(València, 16 maig 1849 – Madrid, 22 desembre 1905)
Escriptor. Fill de Jaume Sales i Gomis. Llicenciat en lleis i en filosofia i lletres, col·laborà, a Madrid, a “El Diario Español” i “El Gobierno”. Afiliat al partit constitucional, fou director del seu òrgan, “El Diario de Valencia”. Fou diputat (1881 i 1904) i governador civil d’Astúries i Huelva.
Escriví sainets en català (Un granerer de Torrent, La gallina del veïnat i Pepa la bonica) i, en castellà, comèdies (Dos para dos, Entre marido y mujer, Virgen y mártir) i drames (La campana del suplicio i Las culpas de los padres).
(Palma de Mallorca, 1741 – 1817)
Escriptor. És autor de diverses poesies líriques i del drama titulat Marc Antoni.
(Alacant, 25 abril 1880 – 14 desembre 1937)
Escriptor. Presidí el Cercle de Belles Arts d’Alacant i, havent-se traslladat a Madrid, treballà al diari “ABC” (1918), del qual fou cap de redacció (1929); féu crítica teatral a “Blanco y Negro”. Col·laborà a publicacions literàries alacantines.
Publicà, com a poeta, Ecos del alma (1901), Arpa sonora (1912) i, per al teatre, Náufragos de vida (1918), comèdia amb música de Rafael Campos de Loma. En català publicà una novel·la curta, costumista: Remediets i Frasquiteta (1902).
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1664 – Illes Balears, segle XVIII)
Escriptor. Fill del governador del castell d’Eivissa. Seguí Joan Sureda i Villalonga perseguit per botifler i per això fou empresonat i emigrà. Havent retornat a Mallorca, fou tresorer del patrimoni reial.
Escriví una relació, en castellà i en prosa i en vers, de les festes de la coronació i casament de Felip V de Borbó (1702) i una Vida y muerte del Il… R. Llull (1702).
(Vinaròs, Baix Maestrat, 8 maig 1873 – Madrid, 28 març 1940)
Escriptor. La seva formació fou autodidàctica, i els inicis de la seva carrera literària (Vieja España, 1907, i la novel·la La virgen de Aranzazu, 1909) demostren les seves afinitats amb l’anomenada generació del 98. Va viatjar per Espanya i Amèrica.
La seva obra assagística revela una evolució ideològica -semblant a la de Maeztu- que el va dur cap a un tradicionalisme de filiació carlina: Afirmación española (1917), Alma vasca (1920) i España: pueblos y paisajes (1936).
(Illa, Rosselló, 1706 – la Torre d’Elna, Rosselló, 1773)
Prevere i escriptor. Estudià a Illa i es doctorà en teologia a la universitat de Tolosa. Fou beneficiat de l’església del seu poble fins el 1755, que passà a ésser rector de Sant Feliu d’Avall i després d’Òpol (1759-68) i de la Torre d’Elna (1772).
Amb Melcior Gelabert escriví obres en llatí: Compendiosa regula cleri (1753), Preparatio proxima ad mortem compendiosae regulae cleri ab iisdem auctoribus edita (1756), Regula cleri es sacris litteris… (1757) i, sobretot, l’obra ascètica en català Regla de vida, que constitueix una obra cabdal de la literatura de l’època. Aquesta obra fou completada per un Manual de càntics (1755) dels mateixos autors.
(País Valencià, segle XVII)
Escriptor. És autor de poesies catalanes.
(País Valencià, segle XVII)
Escriptor i eclesiàstic. Concursà al certamen poètic celebrat a València el 1623, en honor de la Concepció.
(Perpinyà, 9 setembre 1873 – 12 octubre 1953)
Escriptor. Fill d’Albert Saisset. Visqué a París, on col·laborà a la revista “Réagir”; fou membre de la Institut d’Estudis Catalans des de la seva fundació (1907). Deixà una obra copiosa de teatre, prosa i vers.
Hom pot citar entre els seus principals títols: Au fil du rève (1897), Les soirs d’ombre et d’or (1898), Vers l’amour (1900), Le bonheur passe (1906), Les vieux (1908) i Paysages de l’âme (1912).
Dades dels Països Catalans 