(Pollença, Mallorca, 1914)
Grup informal d’artistes. L’integraven Tito Cittadini, Roberto Montenegro, Gregorio López Naguil, Roberto Raumagé i altres pintors, en general llatinoamericans, reunits a l’entorn del seu mestre Hermen Anglada Camarasa.
Es caracteritzà per un decorativisme colorista basat en el paisatge mallorquí.
(València, 1957 – 1961)
Grup d’artistes, integrat per Manuel Gil, Monjalés, Andreu Alfaro, Doro Balaguer, Joaquim Michavila, Salvador Montesa i Salvador Sòria; en algunes ocasions hi participaren altres valencians, com Eusebi Sempere, Manuel Hernández i Mompó, Joan Genovès, etc. D’una manera molt especial hi col·laboraren els crítics Vicent Aguilera i Cerni i Antoni Giménez i Pericàs.
El grup es convertí en representant de l’avantguarda artística valenciana. La majoria d’artistes que el formaren cultivaren l’informalisme, però, posteriorment, a partir del 1960, l’abandonaren i s’acolliren a altres tendències com la nova figuració.
(l’Alguer, 1906 – 1915)
Agrupació catalanista fundada per Josep Frank, precursor, Joan País, Carmen Dore, Antoni Ciuffo i Joan Palomba; hi participaren també activament F. Liperi, J.S. Corbia, C. Cipriani, etc.
Diverses circumstàncies -en especial el canvi de residència d’alguns socis- en motivaren la decadència. Funcionava encara el 1915 i n’era secretari Carmen Dore, que escriví la lletra de la composició Esperança, musicada per País, himne de l’entitat.
L’any 1950 s’intentà la seva recuperació per part d’Antoni Bal·lero de Càndia i d’altres escriptors.
(Palma de Mallorca, 1946 – 1989)
Agrupació musical fundada com una secció del Cercle de Belles Arts. Inicialment dirigida pel músic coreà Eaktay Ahn (1911-65), que dedicà una atenció especial a la música d’autors mallorquins i compongué ell mateix el poema simfònic Mallorca, donà el primer concert el gener de 1947. El 1959 fou substituït per Gerard Pérez Busquier i més tard per Anthony Morss.
Mancada de mitjans per a dur una vida activa, fou municipalitzada (1973) amb el nom d’Orquestra Ciutat de Palma, sota la direcció de Juli Ribelles, i l’any 1989 es convertí en l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears.
(Palma de Mallorca, 1989 – )
“Ciutat de Palma” Orquestra. Continuació de l’Orquestra Simfònica de Mallorca. Ha estat dirigida per Lluís Remartínez (1989-94) i, des del 1994, per Philippe Bender.
En professionalitzar-se els seus membres, adoptà el nom actual.
Enllaç web: Orquestra Simfònica de les Illes Balears
(Andorra, 1992 – )
(ONCA) Orquestra. Creada per iniciativa del govern andorrà, que encarregà aquesta tasca al violinista i pedagog Gerard Claret, que assumí la funció de concertino i director. Es presentà oficialment al març de 1993 i des de llavors ha ofert concerts a Espanya, França i Bèlgica, a més d’actuar regularment als diferents cicles del Palau de la Música Catalana.
Ha estat dirigida per Andrew Parrott i amb ells han actuat solistes de prestigi com Narciso Yepes, Jean Pierre Rampal i Joaquín Achúcarro. Ha enregistrat discs amb obres de Vivaldi, Toldrà, Montsalvatge i Britten.
(València, 1943 – )
Entitat musical, organitzada per Joan Lamote de Grignon, juntament amb el seu fill Ricard com a sotsdirector.
Altres directors han estat Hans von Benda, Pedro Pirfano, Lluís A. Garcia i Navarro, Llorenç Martínez Palomo, Benet Lauret, Manuel Galduf i Miguel A. Gómez Martínez.
L’orquestra té la seu al Palau de la Música de València.
(València, 1888 – segle XIX)
Entitat fundada per Carmel Navarro i Llombart “Constantí Llombart” com a societat excursionista i possiblement com a alternativa a Lo Rat Penat. N’eren membres destacats polítics i intel·lectuals valencians.
El 1888 anuncià un butlletí amb el mateix nom, que no arribà a publicar-se. Tingué escassa vida.
(Palma de Mallorca, 1899 – juliol 1936)
Entitat coral fundada per Andreu Gelabert i Cano. Influït per l’Orfeó Català, no limità el seu camp a la música popular, sinó que estrenà també a Mallorca obres corals de Schumann, Wagner i altres autors alemanys. Col·laborà sovint en els actes culturals organitzats per Nostra Parla i altres entitats regionalistes.
El 1924 pogué celebrar les seves noces d’argent amb un concert al Teatre Principal, sota la direcció de Sebastià Ramis, però aviat topà amb la Dictadura de Primo de Ribera. El governador Pere Llosas prohibí l’estrena solemne de L’estiu, de Baltasar Samper, cosa que provocà un cert desànim, si bé fou superat, i el 1931 pogué celebrar l’adveniment de la República amb un gran concert a la plaça de toros de Palma, juntament amb l’Orfeó Republicà, el de La Protectora i la banda de música.
Organitzat en forma de societat -fou presidit molts anys pel regionalista Antoni Quintana-. Es dissolgué el 1936.
(Palma de Mallorca, 31 desembre 1962 – )
(OCB) Entitat fundada per iniciativa de Francesc de B. Moll. Constituïda el 1971 com a associació legal. Creada per una trentena d’intel·lectuals balears, amb l’objectiu de defensar i promoure la llengua i la cultura pròpies de les Illes Balears.
Premi d’Honor Jaume I (1979) i Creu de Sant Jordi (1985), ha jugat un paper important en el reconeixement de la llengua i la cultura catalanes a les Balears, tant des del món de la divulgació i la publicació, com des d’associacions filials com ara Voltor, que va fer possible la recepció a les Illes Balears de TV3.
S’han creat altres sucursals a Menorca, Formentera i Mallorca, que editen revistes en català.
Dades dels Països Catalans 