Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Montoro i Sanchis, Antoni

Deixa un comentari

(Sidi-bel-Abbés, Algèria, 24 març 1884 – Madrid, 2 juliol 1966)

Escriptor i periodista. Resident a Monòver des d’infant, fou funcionari de correus des del 1907. Dirigí el diari local “El Clarín” i col·laborà amb tots els periòdics monovers del seu temps, com també amb l’alacantí “El Día” (1915-37). President del Casino de Monòver (1930), a l’inici dels anys 1930 es traslladà a Madrid.

És autor de les obres Bocetos de mujeres (1916, en col·laboració), del recull poètic La flauta de Pan (1923), de l’aplec de cròniques periodístiques Las mujeres en la historia (1927), entre d’altres.

Montis i Boneo, Antoni Marià

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1815 – Valladolid, Castella, 1880)

Escriptor i marquès de la Bastida. Fill de Guillem Ignasi Montis i Pont i Vic.

Amb Josep Maria Quadrado i Tomàs Aguiló fundà la revista “La Palma” (1840-41), que tanta influència cultural exercí al seu temps.

És autor de comèdies en castellà, com Mi dinero y mi mujer (1841).

Montis i Álvarez, Antoni

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1749 – 26 febrer 1821)

Primer marquès de La Bastida (1791). Fou vocal de la junta suprema de Mallorca el 1808 i un dels fundadors de la Societat d’Amics del País.

Publicà Indagación de la cantidad de aceite que se coge en Mallorca… (1813), Reflexiones sobre varios errores que se leen en el Itinerario de Mr. Laborde, i deixà inèdits, entre altres, treballs sobre la producció de l’oli.

Fou el pare de Guillem Ignasi Montis i Pont i Vic.

Montfort i Gómez, Lluís

Deixa un comentari

(València, 1780 – 1829)

Eclesiàstic i escriptor. Fill de Benet Monfort i Besades i de la seva segona muller, Lluïsa Gómez. Capellà castrense, dirigí (1813) el “Diario de Valencia” arran del final de l’ocupació francesa.

Publicà Muerte de los cinco Mártires de la Patria, víctimas de la rendición de Valencia… (1814) i Los crímenes constitucionales de la Francia (1829), a més de nombroses obres de caràcter religiós i gramatical.

Montero i Pérez, Francesc

1 Resposta

(Alacant, 15 gener 1857 – 1934)

Escriptor. Germà d’Adalmir. Tipògraf de professió, col·laborà a la premsa del seu temps.

Publicà Noticias acerca de algunos naturales de la provincia de Alicante que se distinguieron en América (1919), Breves apuntes sobre la Isla Plana o Nueva Tabarca (1926) i Castelar y Alicante (1932).

Montero i Pérez, Adalmir

2 Respostes

(Alacant, 1862 – 1912)

Escriptor. Germà de Francesc.

A més de diversos llibres de poemes en castellà, publicà, en col·laboració amb M. Rico i García, Ensayo biográfico-bibliográfico de escritores de Alicante y su provincia.

Monterde i Garcés, Jeroni

Deixa un comentari

(Benassal, Alt Maestrat, vers 1636 – València, 20 maig 1705)

Frare mercedari. Professà el 1652. Escriví lletres en llatí al papa i a alguns reis d’Europa perquè fessin una acció conjunta contra els sarraïns.

El seu punt de vista es reflecteix a les obres Juicio de la destrucción y aniquilación del Imperio otomano y agareno, y repercusión de los Lugares Santos (1684), i Espejo sacro-profético a favor de la Iglesia contra el Imperio otomano y secta mahometana (1686). Publicà d’altres escrits.

Montengon i Paret, Pere

Deixa un comentari

(Alacant, 17 juliol 1745 – Nàpols, Itàlia, 18 novembre 1824)

Escriptor i jesuïta (1759). Anà a Itàlia quan el seu orde fou expulsat, on fou ordenat. Després de la supressió papal de la Companyia, administrà els béns del duc d’Alcañices.

Autor de les Odas de Felópatro (1776-79) i de les obres narratives Antenor (1778), Eusebio (1786-88), que la Inquisicó espanyola condemnà el 1779, Eudoxia (1793) i Mirtilo o los pastores transhumantes (1795). Traduí al castellà tragèdies de Sòfocles i poemes d’Ossian.

Monsó i Nogués, Andreu

Deixa un comentari

(Carlet, Ribera Alta, 1903 – 1962)

Escriptor i eclesiàstic. Fou cronista oficial de la seva vila natal i d’altres poblacions, i director de número del Centre de Cultura Valenciana.

Ha publicat la monografia Sang a la Ribera (1959), sobre el martiri de sant Bernat d’Alzira i les seves germanes, i d’altres escrits. Sobre el tema esmentat havia ja aparegut el seu llibre La Vall d’Alcalá y sus egregias figuras Almet Almançor, Çaida y Çoraida (1954).

Monné, Joan

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1838 – Marsella, França, 1916)

Escriptor. El 1887 fundà la revista “Lo Felibrige”, que dirigí fins el 1902.

Publicà drames en vers –Casau, Espigueta-, un recull de sonets, Rosari d’amor (1906), i un recull de dotze cants escrits en heptasíl·labs, Mentina (1907). El seu lirisme, de vegades estimable, presenta un excés de tòpics felibrencs.

Traduí L’Atlàntida de Jacint Verdaguer en prosa occitana (1888).