(Barcelona, 1839 – Alcover, Alt Camp, 1901)
Escriptor i advocat. Té diversos treballs de crítica literària i musical.
(Barcelona, 1839 – Alcover, Alt Camp, 1901)
Escriptor i advocat. Té diversos treballs de crítica literària i musical.
(el Masnou, Maresme, 1913 – 22 maig 2014)
Escriptora. És autora de les novel·les Salt d’euga (1961) i Amarga joia (1968).
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1862 – Girona, 1882)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Dirigí el setmanari “El Teléfono Catalán” (1878-81).
És autor d’alguns opuscles de divulgació.
(Barcelona, 1897 – segle XX)
Escriptor i advocat. És autor del sainet Manies d’ara o el’oncle del seny i de la comèdia Els homes forts, que obtingué el premi Ignasi Iglésias de 1933.
(Sabadell, Vallès Occidental, segle XIX – 1902)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. És autor de diversos escrits de caràcter regionalista.
(Barcelona ?, 1830 – Calella, Maresme, 1912)
Escriptor. Religiós escolapi. Residí alguns anys a Cuba.
És autor del llibre El Camagüey, viajes pintorescos por el interior de Cuba y por sus costas (1890).
(Mula, Múrcia, vers 1544 – Barcelona ?, 1619 ?)
Escriptor. Molt jove encara (1569), prengué part en la guerra de Las Alpujarras.
Fruit de la seva experiència, escriví la Historia de los bandos de zegríes y abencerrages (1595-1604).
(Requena, Plana d’Utiel, 1873 – Barcelona, 1931)
Escriptor. Era redactor d'”El Pueblo” i de “Las Noticias”. Des del 1905 fou director del diari vespertí “El Noticiero Universal” de Barcelona.
Publicà en castellà algunes novel·les.
(Moixent, Costera, 4 agost 1837 – Barcelona, setembre 1904)
Escriptor. Visqué a Madrid, on es llicencià en filosofia i lletres i col·laborà a diversos periòdics amb els pseudònims de Fernando de Córdoba i Fernando de Vahillo. Publicà Francia y Prusia. Crónica de la guerra de 1870 i estrenà la sarsuela El marino (1872).
A València estrenà (1873) les obres La traición i Poesía eléctrica i publicà les novel·les històriques Mariola i Memorias de un convento (1878). Amb el títol d’Historia general del reino de Valencia (1878-80) publicà, anotà i continuà les Décadas (1610-11) de Gaspar Escolano.
Fou autor de Tradiciones españolas. Valencia y su provincia (1882) i d’El grito del pueblo o las Germanías de Valencia (1886); col·laborà a “La Correspondencia de Valencia” i “El Correo de Valencia”, i ocupà càrrecs destacats a “El Noticiero Universal”, de Barcelona, des de la seva fundació (1888).
(Ceret, Vallespir, 6 maig 1828 – Perpinyà, 11 desembre 1901)
Escriptor. Germà d’Eugeni. Fou un dels iniciadors de la Renaixença a la Catalunya Nord. Traduí diverses obres de Jacint Verdaguer al francès, entre elles L’Atlàntida (1844).
Amb el pseudònim de Pau Ferriol de Ceret, publicà els poemes, de caire popular i local, Ramallets de proverbis (1880), Espigues i flors (1884) i Pa de sa casa (1888).