Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Pontí i Vilaró, Jaume

(Catalunya, 1778 – Montpeller, França, 1843)

Escriptor i dominicà. Hagué d’exiliar-se pel seu ideari absolutista.

És autor d’unes Converses sobre temes polítics i morals i del tractat Iglésia de Christo d’Adam fins a nosaltres (1832).

Pons i Mir, Agustí

(Barcelona, 20 juny 1947 – )

Periodista i escriptor.

Ha estat redactor d'”El Noticiero Universal”, de “Destino” i director d'”Oriflama”, a més de col·laborar en nombroses publicacions.

El 1976 s’incorporà al diari “Avui” a la secció de cultura i fins el 1996 fou subdirector, que compaginà amb la seva columna “Figures, paisatges”, que obtingué el premi Ciutat de Barcelona de Periodisme 1991.

Ha publicat els llibres de poemes, de narrativa, el llibre de memòries Converses amb Frederica Montseny (1977), i les biografies: Joan Triadú, l’impuls obstinat (1994), Pere Calders, veritat oculta (1998) i Maria Aurèlia Campmany. L’època d’una dona (2000).

Pons, Pere -escriptor, s. XVI-

(Catalunya, segle XVI)

Escriptor.

En col·laboració amb Baltasar Sança escriví el drama religiós Passió de Jesucrist, que fou representat a Cervera el 1534.

És una obra de valor literari molt desigual, però dotada d’un bon moviment escènic.

Pompeia, Núria

(Barcelona, 2 maig 1931 – 25 desembre 2016)

(Núria Pompeia Vilaplana i Boixons) Dibuixant i escriptora. Estudià art a l’Escola Massana.

Ha publicat els llibres Maternasis i Fueron felices comiendo perdices.

Ha col·laborat a la revista “Triunfo”.

Pomés i Soler, Ramon

(Tarragona, 8 desembre 1868 – Barcelona, 27 juny 1937)

Escriptor. Col·laborà a “Lo Somatent” de Reus i fou redactor de “La Vanguardia” (1890-1932).

A Servitud de Puig i Ferreter surt amb el nom de Perera. Fou mentor d’aquell, de Farran Mayoral i de Màrius Verdaguer.

De la seva obra prolífica, a part els llibres didàctics i infantils, cal esmentar els drames Los joves (1899), El apóstol blanco (1901) i les narracions Riallera (1903).

Poch i Noguer, Josep

(Barcelona, 1883 – segle XX)

Escriptor. Era farmacèutic. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

El 1924 fou premiat a la Universitat de Barcelona pel seu treball Las ciencias ocultas reveladas por la Metapsíquica.

És autor d’un bon nombre de llibres de vulgarització científica.

Poch i Carles, Ricard

(Barcelona, 1855 – 1878)

Escriptor. Figurà al grup inicial de l’associació patriòtica Jove Catalunya.

Col·laborà a “La Renaixença”, “Lo Gai Saber” i “Lo Nunci”.

Traduí en vers Les lamentacions de Jeremies, premiada als Jocs Florals de 1877. És autor d’algunes obres teatrals: Diners o la vida!, Pescar a l’encesa i Joves del dia.

Poal i Aregall, Miquel

(Sallent, Bages, 1894 – Barcelona, 4 setembre 1935)

Escriptor.

Periodista actiu, dirigí el “Diari de Sabadell” i col·laborà a “La Veu de Catalunya”, “Un Enemic del Poble”, “Feminal”, “Catalunya Teatral”, etc.

Com a assagista cal recordar-ne Gloses femenines (1914), Les dones davant la guerra (1917) i De l’educació de la dona (1917).

Com a autor teatral assolí una certa popularitat i té una extensa bibliografia, com L’amor vigila (1919), Casa’t mamà (1933) i La taverna dels valents (1934).

Com a novel·lista oscil·la entre el sentimentalisme i l’anàlisi psicològica: Pecat d’amor (1916), Les dolces feminitats (1919), La meva amant (1920) i El diable que portem dins (1924).

Plens, Josep

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Eclesiàstic i escriptor.

Doctor en teologia, fou rector de Mollerussa, beneficiat de Tàrrega, examinador sinodal i visitador general del bisbat de Solsona.

És autor d’un Catecisme pastoral de plàtiques doctrinals i espirituals per tots los diumenges de l’any… (1699), reeditat diverses vegades i que amplià amb dos volums més de sermons (1715-35).

Plantada i Aznar, Jordi

(Barcelona, 1930 – juny 2005)

Escriptor en castellà. Especialitzat en la genealogia i la nobiliària.

El 1968 li fou rehabilitat el títol de marquès de Valdelomar.

És autor, entre d’altres obres i articles de tema català, de Nobleza rural catalana: masías del Vallés (1968), Hidalguías en Cataluña (1967), El derecho nobiliario histórico de dos consejos de Catalunya: Ordenanzas y privilegios de la baronia de Montbuy (1969), i de caràcter històrico-polític, de Fernando VII y la masonería. Españoles: unión y alerta! (1970).