(Xàtiva, Costera, segle XVII – 1694)
Escriptor. Fou secretari del rei Carles II. Conreà la música. És autor de poesies i de relacions diverses.
Les seves Obras póstumas foren publicades a Madrid el 1736.
(València, 16 febrer 1804 – 29 gener 1868)
Escriptor i religiós escolapi, després secularitzat (1835). Fundà el “Diario Mercantil” (1834), que dirigí onze anys.
Edità algunes novel·les en castellà, i féu poesies humorístiques en llatí. Col·laborà a “El Mole”.
(València, 6 octubre 1829 – Madrid, 24 abril 1897)
Escriptor. Publicà teatre (El ángel malo o las germanías de Valencia, 1856; La mosquita muerta, 1857; El cura de aldea, 1858; etc) i novel·les de fulletó (La mujer adúltera, 1864; La esposa mártir, 1865-66; Los hijos de la fe, 1866, etc).
Són curioses les seves memòries El frac azul (1864).
(Cascante, Terol, 1650 – València, 1707)
Arquitecte i escriptor. Era fill del també arquitecte Joan Baptista Pérez. Actiu a València, on treballà amb l’arquitecte Pere Artigues, l’estil barroc del qual assimilà. Fou llec de l’orde tercer de Sant Francesc i veedor del mostassaf de València i de la seu (1672-1708), el presbiteri de la qual renovà.
Treballà a diferents esglésies de València (Sant Esteve -notables esgrafiats-, Sant Nicolau, Sant Andreu) i a les de Xelva, Torrent, Biar, etc. Viatjà a Itàlia, on intervingué a les obres del palau del duc de Toscana, a Florència.
Projectà el palau de Pius V, de València, que construïren Josep Minguez i el seu fill:
Joan Pérez i Artigues (València, segle XVII – 1743) Arquitecte. Ajudà sovint al seu pare.
(Novelda, Vinalopó Mitjà, 20 novembre 1891 – 8 maig 1918)
Escriptor. Col·laborà a la premsa de Madrid. Publicà el llibre poètic Melancolía y optimismos.
(Gandia, Safor, segle XVII)
Escriptor i cavaller. És autor de la crònica Expulsión de los moriscos rebeldes de la sierra y Muela de Cortes (1635).
(Gandia, Safor, segle XVIII – segle XIX)
Escriptor. Estudià filosofia a la Universitat de Gandia i dret a la de València. Fou tinent d’algutzir major de la inquisició i comptador dels ducs de Gandia.
Amic de Joan Francesc de Masdéu i de Montero, amb qui sostingué una continuada correspondència, i de qui traduí i publicà algunes obres polítiques antifranceses: Discurso sobre las pretensiones de la Francia, la libertad y la igualdad (1818), escriví una defensa de la seva biografia del beat Josep Oriol i publicà unes Cartes antimonàrquiques (1814) amb un llarg pròleg que Masdéu havia escrit el 1798.
(Xàtiva, Costera, segle XVIII – Madrid ?, 1828)
Escriptor polític. Es graduà en teologia a València i després passà a la cort.
Publicà diverses obres, en general inacabades, com El filósofo arrepentido (1789), Cathechismus Romanus (1798), El censor de la historia de España (1802), El Anti-Quijote (1805), una Descripción de las dos batallas del Bruch i un Elogio de los ampurdaneses, publicats a Manresa el 1809.
(València, 4 març 1535 – Roma, Itàlia, 6 març 1610)
Filòsof, escripturista i teòleg. Es féu jesuïta el 1552 i, després de romandre un quant temps a Sicília, fou destinat a Roma, on ensenyà gramàtica, retòrica, filosofia, teologia i sagrada escriptura. S’especialitzà en llengües orientals.
Entre els seus escrits és interessant De communibus omnium rerum naturalium principia, per tal com és una reacció davant els nous corrents ideològics. Hi defensà l’observació i el judici propi enfront de l’autoritat dels antics, i la matematització dels coneixements físics, però en el fons manté els esquemes tradicionals.
També escriví Commentarium in Danielem Prophetam (Roma, 1587), Commentaria et dissertationes in Genesim (1591-99), Adversus fallaces et superstitiosos artes, id est, de magia, de observatione somnorum et de divinatione astrologica (1591) i Selectae disputationes in Sacram Scripturam (1604-10).
Algunes de les seves obres inèdites són a la Biblioteca Vaticana, a l’Ambrosiana i a la de Viena.
Veure> Pasqual, Pere (eclesiàstic, escriptor i sant valencià, 1227-1300).
Dades dels Països Catalans 