(Vic, Osona, 1844 – Sarrià, Barcelona, 1900)
Eclesiàstic i escriptor.
Formà part, com tots els seus germans (Francesc d’Assís, Francesc de Paula, Joaquim i Ramon), de l’Esbart de Vic.
Publicà, entre altres, la monografia històrica El monasterio de Ripoll. Reseña histórica… (1888).
(Vic, Osona, 1855 – Lleida, 1901)
Escriptor. Pertanyia al grup fundador de l’Esbart de Vic. Es llicencià en dret i filosofia i lletres. Era deixeble de Llorens i Barba.
Fou catedràtic de psicologia i ètica a la universitat d’Oviedo i, més tard, a la de Barcelona, on ensenyà dret polític i administratiu.
Actuà de mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1874.
Publicà nombroses col·laboracions a la premsa catalana i els llibres Programa razonado de un curso de filosofía elemental (1884) i Resumen de las lecciones puestas en el curso de filosofia elemental (1891).
(Vic, Osona, 1851 – Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1907)
Jurista i escriptor.
Juntament amb els seus germans –Josep, Ramon, Joaquim i Francesc d’Assís– fou un dels fundadors de l’Esbart de Vic.
Entre les seves obres destaquen Concepte del regionalisme dintre la unitat de la pàtria (1888) i el recull de poemes Encarnació (1897).
(Catalunya, segle XV – segle XVI)
Escriptor. Probablement posterior a Joan Berenguer i a Pere Joan de Masdovelles, encara que podria tractar-se de la mateixa persona.
És autor de diverses poesies contingudes al Cançoner de l’Ateneu.
La major part són cobles d’endevinalla que proposen per enigma un nom de dama. D’altres de caràcter galant tenen més interès.
Escriví també una cançó en castellà.
(Catalunya, 1952 – 1963)
Personatge central dels dotze volums d’El pelegrí apassionat de Joan Puig i Ferreter.
De fet, és com un desdoblament de l’autor, el qual ja el fa sortir, bé que només com a infant, a El cercle màgic (1929).
(Barcelona, segle XVII – 1748)
Jurista i escriptor. Professor de lleis a la universitat de Barcelona.
Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona i formà part d’un organisme del govern provisional durant el setge de 1713-14.
Hom publicà versos seus en castellà i en català en les Festives demostracions del 1691. Participà en el certamen de sant Oleguer (1702), on guanyà el primer premi de composicions catalanes, i en altres solemnitats de Barcelona.
Es conserva el seu manuscrit Desperdicios del Parnaso, amb una introducció en castellà, però amb composicions -d’una relativa qualitat- generalment en català, de to calderonià. També escriví un romanç català sobre sant Francesc de Paula (possiblement editat a Barcelona el 1739).
Traduí en dístics llatins i en vers català el Llibre de bons amonstenaments d’Anselm Turmeda.
(Barcelona, 9 novembre 1809 – Madrid, 1868)
Viatger, diplomàtic, escriptor, lingüista i pintor. Coneixedor de moltes llengües, viatjà per Orient del 1834 al 1851.
Fou agent diplomàtic del govern espanyol a la Xina (1848-51) i durant el seu pelegrinatge pels països orientals trameté a Madrid importants treballs i dades estadístiques d’interès comercial i polític.
Va publicar obres sobre impressions dels seus viatges, i el 1844 publicà a Macau L’Idéographie, en que propugnava un llenguatge universal que servís per a tots els països; un dels seus millors estudis fou Sistema musical de la lengua castellana (1832).
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1874 – Sitges, Garraf, 1915)
Escriptor. Es llicencià en dret.
Fou un dels fundadors del Centre Català Vilafranquí i del Penedès Nou i membre del Centre Catalanista. Escriví a “Les Quatre Barres” i a “Joventut”.
Per raons professionals s’instal·là a Sitges i publicà monografies penedesenques, com Notes sobre el moviment intel·lectual i artístic del Penedès en el segle XIX (1902) i dos llibres de poemes: Dos mons i Sàtires morals.
(Manresa, Bages, 1767 – 1815)
Escriptor. Fou escrivà de Girona.
És autor de poesies i comèdies en castellà i també de la Comèdia nova en dos actes de la resurrecció del canonge Molet, editada sense data a Manresa. És una mostra curiosa del teatre català pre-renaixentista.
(Manresa, Bages, 1803 – 1883)
Escriptor i periodista.
Edità a Manresa els periòdics “El Lacetano” i “La Correspondencia Periódica” i fou corresponsal del diari madrileny “El Heraldo”.
Alcalde de Manresa el 1869.
Autor, entre altres obres, dels estudis erudits Ensayos históricos sobre Manresa (1836 i 1882) i de la Memoria histórica de los hebreos y de los árabes en Manresa (1837).
Dades dels Països Catalans 