Dena (1.264 m alt), al sector meridional del terme, centrada pel mas de Muixacre.
Muixacre
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: els Ports
Morella la Vella
Dena, al nord-oest de la ciutat, entre el riu de Xiva i el Bergantes.
A més de les restes d’un poblat pre-romà, hi ha un important grup de pintures rupestres a les balmes de la Galeria Alta de la Masia, de la cova del Roure i de la Vinya, amb escenes de caça i de lluita.
Morella, ports de
(Ports)
Alineació muntanyosa, que constitueix l’extrem septentrional del sistema Ibèric valencià i que fa de partió d’aigües entre la conca de l’Ebre i el vessant mediterrani.
Està constituïda per materials sedimentaris (calcàries, gresos i conglomerats) que s’elevaren amb el plegament pirinenc i que amb la posterior erosió han donat lloc a un paisatge d’anticlinals i sinclinals molt característic.
Els anticlinals al nord de Morella segueixen una direcció concordant amb el cabassament del sistema Ibèric i atenyen les màximes altituds del conjunt (pics de Bovalar, de Fusters i de Folc, amb més de 1.250 m alt). els sinclinals resten penjats a causa de l’erosió i formen moles amb altures superiors als 1.000 m.
El massís dels ports de Morella constitueix el nucli de la comarca dels Ports.
Morella, marquesat de
(País Valencià, segle XIX – )
Títol concedit el 1898 al senador i diputat Luis Montesino y Fernández Espartero (Bilbao, 1868 – Madrid, 1957), després quart duc de la Victòria, en record de la presa de Morella pel seu oncle Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero.
Continua en la mateixa família.
Morella, comtat de
(País Valencià, segle XIV)
Territori constituït el 1366, amb la vila de Morella i les seves aldees i pertinences, pel rei Pere III el Cerimoniós i atorgat al seu fill, l’infant Martí.
Revertí a la corona en esdevenir Martí rei, el 1396.
Morella, batalla de -1084-
(Morella, Ports, 14 agost 1084)
Fet d’armes ocorregut en topar les forces del Cid (al servei d’al-Mu’tamin, rei musulmà de Saragossa) amb les del rei musulmà de Lleida, al-Mundir, i el seu aliat, el rei aragonès Sanç Ramires.
El Cid vencé i féu diversos presoners aragonesos.
Moll, el -Ports-
Dena, situada al sud de la ciutat, al pla del Moll, que s’estén a la vall alta del riu de Calders (que neix prop de la masia i església de Sant Pere del Moll).
Hi ha nombroses hortes.
Miró, mola de *
Veure> mola de la Garumba (muntanya de 1.142 m alt).
Menadella, la
Llivis, els
Dena i caseria, situada uns 6 km al sud de la ciutat; hi ha una església dedicada a sant Pere Màrtir.
Dades dels Països Catalans 