(Sant Esteve de Llitera, Llitera)
Enclavament (7,29 km2) entre els municipis del Campell, Peralta i Calassanç i Tamarit de Llitera. La seva església parroquial (Sant Miquel) depenia de la de Pelegrinyó.
Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Guàrdia.
Antic lloc de moriscs (70 focs el 1609) de la fillola d’Alberic, que des del 1855 forma un enclavament (1,76 km2) del municipi de Benimodo entre els de Massalavés, Guadassuar, Alberic i Alzira.
Formà part del terme d’Alzira, del qual fou segregat el 1535 en ésser erigit en rectoria de moriscs (Santa Maria). Al segle XIX encara era comptat com a despoblat, però el 1960 tenia 68 h dispersos.
Enclavament (4,87 km2) entre els municipis de Montesa, l’Alcúdia de Crespins, Canals, Cerdà, Torrella i Llanera de Ranes (Costera) i els d’Anna i Énguera (Canal de Navarrés), a la Plana.
Territori, entre les elevacions que separen el municipi de la Canal de Navarrés (vall del Xúquer) i la sèquia reial del Xúquer.
Envoltat de termes de barons (Tous, Guadassuar, Ressalany, Alberic, Antella), era de jurisdicció reial. Constituí des del segle XIX un enclavament (28,22 km2) del municipi d’Alzira.
El 1965 el municipi de Tous obtingué en aquest enclavament la compensació territorial per la construcció del pantà de Tous.
(la Granja de la Costera, Costera)
(o la Vila de Quilis, ant: Quiris) Llogaret, al sud del poble, que forma un enclavament (0,03 km2) dins el terme de Vallès de la Costera.
Formà un terme amb Meneu, segregat de Rotglà i annexat a Vallès el 1574.
Enclavament on hi ha la caseria del Realenc.
Poble que forma un enclavament dins el terme de Sant Esteve de Llitera (i que limita amb els de Peralta i Calassanç i Tamarit de Llitera).
La seva església depèn de la de Rocafort de Llitera.
Enclavament (3,12 km2), entre els termes de Sallent de Xàtiva i de la Llosa de Ranes.
Enclavament (2,82 km2), entre els termes d’Atzeneta d’Albaida i Carrícola i la Muntanya de Bufali.
Dades dels Països Catalans 