleg destacat. Escriví algunes obres devotes, com la Doctrina mística, en vers.
Veure> Gregori Maians i Siscar (filòleg, escriptor i erudit valencià, 1699-1781).
(Serrallonga, Vallespir, 19 juliol 1898 – Caux-et-Sauzens, França, 6 març 1973)
Escriptor i agricultor. És autor de novel·les i contes en francès.
Cal destacar-ne La crue, Le temps des merveilles i Le clos Saint-Michel, amb traducció catalana de Ferran Canyameres (El mas de Sant Miquel, 1960).
(Palma de Mallorca, 4 juny 1842 – 29 març 1907)
Escriptor. Germà gran del polític Antoni Maura, i de Bartomeu, Francesc i Miquel.
Poeta i narrador, entre l’obra del qual sobresurt en gran manera una sèrie de vuit Aiguaforts (1892), publicades periòdicament a “L’Ignorància” i a “La Roqueta”, en els quals pintà de manera magistral la classe mitjana i menestral de Mallorca.
Dades dels Països Catalans 