Arxiu d'etiquetes: erudits/es

Montis i Pont i Vic, Guillem Ignasi

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 21 juliol 1774 – 28 febrer 1829)

Il·lustrat i polític, segon marquès de la Bastida. Fill d’Antoni Montis i Álvarez. Element jove de la Societat Econòmica d’Amics del País des del 1796 i extinent coronel d’infanteria, es convertí en el principal cap liberal illenc de començ de segle. Fou amic d’Isidoro Antillón i cofundador de l’“Aurora Patriótica Mallorquina” (1812-13).

Posteriorment fou cap superior polític de les Balears (del setembre 1813 al juny 1814). Promogué la creació de la càtedra d’economia política (1814) de Palma. Després de sofrir empresonament i desterrament, tornà a ésser cap superior polític durant el Trienni Liberal (del febrer 1821 al març 1822).

Fou el pare d’Antoni Marià Montis i Boneo.

Monllor, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Bocairent, Vall d’Albaida, segle XVI)

Eclesiàstic. Era doctor en teologia i home de vasta cultura. Fou canonge del capítol d’Oriola.

És autor de les obres Oratio in commendationem Dialecticae (1567), Paraphrasis et scholiorum in duos libros priores analitycorum Aristotelis a graeco sermone in latinum a se conversorum (1569), De nomine Entelechia apud Aristotelem (1569), De universis copiosa disputatio (1569) i

Momblanch i Gonzálbez, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 18 octubre 1892 – València, 17 abril 1980)

Erudit i historiador. Doctor en dret a la Universitat de València, membre de la Real Academia de la Historia i president de la Junta de Govern dels Cronistes del Regne.

Ha publicat nombrosos treballs d’investigació d’història en diverses publicacions, com ara La segunda Germanía del Reino de Valencia (1957) o Cien abogados ilustres del colegio de Valencia (1961).

Minguet i Albors, Lluís Maria

Deixa un comentari

(València, 1850 – 1922)

Historiador i erudit. Fou fiscal municipal uns quants anys, però és conegut sobretot per la seva dedicació als estudis històrics de temàtica valenciana i per la seva presència activa en la vida cultural. Pertanyé al Liceu de València, a la Joventut Catòlica, a Lo Rat Penat i dirigí el Centre de Cultura Valenciana.

Les seves principals obres són: Las órdenes religioso-militares: caballería del Temple, El palacio del Real, La Alameda de Valencia, Convento de Santa Mónica, Sucesos memorables y edificios históricos de Valencia, Gobernadores de Valencia, San Vicente de la Roqueta i El general Elío y su tiempo.

Mendoza i Fuster, Mateu Miquel

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)

Erudit. És autor d’un Libro de selectas noticias, conjunt d’anotacions d’interès corresponents als anys 1788-1806.

Mayans, Gregori *

Deixa un comentari

Veure> Gregori Maians i Siscar  (filòleg, escriptor i erudit valencià, 1699-1781).

Martínez i Martínez, Francesc

1 Resposta

(Altea, Marina Baixa, 13 juliol 1866 – 5 octubre 1946)

Erudit i folklorista. Fou molt pròdig com a autor, tant en castellà com en català.

D’una trentena d’obres, cal esmentar Coses de la meva terra (1912 i 1920), La llengua valenciana (1914), San Francisco, Cervantes y Valencia (1916), Los riegos de la villa de Altea y su derecho consuetudinario (1922), El folklore valenciano en el Quijote (1922) i Folklore valencià (1928).

Martínez de la Vega, Jeroni

Deixa un comentari

(València, segle XVII – 1688)

Erudit i poeta en català, castellà i italià. Sacerdot, es va doctorar en teologia.

És autor de Cancio de gloriosissima Christi Domini Resurrectione, habita ad canonicos sedis valentinae, in jucundissima Sancti Paschatis Vigilia (1612), Solemnes… fiestas… por la beatificación de… Tomás de Villanueva (1620), Declamatio in Avicennam habita in Academia Valentina, i Vidas de varones ilustres valencianos, les dues últimes les deixà inèdites.

Martí i Olmos, Joan de la Creu

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIX)

Pintor i erudit. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, d’on fou acadèmic el 1856. Conreà temes bíblics, paisatges i pintura de flors. El 1860 rebutjà una càtedra d’història a Sevilla perquè no volgué deixar València.

Reuní una notable biblioteca i una rica col·lecció d’obres d’art i peces arqueològiques. Fou president de la secció de Ciències Històriques de Lo Rat Penat.

Publicà diversos treballs arqueològics.

Martí i Monsó, Josep

Deixa un comentari

(València, 4 gener 1840 – Valladolid, Castella, 14 desembre 1912)

Pintor i erudit. Deixeble d’Antoni Gómez i Cros. Obtingué el càrrec de director de l’Escola de Belles Arts de Valladolid (1871) i de conservador dels museus provincials.

S’especialitzà sobretot en pintura de temes històrics, com El Concili III de Toledo.