(Barcelona, 1982 – )
Museu monogràfic.
Aplega un fons d’art de temàtica esportiva i en el qual tenen lloc actes que reflecteixen l’ambient cultural derivat de la tradició esportiva catalana.
És situat a la Casa Companys, edifici construït l’any 1911 per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que llegà a la Generalitat el seu darrer propietari, el Dr. Melcior Colet, l’any 1982.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 7 agost 1957 – )
Museu. Situat a l’església de la Pietat i a la casa del deganat contigües al claustre de la catedral. Recentment ha estat ampliat i remodelat amb instal·lacions actualitzades.
Entre els objectes que conserva destaquen el Beatus de la Seu (970) i el sarcòfag de sant Ermengol (1755), obra de Pere Llopart.
En les seves col·leccions hom troba pintura mural (segles XI-XIII), escultura medieval, taules gòtiques i renaixentistes, orfebreria religiosa (segles XI-XVIII) i teixits (segles XI-XIV).
Enllaç web: Museu Diocesà d’Urgell
(Montserrat, Bages, 1913 – 1996)
Museu situat al monestir de Montserrat. Tingué el seu origen en el Museu Bíblic fundat el 1913 per a mostrar objectes diversos procedents del Pròxim Orient relacionats amb els textos bíblics.
El 1963 fou ampliat i hom hi integrà les col·leccions de pintura antiga que decoraven els murs del monestir (pintura italiana —Caravaggio—, espanyola —Berruguete, Morales, Greco—, flamenca i francesa).
Més recentment hom hi ha incorporat la col·lecció Sala, que representa un conjunt importantíssim d’art català dels segles XIX i XX.
Completen el museu col·leccions d’orfebreria i d’objectes litúrgics dels segles XV al XX.
El 1996 passà a anomenar-se Museu de Montserrat.
(Barcelona, 24 setembre 1984 – )
Museu. Pertanyent a la institució esportiva del Futbol Club Barcelona, situat a la tribuna del seu estadi.
Mostra la història d’aquest club a través de trofeus, plaques, carnets, indumentària esportiva, contractes i altres documents, així com diversos audiovisuals.
Acull també el fons d’art procedent de les biennals d’art organitzades pel club i de donacions d’artistes.
És el museu més visitat de Barcelona.
L’any 2000 rebé el nom de l’expresident Josep Lluís Núñez.
(Cercs, Berguedà, 1999 – )
(MMCERCS) Conjunt museístic. Situat a la colònia minera de Sant Corneli. Està vinculat al sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
És tracta d’un conjunt relacionat amb la mineria del carbó que permet recórrer 450 m de galeria en un tren miner, visitar un pis de la colònia ambientat els anys 1940 i conèixer amb l’exposició permanent les característiques socials, econòmiques i culturals d’aquesta activitat.
L’any 2011 presentà un nou espai museogràfic (L’espectacle de la mina), basat en recursos audiovisuals i noves tecnologies que mostra als visitants l’última etapa de la mineria del carbó al Berguedà, així com la mineria del segle XXI, basada sobretot en explotacions a cel obert.
Enllaç: Museu de les Mines de Cercs
(Barcelona, 2000 – )
Museu situat a la planta baixa de convent de Sant Agustí, que mostra la història de la xocolata des dels seus orígens a l’Amèrica del Sud fins a l’actualitat.
El gremi provincial de pastisseria i confiteria n’ha creat l’equipament per mitjà d’una fundació privada.
S’hi poden veure tota mena d’objectes relacionats amb la fabricació i el consum de la xocolata, així com documents que en testimonien la història.
Enllaç: Museu de la Xocolata
(Barcelona, 1982 – )
(MHM) Museu. Creat per la Fundació Catalana, el Col·legi de Metges de Barcelona i Balears i la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Consta d’una exposició de tota mena d’instrumentació i aparellatge mèdics emprats antigament -fins a la Primera Guerra Mundial-; mostra també manuscrits inèdits de personalitats de la medicina catalana i originals de la correspondència entre metges catalans i eminències d’arreu.
Té també una biblioteca.
Enllaç: Museu d’Història de la Medicina
(Puig-reig, Berguedà, 1995 – )
Complex museístic. Integrat al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, i inaugurat amb la finalitat d’explicar la vida en una colònia tèxtil al principi del segle XX (Colònia Vidal).
Hom hi pot veure la turbina i la màquina de vapor i la nau dels telers amb la maquinària més significativa del procés de transformació del cotó.
S’hi pot visitar també un pis obrer, l’escola, la biblioteca, el cinema, l’església, la peixateria, les dutxes i els safareigs.
Enllaç: Museu de la Colònia Vidal
(Esparreguera, Baix Llobregat, 1980 – )
Conjunt museístic, pertanyent a la xarxa del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que preserva i dóna a conèixer la memòria històrica de la Colònia Sedó.
El conjunt és format pel recinte industrial tèxtil i pels habitatges dels obrers i altres serveis comunitaris. Fou iniciat entre els anys 1847 i 1850 per Miquel Puig Catasús i tingué una continuïtat ininterrompuda fins els anys 1970.
El muntatge museogràfic permet entendre el sistema d’aprofitament de l’energia hidràulica, el procés productiu i la vida social a la colònia.
Cal destacar l’audiovisual tridimensional que es projecta a l’interior del tub de conducció de l’aigua de la turbina.
Enllaç: Museu de la Colònia Sedó
(Barcelona, 1980 – )
(CosmoCaixa) Museu tecnològic creat per la Fundació “la Caixa”. Dedicat principalment a la divulgació i didàctica de les ciències físiques.
Celebra simposis, congressos i cursos de diferents disciplines, i també convoca anualment concursos de divulgació i investigació científiques.
Les seves instal·lacions estan dividides en cinc àrees principals, constituïdes per un planetari; una estació meteorològica; les sales d’òptica, mecànica, percepció, informàtica, astronomia i astronàutica; un espai dedicat a exposicions itinerants, i un auditori.
També compta amb la reproducció d’un submarí i un gran pèndol de Foucault.
Enllaç: CosmoCaixa
Dades dels Països Catalans 