Pseudònim de l’escriptor valencià Eduard Soler i Estruch (1912-99).
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Soler i Siquier, Juli
(Maó, Menorca, 1812 – 11 març 1891)
Escriptor. Estudià lleis a Mallorca i posteriorment anà als EUA (1839), estudià a Cambridge i fou catedràtic de llengua i literatura castellana a la universitat de Boston.
Malalt, tornà a Maó (1845) i hi portà a terme una intensa activitat de millores socials (creació d’entitats, intents de creació de fàbriques de teixits, experiències agràries, etc). Després, es dedicà als seus treballs literaris.
Publicà nombroses gramàtiques angleses i castellanes, en castellà i anglès, una Gramática de la lengua menorquina (1858) i l’interessant treball Exposició de lo estat actual de l’agricultura en la isla de Menorca (1857).
Soler i Godes, Enric
(Castelló de la Plana, 5 març 1903 – València, 7 gener 1993)
Pedagog i escriptor. Formà part del grup de valencianistes avançats de la dècada del 1930. Col·laborà a diverses publicacions dels Països Catalans i de l’exili. Bon cronista de l’actualitat cultural, va treballar en l’ensenyament de la llengua al Lo Rat Penat.
Publicà poemes I el cel és blau (1933), Bestioles (1952) i Cançons d’ahir i de demà, i opuscles de divulgació com ara Valencians a Mèxic (1953), Els primers periòdics valencians (1960), Llegir i escriure, Beceroles valencianes (1971), etc.
Premi de les Lletres Valencianes el 1991.
Soler i Estruch, Eduard
(Castelló de la Ribera, Ribera Alta, 9 maig 1912 – Carcaixent, Ribera Alta, 18 octubre 1999)
Escriptor. Ha signat sovint Eduard Soleriestruch.
És autor de les monografies Estampas biográficas de la villa de Carcagente (1950), El territori i la comunitat d’Aigües Vives (1956-57), Noticia de la imprenta Muñoz d’Alzira, 1872-1972 (1972), Alzira en el cor (1976), Notícia de Pepe Estruch (1978) i Carcaixent (Antologia) (1981), i dels volums de prosa literària Contes sense fel (1961), De la ingènua veritat (1961), D’Alzira (sense plors, però) (1973) i Humor carcainxení (1978).
Sogorb, Francesc Vicenç
(País Valencià ?, segle XV)
Escriptor. És autor del tractat Llibre dels jocs partits dels escacs.
Socias i Bas, Gaietà
(Palma de Mallorca, segle XIX)
Notari i escriptor. Li fou conferit el càrrec de secretari reial.
És autor d’una història dels reis de Mallorca (1852) i d’una sèrie d’articles a favor de diversos aspectes de l’economia i l’administració mallorquines, sèrie apareguda al diari “El Balear”.
Socias, Miquel -jesuïta, s. XVII-
(Campanet, Mallorca, segle XVII – Illes Balears, segle XVII)
Escriptor i religiós jesuïta. Escriví poesies en llatí i en castellà.
Obtingué els dos premis primers en un concurs poètic celebrat a Palma, el 1625, en honor de la beata Caterina Tomàs.
Sobrevero, Joan
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Escriptor. Apareix documentat com a notari del 1492 al 1516. El 1474 concorregué al certamen poètic a honor de la Mare de Déu.
És un dels personatges de l’obra Lo somni de Joan Joan.
Sirvent, Manuel
(Perpinyà, 1795 – 1865)
Escriptor. Fou un dels fundadors de la Societat Filomàtica de Perpinyà (1833), de la qual fou repetidament secretari. Tingué una actuació destacada en la creació de centres escolars gratuïts a Perpinyà.
Publicà, entre altres obres, estudis històrics, com Ephémérides de l’hôpital Saint-Jean et de l’hospice de la Miséricorde, i el llibre de poemes Raison et folie (1835).
Simó i Terol, Trinitat
(València, 1935 – 2 agost 2020)
Historiadora de l’art i escriptora. Doctora en filosofia i lletres per la Universitat de València, ha col·laborat en nombroses revistes especialitzades en art, com “Estudis Pro-Arte”.
D’entre les seves obres destaquen les dedicades a l’arquitectura valenciana: La arquitectura modernista en Valencia (1971), La arquitectura de la renovación urbana en Valencia (1973) i Valencia, centro histórico (1983). Ha publicat també la monografia Joaquín Sorolla (1980).
