(València, segle XVI)
Erudit. De l’estament militar.
És autor d’una Descripción de África, d’unes Colectáneas de las piedras y ríos de España (publicades en part per L. Palomero en el seu Vocabulario del humanista, 1569) i d’un Compendio del origen y guerra de los turcos.
Gaspar Joan Escolano utilitzà aquestes obres en les seves Décadas (1611).
(Palma de Mallorca, 1751 – 1823)
Escriptor il·lustrat. Fou cavaller de l’orde de Sant Joan i prengué el nom de Llabrés, per bé que no se’n deia. Fou un il·lustrat molt actiu dins la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País.
Escriví poemes en llatí i en castellà, i a aquesta llengua traduí el Paradise Lost, de Milton.
(Nàpols ?, Itàlia, segle XVIII – València, segle XVIII)
Il·lustrat, establert a València. Carles VII de Nàpols li havia concedit el marquesat de León (1735).
Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País.
(Perpinyà, 1828 – 1906)
Erudit i polític. Nét de Charles-Pierre de Lamer. Fou prefecte dels departaments de l’Alt Loira i dels Alts Pirineus (1881-84).
Fou un dels fundadors de l’Associació Politècnica dels Pirineus Orientals, en la qual féu importants conferències de tema històric i literari.
(València, 28 maig 1887 – Madrid, 14 abril 1967)
Erudit i crític literari. Llicenciat a Madrid. Membre de la Real Academia Española de la Lengua, de la d’Historia, de la d’Arts i de les Ciències. Ha col·laborat a “Revista de Filología Española”, “Boletín de la Academia de la Historia”, “Revista castellana”, etc.
Ha publicat El americanismo en el idioma castellano (1916), Notas sobre cuestiones gramaticales (1920), El teatro en Valencia (1926), Poetas dramáticos valencianos, l’estudi crític de l’obra del segle XIV Regles de Amor i Parlament d’un Home i una Fembra (1926) i les Obres de Joan de Timoneda.
(València, 25 març 1764 – Madrid, 11 octubre 1812)
Il·lustrat. Intendent de l’exèrcit al regne de Mallorca. Membre de les societats econòmiques de València i de Mallorca.
Autor de diverses memòries sobre l’agricultura (1797) i la ramaderia a Mallorca (1798) i els avantatges d’establir a l’illa una companyia de comerç (1798 i 1802).
Veure> Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau (erudit i poeta valencià, 1638-88).
(Madrid, 1861 – València, 1922)
Erudit. Fou arxiver a València.
Entre les seves obres cal esmentar: Monografía histórica de la Villa de Altea (1911), Ensayo bibliográfico de Tirant lo Blanch (1913) i Catálogo de los manuscritos existentes en la Universidad Literaria de Valencia (1913).
(Alaior, Menorca, 23 gener 1830 – París, França, 19 juliol 1897)
Metge i erudit. Doctorat en medicina a Montpeller (1853) i en lletres a París. Estudià grec, llatí, hebreu i sànscrit, i col·laborà en diverses revistes franceses.
Adscrit al corrent positivista, va escriure diversos articles defensant aquesta línia a “Revue Philosophique”. Durant el període 1890-92 col·laborà a “L’Avenç”.
Les seves obres principals són: De la prostitution en Espagne (1857), La médicina a travers les siècles (1865), Un mois à Minorque (1868), Une excursion en Catalogne, Valence, et aux iles Baléares.
Traduí al francès i publicà a París Lo somni, de Bernat Metge.
(València, 1878 – 1937)
Erudit. Fou arxiver a Tarragona i a València i secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, on dirigí la revista “Archivo de Arte Valenciano”.
Col·laborà assíduament al “Diario de Valencia” i publicà treballs sobre la inquisició i sobre qüestions artístiques i literàries, com El cervantismo en Valencia (1924).
Dades dels Països Catalans 