(Vila-seca de Solcina, Tarragonès, 26 desembre 1911 – Madrid, 31 agost 2005)
Escriptor i professor. Llicenciat en lletres, estudià a Oxford i a Londres.
Catedràtic de literatura anglesa a la universitat de Madrid i redactor d'”Arbor”.
Ha publicat, entre altres estudis, Espronceda y Lord Byron (1949), El Romanticismo inglés (1969).
(Barcelona, segle XIX – segle XX)
Escriptor i economista. Doctor en filosofia i lletres, es dedicà a l’ensenyament mercantil a diverses ciutats de l’estat espanyol.
El 1900 fou vice-president del Congrés Internacional de Geografia Econòmica i Comercial de París.
Publicà nombroses obres de caràcter divers, com Los museos comerciales y la exportación españole (1904), Las literaturas orientales y en particular la sánscrita (1917) i Puertos y zonas francas (1918).
(Barcelona, 30 setembre 1568 – Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 7 gener 1635)
Cronista i historiador. Es dedicà a la investigació amb la intenció d’escriure una història de Catalunya.
La primera part, escrita en català i apareguda amb el títol de Crònica Universal del Principat de Catalunya (1609), arribava fins l’any 714. La segona i tercera part de l’obra, escrites en castellà, varen quedar inèdites.
Al segle XIX l’obra completa fou publicada en castellà amb el títol de Crónica Universal del Principado de Cataluña (1829-32). L’obra consta de 8 volums i només arriba a l’any 1162.
Era fill de Miquel Pujades (Figueres, Alt Empordà, segle XVI – Barcelona, segle XVI) Advocat. El 1546 escriví una obra titulada Tractat de les procedències dels reis d’Aragó contra els de França.
(Roda de Ter, Osona, 1866 – Barcelona, 1908)
Escriptor i economista. Especialitzat en qüestions financeres.
Fou fundador de la revista comercial “Mercurio” (1901) i escriví Las relaciones entre España y América (1902), Escuela Naval de Comercio i Comunicaciones internacionales de España.
Nom com signava el polític i escriptor català Antoni Puig i Blanch (1775-1840).
(Manresa, Bages, 1840 – Barcelona, 1883)
Escriptor. Llicenciat en drets, exercí de mestre.
És autor de Método para organizar en la capital de las Baleares escuelas gratuitas para adultos (1864), Cartilla de economía política (1864), Medios para evitar la lucha entre el capital y el trabajo (1882) i Medis per a millorar la condició social dels obrers, precedits d’una refutació dels errors comunistes i socialistes (1883).
(Sant Pere de Ribes, Garraf, segle XIX – segle XX)
Escriptor. Especialitzat en temes referents al pessebre, fou secretari de l’Associació de Pessebristes de Barcelona (1928-33).
És autor dels llibres Com es pot construir un pessebre (1928) i La construcció de pessebres (1934).
(Figueres, Alt Empordà, 27 juny 1883 – Perpinyà, 20 març 1949)
Polític i escriptor.
Narrador i periodista inquiet, publicà l’assaig Vida d’heroi: Narcís Monturiol, inventor de la navegació submarina (1918), un estudi sobre Ignasi Iglésias, a més de narracions, mig costumistes, com Tragèdies de veïnat (1923), Besllums (1923) i L’oncle Vicenç (1926).
Elegit diputat d’ERC per Girona (1936), fou comissari de la Generalitat a Girona.
S’exilià el 1939.
(Barcelona, 1799 – 15 abril 1848)
Militar, escriptor i polític.
Governador durant molts anys de la Ciutadella i de la seva presó, fou un dels caps del moderantisme barceloní, fet que li valgué persecucions i separacions del càrrec per part de progressistes i absolutistes.
Col·laborà, amb el pseudònim d’Espolín, a la premsa amb poemes i articles sobre obres públiques, urbanisme i beneficència.
S’ocupà també de la reforma del règim de les presons, que portà a terme a la Ciutadella.
Fou soci fundador de la Societat d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Escriptor i frare caputxí català, més conegut pel seu nom de religió, Hilari d’Arenys de Mar (1889-1976).
Dades dels Països Catalans 